Perspectiva 421: L’alumnat gitano a l’escola

Perspectiva 421: L’alumnat gitano a l’escola
Perspectiva
1 de setembre de 2023

Títol

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Un camí vers la igualtat d’oportunitats

L’alumnat gitano arriba a les escoles i instituts amb la seva motxilla vital. Cal aconseguir una autèntica inclusió que superi els prejudicis i els estereotips vers aquest poble per aconseguir que tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la població; que les diferències no provoquin desigualtats.

Joan M. Girona


Entrevista. Dominica Díez Marcet

«La introducció massiva dels dispositius mòbils afecta la capacitat d’aprenentatge»

David Pujol


Sempre a punt!. La Federació Catalana de Voluntariat Social

Amb 33 anys d’història i formada actualment per prop de 330 entitats d’arreu del territori, la Federació Catalana de Voluntariat Social és l’entitat de referència del voluntariat social a Catalunya.

Joan Toledo


Revista Perspectiva

Títol


Sumari

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Un camí vers la igualtat d’oportunitats

L’alumnat gitano arriba a les escoles i instituts amb la seva motxilla vital. Cal aconseguir una autèntica inclusió que superi els prejudicis i els estereotips vers aquest poble per aconseguir que tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la població; que les diferències no provoquin desigualtats.

Autor


Joan M. Girona


Títol


Entrevista. Dominica Díez Marcet

«La introducció massiva dels dispositius mòbils afecta la capacitat d’aprenentatge»

Autor


David Pujol


Títol


Sempre a punt!. La Federació Catalana de Voluntariat Social

Amb 33 anys d’història i formada actualment per prop de 330 entitats d’arreu del territori, la Federació Catalana de Voluntariat Social és l’entitat de referència del voluntariat social a Catalunya.

Autor


Joan Toledo


Títol


Vols comprar aquest exemplar ?

Autor


Revista Perspectiva

Títol

Autor


Columna. Pedagogies crítiques de base comunitària a l’escola

Naveguem enmig de crisis i, mentre l’escola se’n fa ressò, sovint confonem símptomes –alt abandonament escolar prematur, baixa competència lectora, manifestació de violències masclistes, etc.– amb les causes que, alimentades per les crisis, s’originen fora l’escola. Durant la pandèmia hem constatat que les organitzacions educatives han esdevingut potents i resilients quan han enriquit la seva col·laboració permanent. De fet, quan això s’ha omès, les desigualtats i les problemàtiques no han fet sinó augmentar.

Edgar Iglesias


Ve a la memòria. l’Escola de Bosc del Parc de Montjuïc

El millor elogi d’una escola és dir que s’assembla a una casa. I l’Escola de Bosc, situada al vessant nord-oriental de la muntanya de Montjuïc, s’assemblava a una casa. Una casa on s’aprenia a viure. A viure en plena natura, factor essencial d’una cultura integral. On s’educava per esdevenir persona. Res d’aprenentatges mecànics, sense relació amb la vida. Una escola que era un llibre, sempre obert, de ciència, art i moralitat. Es va inaugurar el maig del 1914 i va ser la primera escola activa pública de Catalunya. Al capdavant de la secció de nois hi havia Antolín Monroy Paz; al capdavant de la de noies, Rosa Sensat Vilà, de la qual estem celebrant el 150è aniversari del naixement, en el marc de l’Any Rosa Sensat, decretat per la Generalitat. A la fotografia, elaboració d’un herbari.

Redacció Perspectiva Escolar


Quan jo anava a estudi. Joan Domènech Francesch

«El Signe, d’Albert Jané, m’ajudà a escriure una mica millor la llengua prohibida a l’escola»

Joan Domènech


Reportatge. El projecte educatiu de l’Escolania de Montserrat

L’Escolania de Montserrat és un dels cors litúrgics més antics d’Europa, format per una quarantena de nois d’arreu del país que cada dia omplen el monestir amb les seves veus i captiven els seus visitants. Més enllà de la tasca al cor i de l’extensa formació musical que reben, els nens assisteixen a l’escola del monestir i viuen a la residència, beneficiant-se de tot un projecte pedagògic que posa l’educació integral i els valors en el centre.

