Referents. Elna, un nom que evoca cura, dignitat i memòria
L’Escola Bressol Municipal Elna de Mataró porta un nom que va molt més enllà de la mera identificació geogràfica: és un homenatge profund a una dona i a una obra humanitària excepcionals, símbols de la defensa de la vida i la dignitat en temps d’adversitat. El nom evoca inevitablement la Maternitat d’Elna, un espai de pau i esperança fundat per la mestra i infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, que es va convertir en un referent de solidaritat, humanisme i compromís durant l’exili republicà i la Segona Guerra Mundial.
Elisabeth Eidenbenz (1913-2011) va néixer a Suïssa i, des de molt jove, va mostrar una sensibilitat especial envers la justícia social i la protecció dels més vulnerables. Es va formar com a mestra i infermera, dues vocacions que es complementaven a la perfecció: educar i tenir cura, transmetre coneixement i donar refugi. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, Eidenbenz va unir-se al Servei Civil Internacional, una organització dedicada a ajudar les víctimes dels conflictes bèl·lics. En aquell moment, la seva atenció es va centrar sobretot en les dones embarassades i els infants, els col·lectius més fràgils i oblidats per les estructures militars i polítiques.
Quan, l’any 1939, la guerra va arribar al seu final i centenars de milers de republicans espanyols van travessar la frontera fugint de la repressió franquista, Eidenbenz va presenciar l’horror dels camps de refugiats francesos. Les condicions eren inhumanes: fam, fred, malalties i dones embarassades sense cap assistència. Davant d’aquesta realitat, va decidir actuar.
Tenia només vint-i-sis anys, quan va fundar la Maternitat d’Elna, instal·lada en un antic palau situat al Rosselló, a pocs quilòmetres de la frontera amb Catalunya. L’objectiu era tan senzill com essencial: garantir que les mares refugiades poguessin donar a llum en condicions segures i dignes. Entre 1939 i 1944, hi van néixer 597 infants, majoritàriament fills de mares refugiades de la Guerra Civil espanyola, procedents de Catalunya i altres regions d’Espanya. A partir de 1942, també s’hi van acollir mares jueves perseguides pel nazisme i, en menor mesura, mares gitanes i d’altres nacionalitats europees. Aquell palau es va convertir en una autèntica illa de pau enmig de la devastació, un lloc on la vida i la tendresa s’imposaven al dolor i la desolació.
La Maternitat d’Elna no era només un centre mèdic: era un espai d’humanitat. Eidenbenz i el seu equip proporcionaven aliment, cures i assistència, però també oferien un ambient emocional segur, on les mares trobaven afecte, respecte i esperança. En un temps en què la guerra havia convertit les persones en números, ella va reivindicar el valor de cada vida individual. La seva feina es guiava per valors universals ‒igualtat, dignitat, respecte i compassió‒ i per la convicció que cada infant mereixia ser acollit amb amor, sense distincions de raça, religió o ideologia. La seva acció va ser un acte de resistència silenciosa i va demostrar que la solidaritat pot ser, també, una forma de revolució.
Anys més tard, Eidenbenz va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi i el títol de Justos entre les Nacions, entre altres distincions. Però, més enllà dels honors oficials, el seu llegat més gran és la petjada moral i humana que ha deixat en les generacions posteriors. La seva història continua inspirant projectes educatius i socials que defensen la dignitat, la pau i el respecte per la infància.
Aquest esperit és el que dona sentit al nom de l’Escola Bressol Municipal Elna de Mataró. L’any 2006, el ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar donar aquest nom a la nova escola bressol municipal del barri de Via Europa-Nou Parc Central, que obriria les portes el setembre de 2007. Aquesta decisió no va ser casual, sinó que va ser una elecció plena de significat i memòria. Amb aquest gest, Mataró homenatja la tasca humanitària d’Elisabeth Eidenbenz i el seu equip i manté viva la memòria de l’exili republicà.
Mataró té un vincle especial amb la història de la Maternitat d’Elna. La historiadora mataronina Assumpta Montellà la va donar a conèixer amb el seu llibre La Maternitat d’Elna (2005), que va tenir una gran repercussió social i cultural. A més, la ciutat va participar activament en la campanya per aconseguir que s’atorgués la Creu de Sant Jordi a Elisabeth Eidenbenz, i, segons testimonis recollits, també hi ha constància que en aquella institució hi va néixer almenys un infant fill d’una mare originària de Mataró, fet que reforça encara més aquest lligam personal, col·lectiu i territorial.
