El dia 20 a totes les escoles convindria recordar aquesta diada en què es commemora l’aprovació de la Convenció dels Drets de l’Infant per part de les Nacions Unides l’any 1989.
Englantyne Jebb, fundadora de Save the Children, la va impulsar i redactar a principis del segle passat, i l’any 1924 la Societat de Nacions sortida de la primera guerra europea la va adoptar, reconeixent així la importància de la protecció de la infància i de les primeres edats. Més endavant els cinc punts del text proposat per l’activista social anglesa es van ampliar amb el text que el 1959 en un primer moment, i finalment el 1989, acabarà essent la Convenció que avui coneixem.
Diem que coneixem aquest text, però malauradament encara és avui un gran desconegut tant per part de les persones que treballem amb la infància, per les famílies i la societat en general, com també per les institucions que en bona mesura haurien de treballar per vetllar pel respecte del que es defineix en aquesta carta.
És impactant veure que la iniciativa d’Englan-tyne Jebb s’emmarca en uns moments socials molt convulsos en l’àmbit europeu, on la infància era particularment maltractada. La primera guerra europea i també els efectes de la grip espanyola –tot i que no va afectar particularment els infants– van deixar les societats europees molt malmeses i les classes socials més baixes molt afeblides. Salvant molt les distàncies dels drames, la situació que hem viscut a escala mundial els darrers dos anys ens acosta a uns temps en què els drets dels més vulnerables van passar a un segon terme.
L’impacte d’aquests temps l’estem percebent ara a les escoles bressol i als parvularis, quan veiem que la taxa d’escolaritat dels infants petits a les escoles bressol s’ha reduït molt notablement i que als parvularis arriben més infants que mai que prèviament no han estat escolaritzats. Ens temem que aquest descens en l’esco-larització dels infants més petits sigui fruit de la precarietat econòmica que ha afectat moltes famílies, i que qui haurà hagut de fer més sacrificis en l’àmbit domèstic per tenir cura dels més petits ha estat la dona, que també haurà vist retallats part dels seus drets. Quan es publiquin les dades oficials a l’Institut d’Estadística de Catalunya podrem analitzar-ho amb rigor i treure’n conclusions.
Mentrestant, celebrem els drets de l’infant i prenguem consciència que el respecte d’aquests drets no és només responsabilitat de les administracions, i que hi ha, com ens recorda el diàleg del col·lectiu @el03existeix que llegireu en aquest número, una dimensió quotidiana feta de petits gestos que poden ser la primera baula per reconèixer la infància i per respectar-ne els seus drets.