David Pujol, director de 'Perspectiva': "El repte és donar una mirada àmplia de l'educació i que acabi essent més educativa que pròpiament escolar."

En el número 411 de Perspectiva, que correspon al període maig-agost de 2020, es va estrenar com a director de la publicació el mestre i pedagog David Pujol, a qui entrevistem en el context d'aquesta 55a Escola d'Estiu. Doctor en Ciències de l'Educació, és mestre de l'escola Jaume Vicens i Vives de Roses, professor associat a la Universitat de Girona i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya.   El rellançament de Perspectiva requereix que aprofundim en la revista com a projecte. Què pretén fer i què s'espera d'ella? Perspectiva escolar és una revista amb una llarga trajectòria. El desembre d'aquest any en farà 46 de l'aparició del número zero, que aviat és dit. En aquell moment estava dirigida per Jordi Tomàs i tenia un consell de redacció integrat per la Rosa Carrió, la Montserrat Casas, en Biel Dalmau, en Ramon Prats, en Jordi Vives i, és clar, la Marta Mata, que fou la persona que va tenir la idea de fer una revista com aquesta. Venim de lluny, doncs, i això imposa respecte. A més, som continuadors de tot un seguit de revistes que el periodisme català especialitzat va treballar dignament durant el primer terç del segle XX, com la mateixa editorial del número zero s'encarregava de recordar. Perspectiva escolar recollia l'herència de la Revista Catalana d'Educació de l'Escola de Mestres Joan Bardina, dels Quaderns d'Estudi i del Butlletí dels Mestres de la Mancomunitat de Catalunya i de la Revista de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Durant aquests més de quaranta anys s'ha dedicat a divulgar experiències pedagògiques interessants, a tractar amb profunditat diversos temes d'interès educatiu, a donar a conèixer publicacions de tota mena, a publicar articles d'opinió... en definitiva, ha col·laborat en la formació permanent del professorat.  Sempre hem remarcat el nostre enfocament diferent del de, per exemple, Ara Criatures o El diari de l’educació, quan es parla d’escriure sobre educació. Potser amb un punt menys periodístic però amb una visió diferent i més reposada de fer aquestes peces... Per sort actualment al país hi ha diverses publicacions educatives i cada una ha de fer el seu paper, que no és pas incompatible. No fa la mateixa funció un diari o un setmanari que una revista que surt cada quatre mesos. Nosaltres mai podrem atrapar l'actualitat més rabiosa però, en canvi, podem oferir articles i temàtiques que ajudin a la reflexió més reposada, com dius tu. I el paper de les publicacions universitàries, per exemple, també ha de ser diferent. Hem de tenir present que Perspectiva és, sobretot, una revista adreçada al món educatiu feta pels mateixos protagonistes. I volem que continuï essent així, tot i que és veritat que també hem obert la mirada a un enfocament més periodístic en alguns reportatges.

El repte és donar una mirada àmplia de l'educació i que acabi essent més educativa que pròpiament escolar.

