Les STEM i la diversitat: passos per a l’equitat

Les doctores Digna Couso i Carme Grimalt introdueixen l’educació STEM a l’Escola d’Estiu

El fenomen de l’educació STEM està permetent posar de nou en agenda un enfocament que, en últim terme, recupera les assignatures de tota la vida però les fa dialogar d’una manera diferent i amb l’objectiu de ser una eina clau per desenvolupar un pensament crític vers el món que ens envolta. Actualment, el terme STEM és un paraigua sota el qual trobem fins a 70 disciplines, entre les quals també s’inclouen la tecnologia, l’economia, les ciències mediambientals o fins i tot la psicologia.

A la conferència matinal de la segona jornada de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat, la física, professora i Doctora en Ciències Digna Couso, ha fet, conjuntament amb la doctora en Didàctica en matemàtica i ciències experimentals, Carme Grimalt, una anàlisi de la situació actual de l’educació STEM i sobre com aquesta hauria de projectar-se a les escoles.

Es parla molt de la necessitat de vocacions cientificotècniques. Les formes de fer i de parlar de la ciència i l’enginyeria poden ser molt útils pel canvi social, per identificar els problemes i construir solucions creatives. Però no només cal la tècnica: El sector, a més de professionals, necessita inclusió: persones diverses, interdisciplinàries, amb diferents contextos i visions del món. Un exemple clar d’això seria el biaix que hi ha a vegades en les innovacions tecnològiques, com exemplifica el fet, poc conegut però rellevant, que el sistema de seguretat dels cotxes sigui molt perjudicial per a les dones embarassades. Les disciplines STEAM han de donar eines per empoderar a les persones, fomentar el prosumisme i desmuntar el colonialisme i el patriarcat des de la crítica raonada i científica.

La cultura massiva i els estereotips sobre les persones dedicades a l’àmbit STEM no han ajudat a fer inclusiu aquest sector.

La cultura massiva i els estereotips sobre les persones dedicades a l’àmbit STEM no han ajudat a fer inclusiu aquest sector. La majoria de representacions dels professionals del col·lectiu responen al perfil d’homes blancs inadaptats però simpàtics, i un clar exemple d’aquest estereotip es troba a la sèrie televisiva Big bang theory. Al món real, no hi ha equitat en la presència d’homes i dones en la ciència i la tecnologia, i és una realitat que tampoc entre els nens i les nenes a les aules. Per a un futur més inclusiu del sector, diu Digna Couso, cal despatriarcalitzar l’educació i buscar una forma de promoure les STEM als infants des de l’aula, per superar els estereotips de gènere i tot el que d’ells se’n deriva. En favor d’aquest argument, ha explicat la ponent, els i les docents que tenen perspectiva de gènere utilitzen estratègies positives que emfatitzen el bé comú, amb visibilització històrica i d’altres sabers i fan ús de llenguatge no sexista.

Partint del biaix de gènere inicial, sovint s’observa com erròniament, a les joves se’ls hi fa escollir entre ser una “nena normal” o una científica, que respon a un imaginari i imatge concreta. Alhora, aquest imaginari també fa força comú que s’associï la genialitat als nois i el treball constant a les noies: són errors que els mestres cometen a vegades, explica Couso, i que acaben quallant en la percepció de la capacitat pròpia de les noies, a qui la societat no permet arriscar-se ni fracassar tant. Aquest privilegi entre els gèneres es trasllada de la mateixa manera entre alumnes migrats o d’origen local i també entre estudiants amb famílies de menys recursos respecte a les que tenen més avantatges. Amb aquesta evidència, es pot concloure que la sensació d’autoeficàcia es fonamenta en el privilegi i no en les veritables capacitats personals.

Els i les docents que tenen perspectiva de gènere utilitzen estratègies positives que emfatitzen el bé comú.

En una recerca de Digna Couso i Carme Grimalt en les que s’utilitzava de mostra 1004 estudiants de diferents tipus d’escola, diferent zona i nivell socioeconòmic, es demostra que pocs estudiants en entrar al món professional aspiren a dedicar-se a professions cientificotecnològiques. L’estudi demostra que no és que les assignatures STEM desagradin especialment, però malgrat això, les aspiracions dels joves a professions STEM no superen el 25% en el cas dels nois i el 16% en el cas de les noies. A més, dins d’aquests percentatges, mentre els nois solen aspirar a treballar en el món de la ciència o enginyeria, la presència femenina es concentra en ciències de l’àmbit de la salut. Aquesta descompensació no pot ser casual, explica l’experta i, fins i tot està present en la concentració per gèneres entre docents. Per força, està influenciada pels referents culturals i els factors socials, històrics i personals. Hi ha un privilegi del qual els i les docents n’hem de ser conscients per afrontar-lo.

És important destacar que deixant de banda l’alumnat que té clar que es dedicarà a les ciències, hi ha un grup molt important de “rendiment acadèmic mitjà”, que suposa el 36% dels estudiants, entre els quals caldria promoure les STEM, perquè són una franja amb molt potencial que sol acabar descartant continuar els seus estudis en aquesta branca perquè creuen que no són suficientment bons.

Es pot concloure que la sensació d’autoeficàcia es fonamenta en el privilegi i no en les veritables capacitats personals.

Amb tota aquesta anàlisi i necessitats, caldria respondre: en què s’ha de fonamentar l’educació STEAM? El món és molt canviant i no sempre sabem els reptes o situacions per les quals s’haurà de preparar als infants i joves, però sí que tenim unes guies sobre les quals fomentar l’educació per al futur: a més de les competències bàsiques del segle XX (pensament crític, comunicació, cooperació…), necessiten un domini de les Tecnologies de la Informació, nocions en la seguretat i l’ètica digital i sobretot competències ciutadanes per promoure l’activisme participatiu en el món. Un món que els necessita per millorar.

Algunes d’aquestes propostes educatives, de manera més pràctica, es fonamenten en aplicar realitat i pràctica als exercicis a les aules. Fer els exercicis de manera autèntica, pensar com ho fan els professionals, la interacció dialèctica i l’aplicació de valors com inclusió, justícia social o sostenibilitat, partint d’una realitat diversa i sense fomentar la idea de la suposada excel·lència necessària per dedicar-se a disciplines STEM. Les professions cientificotècniques són una oportunitat per a molts tipus de persones i a més, recíprocament, necessiten a diversos tipus de persones.

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!