Clara Puig Carreras


Observatori Internacional. L’Escola Catalana de Londres

Aquest article pretén ser una breu aproximació sobre els orígens de l’Escola Catalana de Londres, un punt de trobada de la llengua i la cultura catalana, i la metodologia emprada per ensenyar català com a llengua d’herència fora del domini lingüístic.

Helena Pujol Bech


Dossier. L’alumnat gitano a l’escola

Després d’un llarg camí (aules pont, patronat de suburbis, compensatòria…), els infants gitanos estan escolaritzats. Els objectius actuals passen per disminuir un cert absentisme i l’abandonament prematur per tal que les dades siguin semblants a la majoria de l’alumnat del país. Aquest dossier vol incidir en diversos aspectes sobre escolarització i acolliment de l’alumnat gitano als centres escolars i els suports adequats des d’altres instàncies: les administracions i tota la comunitat, gitana i paia.

Redacció Perspectiva Escolar


La figura professional dels promotors escolars

El Departament d’Educació va crear la figura professional del promotor escolar, implantada a una trentena de municipis catalans, però encara no està plenament reconeguda dins del sistema educatiu.

Miguel Ángel Franconetti


La necessària col·laboració amb les famílies

Acollir, tenir cura, és condició necessària perquè l’escola pugui desenvolupar les seves funcions de socialització i aprenentatge. Una condició que es basa en comportaments i representacions col·lectives fruit d’aprenentatges culturalment organitzats. Si no en som conscients, podem projectar-los com a models universals, col·laborant en el manteniment d’un ordre social injust a les nostres escoles.

Eva Bretones


Enfocament integrat, igualtat de tracte i interculturalitat

Sovint el binomi educació i poble gitano es lliga a absentisme, abandonament prematur i conflicte. No és la nostra mirada. Sí que ho són les propostes des de la nostra experiència.

Miquel Jiménez, Carme Méndez


El treball comunitari

El treball comunitari fa referència a l’esforç cooperatiu d’una comunitat que pren consciència dels seus problemes, s’organitza i desenvolupa els seus recursos i potencialitat, des de la base mateixa de la comunitat local. La salvaguarda dels drets dels infants i joves gitanos exigeix l’esforç mancomunat de tots els agents, des del coneixement i el respecte de la cultura gitana.

Salvador Carrasco Calvo


Els docents amb gitanos, experts a aprendre

La diversitat del poble gitano, les diferents aspiracions envers l’escola, els prejudicis mutus que es donen entre gitanos i no gitanos, la importància d’un treball coordinat en xarxa amb els agents de l’àmbit socioeducatiu de l’entorn proper, el vincle afectiu amb els alumnes, les metodologies que implementem a l’aula, la relació que establim amb les famílies, són temes que hem de repensar a l’hora d’abordar l’acció educativa amb gitanos.

Maika Vaquero Molina


L’educació superior com a ascensor social

Nelson Mandela deia que l’educació és l’arma més poderosa que pots emprar per canviar el món. I abans que ell, moltes altres persones, des de diferents esferes polítiques, socials i científiques, han fet veure la importància de l’educació per superar desigualtats, i com pot esdevenir, sens dubte, un ascensor social dels grups més vulnerats, com ara el poble gitano.

Fernando Macías-Aranda


Experiència. El pont del verntallat

L’escola Verntallat és un centre públic que acull l’alumnat dels diferents pobles de la Vall d’en Bas i que, en aquest moment, està immersa en un procés de canvi i transformació. Des del 2022 el centre es va adherir al projecte Educació 360 per anar-nos convertint en un centre referent amb aquesta mirada a la Vall i a la comarca de la Garrotxa.

Mireia Vilalta, Anna Riu


Experiència. Un debat sobre feminisme i noves masculinitats

L’exposició Tros de dona del Museu de la Vida Rural convida els estudiants a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, la corresponsabilitat, el reconeixement de les cures i els estereotips.

Gemma Castanyer


Han fet història. L’escola parc del guinardó

Catalunya ha estat i és un referent internacional en molts àmbits i sectors d’innovació. També en el cultural i educatiu. La ciutat de Barcelona ho és en particular com a pol de projecció d’idees i projectes. Quant a renovació pedagògica al llarg del primer terç del segle passat, excel·lí en realitats escolars capdavanteres i en la diversitat de riquesa emprada en metodologia activa.

