Plana oberta. La platja

 La nostra llar va ser l’escenari on infants de 2-5 anys van esdevenir protagonistes d’una aventura creativa. Un gran espai que convidava a fer, o estar, o ser…, emmarcat per un temps no definit, sense pautes. Un munt de material, aquell tan preuat, el que la natura ens regala i que resulta tan encertat per deixar volar la imaginació. I ells, els infants, absoluts protagonistes d’aquell joc que neix lliure i espontani, que és viu i que fa que, com a observador, vibris amb la mateixa intensitat.

Som una petita escola bressol anomenada Sol Solet i estem ubicats al poble de la Cellera de Ter. La nostra llar acull infants d’un a tres anys i ens agradaria compartir la nostra vivència.

Com a llar donem molta impor­tància a la relació continuada entre infants d’infantil i primària. Ens agrada aquesta complicitat. Creiem que aquest intercanvi entre els diferents cicles és quelcom que hem de cuidar ja que hi succeeixen coses entre els infants: moments de joc, converses, el plaer de fer plegats… I alhora fan aflorar valors com l’ajuda, l’acompanyament, el voler cuidar, el respecte per l’altre… Per això tenim com a premissa d’escola donar cabuda a aquestes trobades durant tot el curs escolar.

Som del parer que compartir ens enriqueix, a grans i a petits, tant si ets part activa com simple espectador. En l’encontre amb l’altre sorgeixen connexions, complicitat, plaer, mirades…, quelcom no tangible i que de vegades és tan subtil que podria passar desapercebut.

Ja sento les veus dels infants, ja han arribat! Els dono la benvinguda i els miro. Les seves mans es mostren nervioses, ansioses per descobrir el material que amb tanta cura hem preparat: pedres, troncs, petxines, flors, llavors, escorça i un munt de sorra. Els ulls observen amb deteniment l’espai, potser ja copsant les infinites possibilitats que ofereixen tots aquells trossets de natura curosament escollits.

El joc comença. La inquietud de cadascú els porta a descobrir un material diferent: uns busquen pedres, petites, més grosses; d’altres, troncs que poden esdevenir qui sap què! La ment es dispara!

–Uau! Dues peces per fer un túnel! –exclama en Joan.

La Maixe i la Inaya han trobat un tros de fusta potser prou gros per donar cabuda al seu món de fantasia:

–Agafem les estrelles perquè estan sobre el mar –diu la Maixe.

–I les petxines! És la nostra platja! –respon la Inaya.

Em deturo a observar aquesta escena, puc palpar la imaginació desbordant i la connexió entre elles. Ho veuen clar, saben què cal anar afegint per construir aquest paisatge tan bonic com efímer.

Aquell tros de fusta abans inert comença a prendre vida, alguns troncs que decoren amb flors, les petxines delicadament col·locades, les llavors que fan d’estrelles, la sorra… La seva platja es va dibuixant entre mirades, somriures i suggeriments d’una i l’altra que semblen ser sempre encertats.

El joc flueix i no passa desapercebut per a la resta d’infants. En Joan s’hi apropa, sembla que es senti atret per l’entesa d’ambdues.

S’hi asseu i de seguida veu clar que aquell túnel que havia fet abans és ideal per arribar a aquella platja. Una altra peça feta a mida en aquell espai imaginatiu on sembla que tot encaixa a la perfecció.

Els més petitons també semblen interessar-se pel que està passant en aquell racó i s’acosten amb mirada encuriosida. Mantenint una certa distància observen el desplegament creatiu del moment i resulta molt difícil no voler formar-ne part. Així doncs, un dels petitons decideix fer-hi una aportació i és ben rebuda per la resta d’infants. La platja es va construint entre tots, és com si entre ells s’entenguessin en un mateix llenguatge que els porta a navegar cap a un indret més enllà de la realitat.

La gran fusta que contenia tot aquest mar imaginari ha quedat plena i no ha quedat espai per a la diferència d’edat, ni de gènere, ni del moment evolutiu en què es troben. Podríem dir que, quan el respecte, el temps, la imaginació i la creativitat s’enllacen, donen sempre pas a un joc infinit.

Experiència compartida entre l’Escola Bressol Sol Solet i l’Escola Juncadella.

Marta Escobar, Lali Boix,
Anna Carreras i Sònia Caparrós,
E. B. M. Sol Solet, la Cellera de Ter.

 

 

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!