El repte és donar una mirada àmplia de l'educació i que acabi essent més educativa que pròpiament escolar. En definitiva, la funció de la revista ha de ser copsar l'actualitat i fer-ne una anàlisi de manera reflexiva i tranquil·la. Una revista de xup-xup, de foc lent. Perspectiva s'ha de fer ressò de les experiències de renovació pedagògica i també, lògicament, en ser una publicació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, ha de fer d'altaveu de les activitats de l'entitat: els llibres que publica, les activitats que es duen a terme, els debats que s'hi generen, els serveis que ofereix, els grups de treball que treballen periòdicament al voltant d'algun tema pedagògic... Què té, de l'antiga Perspectiva, la nova versió de la revista? Hem d'aconseguir que els canvis que hi hem fet, en la periodicitat (ara quadrimestral), en el format (l'hem fet créixer una mica), en el disseny interior (amb la introducció del color) i en la manera de presentar els temes (amb noves seccions), no l'hi facin perdre l'esperit. És un repte. Com deia Josep Pla, la màxima aspiració hauria de ser sempre poder continuar el que d'altres han començat. M'agrada tenir-ho sempre present, això. Tots aquests canvis que acabo de dir s'han fet per posar la revista al dia i per mirar d'encarar bé el futur. No podem perdre de vista que ens encaminem cap al cinquantenari de la publicació, que serà d'aquí a quatre anys, i que si es dona el cas haurem de celebrar amb tota la solemnitat de què siguem capaços. No hi ha pas tantes revistes, al país, que hagin arribat a les noces d'or.  Com es trien els temes tractats a Perspectiva i quina repartició se'n fa? Quina representació hi ha de les diferents etapes educatives? Els temes, ben diversos, es decideixen en el si del Consell Assessor, que es reuneix periòdicament. Està format per dotze professionals d'àmbits diversos: Maria Ballbé, Josep Callís, Rai Carreras, Marta Comas, Jaume Cortada, Júlia Cubarsí, Rocio Garcia, Ana Maestre, Elena Noguera, Joan Portell, Pilar Ruibal i Joan Vila. Alguns ja formaven part de l'antic Consell de Redacció. Entre tots anem decidint els continguts principals de la revista. Això no treu que, com a director, també hi faig aportacions, en moments puntuals que cal prendre decisions davant d'algun imprevist. Sempre, però, miro de tenir en compte les aportacions que han fet els membres del consell. En relació al que preguntes sobre les etapes educatives, la revista és sobretot de primària i secundària, tot i que es poden tractar temes que interessin també a professors d'altres etapes educatives i fins i a tot a pares i mares i a persones interessades per l'ensenyament en general.  En aquest número 411, que acaba de sortir, què destacaries? El director adjunt del diari Ara, Ignasi Aragay, ens explica els seus records de quan anava a estudi. El professor de la Universitat de Girona Pere Cornellà ens explica què és la gamificació i el periodista Víctor Farradellas ens parla de l'educació a temps complet a Alemanya. Josep-Maria Terricabras, Bel Olid i Ramon Folch publiquen tres articles al voltant del tema central del dossier "Educar en temps de revolta", que també és el lema de l'Escola d'Estiu d'enguany. La Marta Comas ha escrit un text sobre la participació de les famílies a l'escola i un servidor ha conversat amb la filòsofa i professora Marina Garcés. El professor de la Universitat de Vic Joan Soler ha sintetitzat els 46 anys d'història de la revista i Xavier Besalú —que fins ara era el director— ens recorda la figura del mestre de Barbiana. La Gemma Castanyer ha entrevistat Anna Fancelli, estudiant del grau d'Educació Infantil a Blanquerna-Universitat Ramon Llull i la mestra Lorena Holm ens explica com implementar la metodologia Design Thinking a les aules. La mestra Cati Casademont narra una experiència d'escriptura col·lectiva que es va portar a terme a l'escola Joan de Margarit de la Bisbal i que va acabar amb la publicació d'un llibre. L'escriptor Pitu Basart parla del grup Mestres Àvies Recuperadores de Contes, format actualment per 16 persones, i la Carol Pujadas, directora de l'associació Creart, d'educar per a la justícia global. El pedagog i escriptor Joan Portell fa una selecció de propostes que són d'interès per a educadors de tota mena. Finalment, a la secció Xerrem, la periodista Queralt Castillo explica una dinàmica que es va dur a terme amb un grup d'alumnes de batxillerat, dinamitzada per la Marina Caireta i la Cécile Barbeito, a l'institut públic Lauro de les Franqueses del Vallès.  I què ens pots avançar, del número de setembre? El número 412 que s'està preparant tindrà un dossier central dedicat a la maltempsada que vivim, un article de Jaume Cela amb els seus records de quan anava a estudi, una entrevista en profunditat a la Maria Teresa Codina (una de les fundadores de l'Escola de Mestres Rosa Sensat), un article sobre la pedagogia índia i un altre sobre Maria Montessori, una columna sobre el Congrés d'Educació Pública, una semblança a la Carme Sala, un reportatge sobre la formació inicial dels docents i un article que ens recorda l'escriptor Gianni Rodari (en el centenari del seu naixement), entre d'altres reportatges i experiències interessants. I ja tenim, també, algunes idees pel número 413, que sortirà si no hi ha res de nou el gener de 2021.