Salvador Domènech i Domènech


Referents. Ellen Key

Ellen Key (1849-1926) va néixer a Suècia. Estem davant d’una llegidora voraç, d’una escriptora prolífica i d’una conferenciant apreciada. De formació autodidacta, les seves concepcions, també les que tenia sobre educació, són, en essència, fruit de les seves lectures (Rousseau, Pestalozzi, Goethe, Montaigne, Nietzsche, Comte…), i la van convertir en una pionera incisiva i controvertida en molts camps.

Xavier Besalú Costa


Semblança. Joaquim Arenas i Margarida Muset i els anys decisius per a la llengua

Els anys vuitanta, Margarida Muset i Joaquim Arenas van viure en primera persona i van orquestrar moltes accions socials i polítiques que havien de garantir que l’ensenyament al Principat fos en català. Avui, a la tercera dècada del segle xxi, en moments d’incertesa per al país i la llengua, fan balanç de la feina feta.

Pitu Basart


Propostes d’autor

Després de l’aturada estiuenca no hi ha res millor que iniciar de nou el curs escolar amb les lectures que proposem des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, tres títols que mostren la vitalitat del seu servei de publicacions, amb una oferta variada i completa que va des de l’educació infantil fins als àlbums il·lustrats. És observant la diversitat de títols que tenim a l’abast quan hom s’adona de com de necessària és la formació permanent. No us els deixeu perdre!

Joan Portell Rifà


Geografia de l’educació. Les aules Montessori de la Universitat de Vic

A la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya hi ha les Aules Montessori, «pensades i organitzades amb les proporcions reals d’infants d’escoles bressol i parvulari per tal que els estudiants manipulin i aprenguin amb comoditat i d’acord amb els mateixos processos que experimenten els infants», tal com podem llegir a la pàgina web en què les promocionen. També expliquen que permeten practicar amb materials dissenyats per la mateixa Maria Montessori i certificats per l’Associació Montessori Internacional. Estan situades a la planta baixa de l’edifici de la Masia de la Torre dels Frares, al carrer d’en Perot Rocaguinarda de Vic. El dia que les vam anar a visitar amb un grup d’estudiants del grau de Doble Titulació de Mestre de la Universitat de Girona ens van atendre Marta Camps i Berta Vila, que també ens van ensenyar l’Aula Teresa Buscart-Laboratori d’Educació Infantil, un escenari de simulació preparat perquè estudiants de mestre i professionals de l’Educació Infantil puguin observar, experimentar i reflexionar sobre les bones pràctiques a l’escola. L’espai permet fer una aproximació als processos d’investigació, experimentació, exploració i raonament que fan els infants en interacció amb els materials i recursos de l’Aula.

David Pujol

Títol


Columna. Pedagogies crítiques de base comunitària a l’escola

Naveguem enmig de crisis i, mentre l’escola se’n fa ressò, sovint confonem símptomes –alt abandonament escolar prematur, baixa competència lectora, manifestació de violències masclistes, etc.– amb les causes que, alimentades per les crisis, s’originen fora l’escola. Durant la pandèmia hem constatat que les organitzacions educatives han esdevingut potents i resilients quan han enriquit la seva col·laboració permanent. De fet, quan això s’ha omès, les desigualtats i les problemàtiques no han fet sinó augmentar.

Autor


Edgar Iglesias


Títol


Ve a la memòria. l’Escola de Bosc del Parc de Montjuïc

El millor elogi d’una escola és dir que s’assembla a una casa. I l’Escola de Bosc, situada al vessant nord-oriental de la muntanya de Montjuïc, s’assemblava a una casa. Una casa on s’aprenia a viure. A viure en plena natura, factor essencial d’una cultura integral. On s’educava per esdevenir persona. Res d’aprenentatges mecànics, sense relació amb la vida. Una escola que era un llibre, sempre obert, de ciència, art i moralitat. Es va inaugurar el maig del 1914 i va ser la primera escola activa pública de Catalunya. Al capdavant de la secció de nois hi havia Antolín Monroy Paz; al capdavant de la de noies, Rosa Sensat Vilà, de la qual estem celebrant el 150è aniversari del naixement, en el marc de l’Any Rosa Sensat, decretat per la Generalitat. A la fotografia, elaboració d’un herbari.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


