Arranca el segon dia de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat amb una programació carregada de les inquietuds i preocupacions actuals de l’equip docent d’escoles i instituts. Les activitats, que inclouen conferències, taules rodones i debats, es combinen amb estones de lleure com els cafès o el concert de tancament.
La jornada va iniciar-se amb dues conferències. La primera portava com a títol: El valor del procés transformador del pati; a càrrec de la doctora arquitecta Mariona Genís. En el transcurs de la ponència, es van tractar quatre temàtiques essencials a incloure en la transformació dels espais escolars, en especial en els patis. Com a primer punt, hi ha d’haver temps per a aprofundir, en el que s’ha d’invertir un període de temps en conèixer el projecte pedagògic del centre i comptar amb la implicació de tots els membres que en formen part (l’entorn escolar). Posteriorment, el temps s’ha de dedicar a permeabilitzar els canvis en l’entorn escolar com, per exemple, la incorporació d’espais verds. El projecte s’ha de deixar reposar i hi ha d’haver temps per a observar el creixement i l’adaptació d’aquest al llarg del temps.
La segona conferència portava com a títol: La cura i el benestar en la comunitat educativa; a càrrec de la filòsofa Begoña Román i estava dividida en tres grans blocs. La seva intervenció va iniciar-se sobre per què parlem de la cura, on va mencionar 10 punts entre els quals s’inclouen el descrèdit i la desautorització a l’escola i l’autoajuda. Posteriorment, la conversa va derivar cap a una temàtica més ètica i sobre la complexitat d’aquesta. Román va aplicar l’exemple de l’Orquestra simfònica lligant-ho amb la comunitat educativa on, si hi ha una manca d’organització en el projecte, l’orquestra, o, en aquest cas, el centre educatiu, no tirarà endavant, sense importar el nombre de músics virtuosos o la motivació dels professionals de l’educació.
Com a punt conclusiu es va tractar la reivindicació de l’espai de reflexió en l’àmbit escolar. Aquí la ponent recalcava tres esferes que conformen el reconeixement del mestre (la familiar, la de justícia i l’amistat).
Després de les conferències, les persones assistents es van començar a repartir en les diferents sales de l’edifici segons a la càpsula formativa que s’hi havien apuntat. Així, van engegar la primera part de les formacions fins a l’hora de dinar.
“A les Escoles d’Estiu hem d’anar per a fer-nos costat, encoratjar-nos i, sobretot, per a alimentar l’esperança que sempre ha de tenir el mestre en l’educació d’aquest país i de les persones”, Bet Madera
El propòsit de l’activitat Fes un cafè amb, que va donar per iniciada la sessió de tarda, era fer valdre els temps informals, que no tenen programació tancada, però sí que són projectats i planificats per a ressaltar la trobada entre iguals i la conversa que es pugui fer. Així mateix ens ho explica Bet Madera, cap de formació de l’Associació: “Dos facilitadors, un cafè i unes galetes com a espai amable que acull a persones interessades a parlar d’un tema. Això també és aprendre perquè hi ha provocació, hi ha interrogants i això fa que sigui un itinerari de formació permanent que suposa un moment de celebració en un moment molt complicat“.
Aquesta edició de l’Escola d’Estiu, la 57a, sorgia d’un moment complicat dins de la comunitat educativa durant tres anys on s’ha copsat amb molt d’estrès i convivint amb molt de soroll. “Aquest soroll ha fet que es rebessin les escoles d’estiu com una obligació quan hi hem d’anar per a fer-nos costat, encoratjar-nos i, sobretot, per a alimentar l’esperança que sempre ha de tenir el mestre en l’educació d’aquest país i de les persones.”
Un cop acabada l’activitat més informal, els assistents es van dirigir cap a les 3 taules rodones de la tarda que tractaven les temàtiques: Els espais exteriors i les relacions a l’escola, La complexitat de les cures a les organitzacions escolars i L’escola com a projecte.
En aquesta darrera es van tractar temàtiques com l’imaginari per projectes o com explicar aquesta nova dinàmica d’educació a les famílies. En Joan Domènech, un dels moderadors de la taula va destacar cinc coses interessants sobre treballar per projectes que s’han de mantenir per a treballar aquestes metodologies. S’ha de tenir en compte la implicació els alumnes, plantejar-te l’aprenentatge com una indagació constant, comunicar, cooperar entre tots els membres i trobar sentit a les activitats que es fan en el centre.
En un altre espai de la seu de l’Associació, en la taula rodona sobre els espais exteriors, es va parlar sobre l’ampliació de l’horari de pati a més de 30 minuts, l’evolució de l’educació física o les noves oportunitats de joc que genera l’entorn urbà. Un dels ponents, l’Aleix Vila, destacava que: “Quan fas una sortida a la natura es veu que entre els alumnes es regulen, pacten, negocien… Estar connectats amb la natura, els connecta entre ells també.”
La tercera taula rodona, centrada en el benestar i les cures a l’escola, va transmetre a les persones assistents la importància de la inclusió i l’acompanyament emocional tant de l’alumnat com del professorat. L’Àgueda Redondo, ponent de la taula, explicava com la COVID-19 va comportar la creació d’espais de cura per al professorat dins del seu centre: “La pandèmia ha fet més paleses les necessitats de benestar i, arran d’aquesta, han nascut moltes situacions de salut mental.”
Un cop finalitzada les taules rodones assistents i ponents es dividien per grups i canviaven d’espais per a debatre transversalment sobre les qüestions tractades en les taules rodones. Aquesta visió conjunta i a l’hora variada va permetre resoldre dubtes i qüestions a la vegada que originava debats en si mateixes (en els temes mateixos).
Com a cloenda del dia es va celebrar un brindis acompanyat de música ambient que va posar fi a un dia intens ple d’emocions, converses i molt d’aprenentatge.