En definitiva, posar el nom «Elna» a una escola bressol no és només un acte de memòria, sinó també una declaració de principis. És reconèixer que la infància és un tresor que cal protegir, que la solidaritat i la dignitat són valors universals i que cada infant mereix oportunitats de desenvolupament, afecte i cura. A través de l’exemple d’Elisabeth Eidenbenz, l’escola es converteix en un espai on la història, la pedagogia i l’ètica es troben, recordant-nos que, fins i tot en els moments més foscos, la humanitat pot construir llum i esperança per al futur. ■
Equip de l’EBM Elna de Mataró
Descarrega el PDF per imprimir
Elisabeth Eidenbenz (1913-2011) va néixer a Suïssa i, des de molt jove, va mostrar una sensibilitat especial envers la justícia social i la protecció dels més vulnerables. Es va formar com a mestra i infermera, dues vocacions que es complementaven a la perfecció: educar i tenir cura, transmetre coneixement i donar refugi. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, Eidenbenz va unir-se al Servei Civil Internacional, una organització dedicada a ajudar les víctimes dels conflictes bèl·lics. En aquell moment, la seva atenció es va centrar sobretot en les dones embarassades i els infants, els col·lectius més fràgils i oblidats per les estructures militars i polítiques.
Quan, l’any 1939, la guerra va arribar al seu final i centenars de milers de republicans espanyols van travessar la frontera fugint de la repressió franquista, Eidenbenz va presenciar l’horror dels camps de refugiats francesos. Les condicions eren inhumanes: fam, fred, malalties i dones embarassades sense cap assistència. Davant d’aquesta realitat, va decidir actuar.
Tenia només vint-i-sis anys, quan va fundar la Maternitat d’Elna, instal·lada en un antic palau situat al Rosselló, a pocs quilòmetres de la frontera amb Catalunya. L’objectiu era tan senzill com essencial: garantir que les mares refugiades poguessin donar a llum en condicions segures i dignes. Entre 1939 i 1944, hi van néixer 597 infants, majoritàriament fills de mares refugiades de la Guerra Civil espanyola, procedents de Catalunya i altres regions d’Espanya. A partir de 1942, també s’hi van acollir mares jueves perseguides pel nazisme i, en menor mesura, mares gitanes i d’altres nacionalitats europees. Aquell palau es va convertir en una autèntica illa de pau enmig de la devastació, un lloc on la vida i la tendresa s’imposaven al dolor i la desolació.
La Maternitat d’Elna no era només un centre mèdic: era un espai d’humanitat. Eidenbenz i el seu equip proporcionaven aliment, cures i assistència, però també oferien un ambient emocional segur, on les mares trobaven afecte, respecte i esperança. En un temps en què la guerra havia convertit les persones en números, ella va reivindicar el valor de cada vida individual. La seva feina es guiava per valors universals ‒igualtat, dignitat, respecte i compassió‒ i per la convicció que cada infant mereixia ser acollit amb amor, sense distincions de raça, religió o ideologia. La seva acció va ser un acte de resistència silenciosa i va demostrar que la solidaritat pot ser, també, una forma de revolució.
Anys més tard, Eidenbenz va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi i el títol de Justos entre les Nacions, entre altres distincions. Però, més enllà dels honors oficials, el seu llegat més gran és la petjada moral i humana que ha deixat en les generacions posteriors. La seva història continua inspirant projectes educatius i socials que defensen la dignitat, la pau i el respecte per la infància.
Aquest esperit és el que dona sentit al nom de l’Escola Bressol Municipal Elna de Mataró. L’any 2006, el ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar donar aquest nom a la nova escola bressol municipal del barri de Via Europa-Nou Parc Central, que obriria les portes el setembre de 2007. Aquesta decisió no va ser casual, sinó que va ser una elecció plena de significat i memòria. Amb aquest gest, Mataró homenatja la tasca humanitària d’Elisabeth Eidenbenz i el seu equip i manté viva la memòria de l’exili republicà.
Mataró té un vincle especial amb la història de la Maternitat d’Elna. La historiadora mataronina Assumpta Montellà la va donar a conèixer amb el seu llibre La Maternitat d’Elna (2005), que va tenir una gran repercussió social i cultural. A més, la ciutat va participar activament en la campanya per aconseguir que s’atorgués la Creu de Sant Jordi a Elisabeth Eidenbenz, i, segons testimonis recollits, també hi ha constància que en aquella institució hi va néixer almenys un infant fill d’una mare originària de Mataró, fet que reforça encara més aquest lligam personal, col·lectiu i territorial.
En definitiva, posar el nom «Elna» a una escola bressol no és només un acte de memòria, sinó també una declaració de principis. És reconèixer que la infància és un tresor que cal protegir, que la solidaritat i la dignitat són valors universals i que cada infant mereix oportunitats de desenvolupament, afecte i cura. A través de l’exemple d’Elisabeth Eidenbenz, l’escola es converteix en un espai on la història, la pedagogia i l’ètica es troben, recordant-nos que, fins i tot en els moments més foscos, la humanitat pot construir llum i esperança per al futur. ■
Equip de l’EBM Elna de Mataró
Descarrega el PDF per imprimir