Municipalitat educativa

OPINIÓ
Mercè Olivé i Jordi Carmona

 

Avui en diuen educació 360, abans parlàvem que per educar un infant es necessita tota la tribu, durant un temps en vam dir ciutat educadora. En qualsevol cas parlem del mateix: la necessitat d’implicar tota la comunitat en el procés d’educació i formació d’infants i joves. No és doncs una novetat, però sí una bona notícia que se’n parli amb força de nou.

Tradicionalment les escoles han estat entorns tancats i estancs. El treball en xarxa entre elles o l’obertura a les oportunitats de l’entorn local, institucions, empreses, associacions, clubs esportius, entitats de lleure, d’atenció social, salut…ha estat sempre més aviat escassa.

Quan parlem que els aprenentatges són globals hem oblidat que la globalitat comença a la porta de l’escola, es troba en el seu entorn. I què millor que l’entorn més immediat, l’entorn local, la ciutat, la municipalitat educativa.

I aquí rau la clau del tema, el lideratge del municipi en aquesta xarxa connectada d’escoles i entitats de l’entorn que assumeixen plegats la formació i educació dels seus habitants més joves, generant un marc comú d’ètica i valors, reforçat per la complicitat del sentit de pertinença ciutadana.

Els grans reptes plantejats avui en el món educatiu tenen una gran oportunitat en aquesta municipalitat educativa. Comentem alguns d’ells. Per començar el repte de tractar adequadament i amb eficiència l’exclusió social. L’obertura de les escoles i sobretot el contacte amb entorns poc afavorits, establint xarxes d’intercanvi entre escoles, que impliquin alumnes, mestres i projectes, és sens dubte la gran oportunitat de posar en contacte realitats sovint molt diferents i de generar autèntic aprenentatge entre iguals, en igualtat d’oportunitats. És el moment d’adonar-se de les diferents realitats i de copsar la necessitat del canvi, així com de la presa de consciència de les oportunitats que tenim les persones en funció de la família on hem nascut, d’on venim, de la formació que tenim, dels valors, de la cultura…
Un altre aspecte de gran rellevància és el relacionat amb l’orientació i el servei comunitari que ofereix el conjunt d’empreses i serveis del municipi. A més de potenciar el coneixement del teixit social i econòmic de la ciutat, ofereix una gran oportunitat d’orientació als alumnes i genera sentit de pertinença alhora que valors solidaris compartits que esdevenen un dels pilars fonamentals per la formació de ciutadans
compromesos.

No ens podem oblidar del benefici que aporta el contacte intergeneracional. Molt sovint no queda resolt en la pròpia família que els avis i els nens convisquin i es relacionin els uns amb els altres. És en el municipi on es pot afavorir aquest intercanvi d’experiència i vitalitat, així com el coneixement de la realitat del fer-se gran.

Finalment, volem esmentar, entre les moltes oportunitats que ofereix el municipalisme educatiu, la de la participació de nens i adolescents en els òrgans de decisió locals. Experiència aquesta que ja és una realitat que es concreta en els projectes com el “Consell dels infants” i “Audiència pública” que ja duen a terme alguns municipis amb resultats excel·lents de participació i concreció de decisions adoptades.

En definitiva, l’escola no pot assolir els reptes educatius i formatius del segle XXI tota sola. La seva integració en xarxes educatives locals, on les famílies tenen també un paper fonamental, és del tot necessària. És una oportunitat per reduir l’escletxa social i per generar aprenentatge aplicat i sentit de pertinença. En definitiva, estem parlant d’aprenentatge competencial compartit, on el lideratge municipal, dinamitzador,  organitzatiu i de valoració és fonamental.

Com tantes vegades ha dit i escrit el gran mestre i pedagog italià Francesco Tonnucci, són les ciutats educadores la clau d’una formació i educació autènticament global i integradora. I en aquest objectiu, l’escola ha de ser també proactiva. Ha de trencar amb els estereotips que han convertit els centres educatius en illes tancades (afortunadament les xarxes educatives com Escola Nova 21 o la Xarxa de Competències i altres han fet ja molta feina al respecte), superant sobretot a nivell local aquest aïllament i acabant amb tòpics de competència mal entesa o de confrontació entre models públics i concertats (tota escola que rep fons públics ha de tenir una ferma i decidida voluntat de servei públic). Són necessaris els mestres que tinguin capacitat i determinació de créixer professionalment, compartint amb altres mestres, que sàpiguen oferir als seus alumnes l’oportunitat que dóna el mestissatge i l’intercanvi plural juntament amb entitats dinamitzadores, que empenyin una societat rica d’oportunitats, una autèntica “tribu” que educa. Per tot això caldrà també revisar certes restriccions de tipus legal i organitzatiu i situar la pedagogia ocasional i l’aprenentatge de l’entorn més immediat en primera línia de les nostres programacions i objectius d’aprenentatge.

El municipalisme educatiu de les ciutats educadores és sense cap mena de dubte una gran oportunitat que no hauríem de deixar escapar en aquest repte global i competencial de l’educació d’avui.

 

Les opinions i els comentaris dels autors i col·laboradors de la secció d’opinió són lliures i personals. L’Associació de Mestres Rosa Sensat no es fa responsable dels mateixos, ni tampoc de l’ús que puguin fer tercers dels articles publicats.

Fes-te soci/a!

Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!