Potser cal dir-nos el que és evident: Infants i adults som una xarxa de relacions i d’aprenentatges

Què passa quan un grup de persones diverses es posa treballar amb entusiasme per donar resposta a un compromís? Que, si es donen temps, apareixen coses molt valuoses!  Som un equip de quatre persones, que des d’experiències professionals diferents, ens comprometem a dinamitzar un bloc, per la 56ª Escola d’Estiu de Rosa Sensat que es titula “Infants i adults, una xarxa de relacions i aprenentatges”, estem il·lusionades en fer-ho perquè conforme anem pensant-hi som capaces de definir-lo amb més claredat, de manera que tenim la sensació d’estar vivint un procés similar al que compartim amb els infants quan iniciem un projecte de treball amb ells o amb els companys mestres i les famílies quan posem en marxa un canvi innovador a l’escola.

La intenció, és que aquest bloc sigui una oportunitat per pensar en la presència dels infants, les famílies i els mestres a l’escola, com a agents diversos dins d’un mateix sistema de relacions que té com a resultat construir aprenentatges.

La intenció, és que aquest bloc sigui una oportunitat per pensar en la presència dels infants, les famílies i els mestres a l’escola, com a agents diversos dins d’un mateix sistema de relacions que té com a resultat construir aprenentatges.

La confiança, el benestar, l’escolta activa, el respecte i els vincles són qualitats relacionals que tindrem en compte junt amb les seqüències de temps llargs que obren un munt de possibilitats a l’hora d’acompanyar els infants en els seus processos d’aprenentatge. L’escola que els vol lliures i autònoms, però també responsables i sensibles, crítics i alternatius, però també tenaços i esforçats.

Els i les mestres, que creem les condicions i els entorns dels aprenentatges, a partir dels retorns que ens arriben dels infants, necessitem donar-nos temps per pensar-hi tot adequant-nos a aquests fets que constatem. Per això és important ser un veritable equip que projecti, acompanyi, reflexioni, avaluï i redissenyi les accions educatives; és dir que aprengui de la seva pròpia tasca.

Els infants que es troben en entorns d’aprenentatge on l’equip de mestres acompanya responsablement i disposa elements provocadors per transitar camins d’aprenentatge, fer-se preguntes interessants i proposar-se reptes, són els qui tenen tota la potencialitat de “dirigir” des del seu “centre” el que va passant en la classe o en el grup.

Espais i també temps, són indicadors del que es vol transformar a l’escola podent ser arquitectes de les nostres accions pedagògiques.

El rol del mestre/a és fonamentalment el de observar i reflexionar sobre com i on fer coincidir els infants amb les intencions d’aprenentatge  i situar-se al seu costat per “fer junts” tot allò que calgui durant el temps que cada infant necessiti, per assegurar-se que finalment, ho pot fer (ho sabrà fer) quan sigui convenient.

El disseny dels espais influeix també en la manera d’aprendre, en el benestar i en les relacions entre les persones que habitem l’escola convertint-se en un mirall en el que es reflecteixen diferents mirades de l’educació. Espais i també temps, són indicadors del que es vol transformar a l’escola podent ser arquitectes de les nostres accions pedagògiques.

Sabem que aprenem en molts llocs i en diferents ocasions. A l’escola i a casa, amb la família i a la ciutat, per això necessitem construir vincles amb l’entorn, amb les persones, les institucions culturals, esportives, de natura… Perquè els vincles possibiliten nous aprenentatges i alhora els donen sentit.

I una darrera pregunta, ens atrevim a replantejar l’escola com un territori real d’aprenentatges conjunts?

 

Lídia Esteban, Anna Ramis, Xavier Rodríguez i Pilar Trabal
Maig de 2021

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!