Text: Pau Sobrerroca | Foto: Júlia Moner
La jornada “Construint la identitat de la infància” va ser una oportunitat valuosa per reflexionar i adquirir arguments sòlids que permetin construir una identitat d’infància i de mestre profundament vinculada a una visió política de l’educació.
Tot va començar amb la ponència de Ilaria Mussini, doctora en pedagogia i coordinadora pedagògica d’escoles de la província de Reggio Emilia: “Quina identitat hauríem de reconèixer a la infància avui dia?”.
La seva trajectòria i coneixement de la petita infància i de les institucions que acullen a infants entre 0 i 6 anys la col·loca en una posició i amb un coneixement molt profund sobre la temàtica que ens presentava.
Ens va exposar de manera brillant que, en una societat cada vegada més complexa, canviant i on és difícil imaginar un futur determinat i cert, cal que l’escola ofereixi contextos en què els infants puguin desenvolupar estratègies per fer front a aquest futur incert.
Ens comentava que, la institució educativa ha de construir una cultura pedagògica que col·loqui a l’infant al centre, com a subjecte actiu, competent, amb una escolta plural dels diferents llenguatges, que participa activament en la construcció de significats en una xarxa de relacions i que ha de trobar espais fèrtils pel seu desenvolupament integral i global.
A través de grans referents com Malaguzzi, Carla Rinaldi, Brunner o d’altres, ens va fer un recorregut cap a la identitat que hauríem de reconèixer en la petita infància avui en dia, uns infants que, com ens comentava, no neixen amb una potencialitat, sinó que tenen una predisposició genètica cap a la potencialitat i modalitats de l’aprenentatge.
Amb tot això sobre la taula, i aquest últim punt tan transcendent, serem capaços de construir una identitat de mestre que sigui capaç de construir un context competent on l’infant pugui despertar i desplegar tot aquest potencial?
Per acabar, ens va mostrar, a través de petits exemples, com la documentació pedagògica pot ajudar-nos a legitimar i posar en valor la intel·ligència i la sensibilitat dels infants. La relació que s’estableix entre infant i adult, basada en una col·laboració sincera d’investigació, esdevé un punt central per a ambdues parts. Per a l’infant, perquè percep que les seves idees són valorades i escoltades, i se li ofereixen contextos on pot continuar investigant, contrastant idees i validant o refutant les seves hipòtesis. Per al mestre, perquè aquesta relació li permet continuar investigant i aprofundint en la identitat de la infància, reconeixent-ne el valor i el potencial, i oferint espais, eines i preguntes que “rellancin” les investigacions dels més petits.
Tot això dins un context de relació, de posada en comú on el socioconstructivisme pren sentit i els infants construeixen aquests significats de manera compartida, posant en comú i coparticipant després de descobrir i investigar.
Seguidament, durant la taula rodona moderada per Maria Rovira, amb Meritxell Bonàs, Pilar Trabal, Rosa Vendrell i Maria Vinuesa vam gaudir d’una conversa on es va aprofundir sobre “Reconèixer i fer visible la identitat de la infància a la formació inicial i formació continuada”.
Les visions des de diferents àmbits que ens van oferir, ens va permetre observar i valorar diferents aspectes des del punt de vista de l’escola, la universitat, els instituts i la política.
En totes les seves intervencions s’entreveia la necessitat d’aconseguir una formació inicial més connectada amb les bones pràctiques, amb aquesta identitat de la infància que ens apuntava la jornada. Més enllà de preocupar-nos per les diferents didàctiques i assignatures, preocupar-nos per aconseguir que tothom que surti de la formació inicial ho faci amb una idea d’infant i de mestre més profunda.
D’entre diferents aspectes que poden dificultar aquesta intenció, en sortien dos que apareixien de manera repetida. La falta de temps per a la reflexió, per veure com aquelles frases boniques que sabem tots les podem portar a la pràctica de manera coherent. L’altre era veure de quina manera podem transformar les “motxilles” que tots portem de l’educació que vam rebre i del que pensem que és l’educació.
Sens dubte, poder valorar la situació des de diferents òptiques ens va permetre entendre i valorar la situació de manera més real i profunda. D’aquí en van sortir, entre moltes d’altres, dues possibles accions que podrien ajudar a millorar la formació inicial i continuada. La primera, en relació amb la formació inicial, comptar amb mestres que coneguin i visquin la realitat quotidiana de l’escola i no només des de la teoria, que la relació amb les escoles on la identitat de la infància està reflexionada i pensada sigui més propera i constant i on les alumnes puguin conèixer una altra manera de “fer escola”. En la formació continuada es va posar en valor que les formacions que realment transformen han de tenir una continuïtat, fugint de píndoles formatives apostar per formacions duradores, amb un temps de 3 o 4 anys.
La jornada va continuar el dissabte 28 amb la conferència inaugural a càrrec de Cristian Fabbi, Director de la Fundación Reggio Children Centro Internacional Loris Malaguzzi: “El valor social, cultural i polític de fer visible la identitat de la infància”. Tot va començar amb un acte d’una humanitat molt gran que ens va commoure a tots els assistents, el record de la Carla Rinaldi i el seu llegat en el camp de l’educació infantil.