Quan jo anava a estudi. Joan Domènech Francesch

«El Signe, d’Albert Jané, m’ajudà a escriure una mica millor la llengua prohibida a l’escola»

Autor


Joan Domènech


Títol


Reportatge. El projecte educatiu de l’Escolania de Montserrat

L’Escolania de Montserrat és un dels cors litúrgics més antics d’Europa, format per una quarantena de nois d’arreu del país que cada dia omplen el monestir amb les seves veus i captiven els seus visitants. Més enllà de la tasca al cor i de l’extensa formació musical que reben, els nens assisteixen a l’escola del monestir i viuen a la residència, beneficiant-se de tot un projecte pedagògic que posa l’educació integral i els valors en el centre.

Autor


Clara Puig Carreras


Títol


Observatori Internacional. L’Escola Catalana de Londres

Aquest article pretén ser una breu aproximació sobre els orígens de l’Escola Catalana de Londres, un punt de trobada de la llengua i la cultura catalana, i la metodologia emprada per ensenyar català com a llengua d’herència fora del domini lingüístic.

Autor


Helena Pujol Bech


Títol


Dossier. L’alumnat gitano a l’escola

Després d’un llarg camí (aules pont, patronat de suburbis, compensatòria…), els infants gitanos estan escolaritzats. Els objectius actuals passen per disminuir un cert absentisme i l’abandonament prematur per tal que les dades siguin semblants a la majoria de l’alumnat del país. Aquest dossier vol incidir en diversos aspectes sobre escolarització i acolliment de l’alumnat gitano als centres escolars i els suports adequats des d’altres instàncies: les administracions i tota la comunitat, gitana i paia.

Autor


Redacció Perspectiva Escolar


Títol


La figura professional dels promotors escolars

El Departament d’Educació va crear la figura professional del promotor escolar, implantada a una trentena de municipis catalans, però encara no està plenament reconeguda dins del sistema educatiu.

Autor


Miguel Ángel Franconetti


Títol


La necessària col·laboració amb les famílies

Acollir, tenir cura, és condició necessària perquè l’escola pugui desenvolupar les seves funcions de socialització i aprenentatge. Una condició que es basa en comportaments i representacions col·lectives fruit d’aprenentatges culturalment organitzats. Si no en som conscients, podem projectar-los com a models universals, col·laborant en el manteniment d’un ordre social injust a les nostres escoles.

Autor


Eva Bretones


Títol


Enfocament integrat, igualtat de tracte i interculturalitat

Sovint el binomi educació i poble gitano es lliga a absentisme, abandonament prematur i conflicte. No és la nostra mirada. Sí que ho són les propostes des de la nostra experiència.

Autor


Miquel Jiménez, Carme Méndez


Títol


El treball comunitari

El treball comunitari fa referència a l’esforç cooperatiu d’una comunitat que pren consciència dels seus problemes, s’organitza i desenvolupa els seus recursos i potencialitat, des de la base mateixa de la comunitat local. La salvaguarda dels drets dels infants i joves gitanos exigeix l’esforç mancomunat de tots els agents, des del coneixement i el respecte de la cultura gitana.

Autor


Salvador Carrasco Calvo


Títol


Els docents amb gitanos, experts a aprendre

La diversitat del poble gitano, les diferents aspiracions envers l’escola, els prejudicis mutus que es donen entre gitanos i no gitanos, la importància d’un treball coordinat en xarxa amb els agents de l’àmbit socioeducatiu de l’entorn proper, el vincle afectiu amb els alumnes, les metodologies que implementem a l’aula, la relació que establim amb les famílies, són temes que hem de repensar a l’hora d’abordar l’acció educativa amb gitanos.

Autor


Maika Vaquero Molina


Títol


L’educació superior com a ascensor social

Nelson Mandela deia que l’educació és l’arma més poderosa que pots emprar per canviar el món. I abans que ell, moltes altres persones, des de diferents esferes polítiques, socials i científiques, han fet veure la importància de l’educació per superar desigualtats, i com pot esdevenir, sens dubte, un ascensor social dels grups més vulnerats, com ara el poble gitano.

