Per tots els sabers de les dones, visca el 8M!!!

Quan marxem de l’escola els llums romanen encesos. Quan ja no hi queda cap infant, cap docent i ja s’ha abaixat la persiana, què passa? Acabem la jornada deixant rastre de tot el que hi hem viscut i l’endemà, quan hi tornem a entrar, trobem les pissarres preparades per omplir-les de nou, les aules, els passadissos i els lavabos decorosament nets, el terra del gimnàs que ens espera per ser trepitjat, lliscat, investigat… Qui ho ha fet? Com? Per què?

El personal de neteja, majoritàriament dones, també és part de la comunitat educativa, però la seva feina indispensable és, generalment, invisible. L’alumnat, i també el professorat i les famílies, hem de ser conscients de la seva presència i dedicació per dos motius bàsics: primer, perquè és de justícia i segon, perquè sense les tasques de cura no és possible desenvolupar cap activitat, ni a les escoles, ni als despatxos, ni a les fàbriques ni a les llars. Per la importància de les tasques de cura, visca el 8M!!!

Els sabers de les dones i de la cura haurien de ser presents en el dia a dia de les aules, i específicament en la ciència, la tecnologia, la tutoria…

Els sabers educatius pretenen ser universals, però obliden els de les dones, que som la meitat de la població. Cal canviar els currículums actuals de tots els nivells educatius. Per tal d’incloure els sabers que les dones hem desenvolupat en tots els camps de coneixement: la literatura, la ciència, l’art, l’economia, etc. fent un esment especial als sabers relacionats amb la cura. Els sabers de les dones i de la cura haurien de ser presents en el dia a dia de les aules, i específicament en la ciència, la tecnologia, la tutoria… Per tots els sabers de les dones, visca el 8M!!!

Una mestra explica que a una aula d’educació infantil una nena es queixava que un company seu explicava a tota la classe que eren «novios» i ella deia que no, que no ho eren i que no ho volia ser. Aquesta mestra insisteix que el NO és NO s’ha de començar a treballar en aquesta etapa. Una altra mestra, d’escola bressol, afirma “Dia a dia descobreixo petits indicadors que m’avisen de biaixos, d’un pilot automàtic que ens deixa actuar sense reparar que de forma inconscient estem perpetuant mandats, privilegis i rols. Des de posar més menjar al plat si es tracta d’un nen a tenir més cura que les nenes vagin conjuntades. On ens posicionem amb les nenes si les hem de canviar, si les hem de pentinar? Deixem que cridin igual que els nens o a elles els demanem que siguin més madures, també a l’edat dels dos anys?” Aquestes petites coses “sense importància” contenen un mandat molt clar, difícil de canviar si des de la petita infància no ens graduem bé les ulleres de la perspectiva de gènere.

Si volem construir projectes educatius realment emancipadors, ens caldrà pensar espais de confiança també per nens i joves.

Per altra banda, cal oferir un espai pedagògic a tots els nens i a aquell jovent que, amb unes condicions i un context social com l’actual d’incertesa i precarietat, troben en la reafirmació de la masculinitat tradicional un espai de reivindicació. Si volem construir projectes educatius realment emancipadors, ens caldrà pensar espais de confiança també per aquests nens i joves. Només així podrem desmuntar els vells discursos del patriarcat que sempre descobreixen diferents maneres de reproduir-se entre la nostra canalla. Per les mestres i professores de totes les etapes educatives que cada dia identifiquen desigualtats, estereotips i violències i atenen i acompanyen infants i adolescents en el seu creixement i en les seves relacions interpersonals en llibertat, Visca el 8M!!!

Ser mestra o professora feminista ara no és gens fàcil, però segurament seria molt més complicat i ens sentiríem molt més soles sense la riquesa que ens han deixat totes les mestres i dones del passat, que durant tota la seva vida, i malgrat l’escàs o nul reconeixement, han obert camí. Dones dissidents que han fet possible que ara puguem parlar de coeducació, de pedagogies feministes o de pràctiques educatives antipatriarcals. Enguany també continuem homenatjant i recordant les dones treballadores de tot el món que ens han precedit, el seu esforç i la seva lluita perquè gràcies a elles, avui tenim el que tenim.

Per totes les mestres que durant molts anys han estat treballant a les aules des d’una pràctica educativa feminista que ens porta al present, i per totes les dones del món gràcies a les quals avui tenim el que tenim, Visca el 8M!!!

La perspectiva feminista ha de ser a la formació docent inicial i permanent de forma consistent i generalitzada i a càrrec de formadores feministes.

Vuit de març, i malgrat que la lluita per una educació feminista la fem diàriament, aquesta data ens ajuda a parar i a pensar. Però en el món escolar no ens deixen gaire temps per parar i pensar. Avui dia no són poques les persones que omplen els seus discursos amb la “perspectiva feminista” i la “importància de les cures”, però si aquests termes no impliquen acció política, serveixen de ben poc. La perspectiva feminista ha de ser a la formació docent inicial i permanent de forma consistent i generalitzada i a càrrec de formadores feministes.

Constatem les moltes oportunitats malbaratades per part de l’Administració per avançar. Els decrets que prepara el Departament d’Educació per desenvolupar la LOMLOE, inclouen els sabers de les dones? El nou Decret d’Educació incorpora la perspectiva de gènere de manera transversal a l’escola i al currículum, però, quins són els elements que destaquen en l’esborrany a part de la utilització partidista de l’ús de la llengua i el valor numèric dels aprenentatges a través de l’avaluació?

Cal que el Departament doti a escoles i instituts de recursos reals i tangibles perquè la coeducació i la igualtat real i efectiva entre dones i homes de la Llei d’educació de Catalunya no sigui paper mullat.

Com ja vam dir l’any passat, per nosaltres 8M són tots els dies de l’any. Tanmateix, les accions, en moltes escoles i instituts, queden relegades a dates commemoratives com la d’avui. Cal que als nostres centres assumim aquesta responsabilitat adoptant un compromís ferm per replantejar-nos la quotidianitat. Per poder-ho fer cal que el Departament doti a escoles i instituts de recursos reals i tangibles perquè la coeducació i la igualtat real i efectiva entre dones i homes de la Llei d’educació de Catalunya no sigui paper mullat.

Davant la barbàrie patriarcal que es posa de manifest a tots els àmbits de les nostres vides i de les vides d’altres persones del món, en forma d’amenaça bèl·lica, d’extractivisme o d’explotació laboral i econòmica, com a docents feministes, ens oposem a totes les formes de violència en tots els àmbits i posem la vida en el centre per la justícia i la llibertat en una societat lliure de violència i per una educació que serveixi a la seva construcció.

Aquest 8M volem recordar que no podrem ser lliures si no ho som totes, que la llibertat és col·lectiva i no un producte individual i neoliberal. L’empoderament d’unes no pot anar en detriment de les vides d’altres dones. No podem parlar de feminisme sense parlar de com interseccionen altres opressions les vides del nostre alumnat, de les seves famílies i les nostres, ni podem deixar perdre el potencial transformador del feminisme.

 

VISCA EL 8M I

VISCA, VISCA, VISCA,

LES MESTRES I PROFES FEMINISTES

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!