Condemnats a aprendre (Pràcticament una teoria) és un llibre molt original tant d’estructura com de contingut. Cadascú porta a l’esquena la seva hemeroteca personal, el seu àlbum vital, amb fotografies de tots colors. L’autor ha fullejat el seu i n’ha escollit algunes espurnes, aquelles que considera que li han estat més útils en la seva dilatada feina d’educador, petites llambregades, moments que li han quedat gravats i que ha volgut compartir amb els seus lectors.
Ramon Casadevall ens proposa una triple mirada sobre l’educació. La primera és per aclarir-nos: de què parlem quan parlem d’educació, aquest substantiu que qualifica de plural? La segona és una mirada des de dins, com a professional de l’educació: competències? Recursos? Quina és, en definitiva, la missió i la responsabilitat dels educadors? I la tercera és la testimonial, una petita mostra d’artesania educativa, de feina personalitzada i ben feta.
L’autor confessa que hi ha una pregunta que sempre l’ha intrigat: quin hauria de ser el principi primer, irrenunciable, fonamental, a l’hora d’acompanyar les persones –petites o grans, tant se val– en el seu procés d’educar-se?
- Josep Margarit, director de l’Escola Eiximenis
- Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
- Maria Colls, Francesc Morfulleda, Quim Pèlach i Carme Sala, amics de l’autor
- Ramon Casadevall, autor