Després d’aquest record, amb la sensibilitat a flor de pell, en Cristian ens va exposar diferents dades al voltant de la natalitat arreu del món que no només ens van permetre tenir una idea més realista del món en el qual vivim sinó també de veure la seva expertesa i compromís amb l’educació com acte humà, sense fronteres.
Va continuar amb una intervenció de diferents corrents filosòfics que exposaven que un cop s’ha trobat un equilibri entre l’administració i la tecnocràcia, quan els drets estan establerts i es repeteixen aquestes dinàmiques, la història hauria arribat al seu final. No en el sentit que el món s’acabi sinó que queda poc progrés o marge de millora.
En exposar aquest plantejament, quan tots els assistents estàvem encara en xoc, ens va mostrar diferents imatges de Kosovo, les torres bessones, Charli Hebdo, la Covid, Gaza, Iran… que demostren que aquelles teories neoliberals no eren del tot encertades.
A través de referents menys coneguts en el context europeu, amb referents de l’Àfrica i altres punts de fora d’Europa, ens va mostrar diferents idees menys europeocentristes que ens ajuden a interpretar i construir significats del que és la infància en l’àmbit global, planetari.
Estudiar i conèixer altres realitats educatives, d’arreu del món, com projectes comunitaris que estan sorgint arreu del món, però sobretot en països com el Brasil, ens poden ajudar a construir una identitat d’infància més coherent i complexa. Tant la Carla Rinaldi com ell, han fet grans esforços per poder construir aquesta idea allunyada de biaixos cognitius de la visió des d’un país occidental. Fugir d’aquesta idea molt extensa en les nostres realitats on l’aprenentatge és mesurable i només es dona importància als sabers. Però ens demana… es pot mesurar l’aprenentatge?
Seguidament, ens va fer reflexionar de manera brillant sobre el concepte d’estandardització, aquesta importància de l’individualisme que ens porta cap a la competició. Per contra ell, ens exposava una idea filosòfica de l’individualisme per fer valdre la diferència individual que només pot existir en la col·lectivitat, en la construcció conjunta i compartida de significats.
Per acabar, ens va fer un viatge a través de diferents realitats al llarg del planeta exposant com la cultura i els valors d’aquesta estan estretament lligats al concepte d’infància i d’educació d’arreu del món. Com intentar dissenyar una idea d’escola, d’educació i d’infància que no es pot separar de l’escala de valors i la cultura de cada context des d’una visió antropològica.
Va posar el focus en la qualitat entesa com a sostenible, en les relacions, en la coherència pràctica i la importància de la participació. Amb tots aquests elements podrem construir contextos enriquidors per aconseguir aquesta identitat d’infància que mereix que reconeixem. Confiar en la infància perquè només així aconseguirem canviar el món.
To seguit, vam tenir la sort de poder escotar la ponència a càrrec de Gino Ferri: “La identitat de la infància a Catalunya”, qui amb el seu caràcter inconformista i transgressor ens va aportar unes quantes preguntes que sens dubte seran un element central per començar i continuar la reflexió compartida en les diferents realitats educatives per tal de construir aquesta identitat de la infància.
Amb tres elements diferents va aconseguir fer trontollar les idees de tots els participants. Va començar amb diferents referències culturals que ens parlen des de l’actualitat més propera, dels diferents estudis que ens ajuden a tenir elements per construir la idea d’infància.
Va continuar posant el decret al centre i fent-nos veure com caldria aprofundir molt més en aquest i en el valor dels significats que s’hi exposen.
Per acabar, amb unes preguntes, d’aquelles que demostren intel·ligència, ens va mostrar no la solució, sinó el camí de com continuar reflexionant i aprofundint. Quin significat real tenen, per nosaltres, les paraules que acostumem a fer servir a accions importants de nens i nenes? Descobrir, explorar, aprendre, jugar… Totes aquestes preguntes no ens van deixar indiferents a cap dels assistents.
La jornada va continuar amb el diàleg David Altimir amb Grup Bufanúvols: “La documentació com a estratègia per a formar-se”, on ens van poder transmetre aquesta importància de l’equip, de veure com el fet de compartir idees, reflexions i accions amb equip li pot donar un valor i coherència a aquesta identitat tant d’infància com d’adult que l’acompanya. Com la documentació pot ser un element central en aquesta construcció compartida.
Per tancar la jornada, la presentació d’experiències: Llar d’Infants Cu-Cut de Vinyols i els Arcs, Escola Cooperativa El Puig, i Llar d’infants Lola Anglada de Lloret de Mar. A través de les seves experiències ens van ensenyar que totes aquestes idees no són només teòriques, que es poden portar a la pràctica en contextos reals.
Ara és la nostra responsabilitat moral i ètica ser capaços de no deixar que això mori, ser capaces i capaços de donar continuïtat en les nostres realitats, mantenir una militància per construir una identitat de la infància profunda, coherent i rigorosa, ja que, educar és fer política i només podem transformar la societat a través de l’educació.