Autor


Fernando Macías-Aranda


Títol


Experiència. El pont del verntallat

L’escola Verntallat és un centre públic que acull l’alumnat dels diferents pobles de la Vall d’en Bas i que, en aquest moment, està immersa en un procés de canvi i transformació. Des del 2022 el centre es va adherir al projecte Educació 360 per anar-nos convertint en un centre referent amb aquesta mirada a la Vall i a la comarca de la Garrotxa.

Autor


Mireia Vilalta, Anna Riu


Títol


Experiència. Un debat sobre feminisme i noves masculinitats

L’exposició Tros de dona del Museu de la Vida Rural convida els estudiants a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, la corresponsabilitat, el reconeixement de les cures i els estereotips.

Autor


Gemma Castanyer


Títol


Han fet història. L’escola parc del guinardó

Catalunya ha estat i és un referent internacional en molts àmbits i sectors d’innovació. També en el cultural i educatiu. La ciutat de Barcelona ho és en particular com a pol de projecció d’idees i projectes. Quant a renovació pedagògica al llarg del primer terç del segle passat, excel·lí en realitats escolars capdavanteres i en la diversitat de riquesa emprada en metodologia activa.

Autor


Salvador Domènech i Domènech


Títol


Referents. Ellen Key

Ellen Key (1849-1926) va néixer a Suècia. Estem davant d’una llegidora voraç, d’una escriptora prolífica i d’una conferenciant apreciada. De formació autodidacta, les seves concepcions, també les que tenia sobre educació, són, en essència, fruit de les seves lectures (Rousseau, Pestalozzi, Goethe, Montaigne, Nietzsche, Comte…), i la van convertir en una pionera incisiva i controvertida en molts camps.

Autor


Xavier Besalú Costa


Títol


Semblança. Joaquim Arenas i Margarida Muset i els anys decisius per a la llengua

Els anys vuitanta, Margarida Muset i Joaquim Arenas van viure en primera persona i van orquestrar moltes accions socials i polítiques que havien de garantir que l’ensenyament al Principat fos en català. Avui, a la tercera dècada del segle xxi, en moments d’incertesa per al país i la llengua, fan balanç de la feina feta.

Autor


Pitu Basart


Títol


Propostes d’autor

Després de l’aturada estiuenca no hi ha res millor que iniciar de nou el curs escolar amb les lectures que proposem des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, tres títols que mostren la vitalitat del seu servei de publicacions, amb una oferta variada i completa que va des de l’educació infantil fins als àlbums il·lustrats. És observant la diversitat de títols que tenim a l’abast quan hom s’adona de com de necessària és la formació permanent. No us els deixeu perdre!

Autor


Joan Portell Rifà


Títol


Geografia de l’educació. Les aules Montessori de la Universitat de Vic

A la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya hi ha les Aules Montessori, «pensades i organitzades amb les proporcions reals d’infants d’escoles bressol i parvulari per tal que els estudiants manipulin i aprenguin amb comoditat i d’acord amb els mateixos processos que experimenten els infants», tal com podem llegir a la pàgina web en què les promocionen. També expliquen que permeten practicar amb materials dissenyats per la mateixa Maria Montessori i certificats per l’Associació Montessori Internacional. Estan situades a la planta baixa de l’edifici de la Masia de la Torre dels Frares, al carrer d’en Perot Rocaguinarda de Vic. El dia que les vam anar a visitar amb un grup d’estudiants del grau de Doble Titulació de Mestre de la Universitat de Girona ens van atendre Marta Camps i Berta Vila, que també ens van ensenyar l’Aula Teresa Buscart-Laboratori d’Educació Infantil, un escenari de simulació preparat perquè estudiants de mestre i professionals de l’Educació Infantil puguin observar, experimentar i reflexionar sobre les bones pràctiques a l’escola. L’espai permet fer una aproximació als processos d’investigació, experimentació, exploració i raonament que fan els infants en interacció amb els materials i recursos de l’Aula.

Autor


David Pujol

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!