Experiències. Quan el silenci parla El valor de la calma a l’escola bressol
Reflexionem i donem valor al silenci. El silenci en majúscules, perquè el considerem com una oportunitat única. Els infants que habiten l’escola bressol haurien de poder gaudir d’estones silencioses que siguin facilitadores d’aprenentatges, de concentració, de joc o de relacions. Un ambient de calma que no interfereixi en els seus desitjos i reptes. Dit d’una altra manera, es tracta de valorar el silenci com una oportunitat de comunicació.
En el dia a dia d’una escola, el so és un element omnipresent: les rialles, els plors, els diàlegs, les cançons o els contes omplen els espais de vida. Pedagògicament, el so ha estat tradicionalment valorat com el mitjà per transmetre coneixements i fomentar la comunicació. Com diu Torralba, «el silenci és un desafiament perquè hem estat educats per interpretar la paraula, però no per comprendre el silenci». No obstant això, en aquesta insistència en el fer i la contínua activitat, el silenci i la calma solen quedar relegats a un segon pla, com si fossin moments buits que han de ser omplerts.
Hauríem de ser-ne conscients i donar valor al silenci, a la quietud, als moments de calma, de serenitat, de parar, d’escoltar. Aquests estan plens de vida i significat, i es poden convertir en possibilitat d’introspecció i de respecte per les persones que habiten l’espai. Un silenci ple de matisos a tenir en compte.
Lluny de ser un moment buit, el silenci és una oportunitat d’aprenentatge. En la vida quotidiana de l’escola bressol, sovint dinàmica, intensa, agitada i plena de sons, els moments de calma permeten als infants processar el que han experimentat, assimilar noves idees i connectar amb el seu món interior. La realitat de les escoles, però, sovint està plena de moments de sobreestimulació sensorial, sobretot auditiva, on no queda espai per al silenci, un silenci que per a molts, sobretot per a nosaltres, els adults, pot resultar incòmode, sense deixar lloc a la reflexió, la creativitat i al propi pensament.
Estar en silenci no vol dir estar aturat, ni callat, ni desconnectat. Quan un infant observa en silenci, no està inactiu. Potser està pensant, sentint i comprenent el seu entorn. Tots els seus sentits s’activen i es perd (mentre es troba) en si mateix.
Malgrat això, els adults sovint interpretem el silenci com una pausa incòmoda que ha de ser omplerta amb instruccions, comentaris banals o activitats addicionals. Això pot generar una sobrecàrrega d’estímuls que impedeix als infants desenvolupar la seva capacitat d’atenció, la seva escolta activa i la seva autoregulació emocional.
El so té una gran importància pedagògica i és a través d’ell, com els infants aprenen a comunicar-se, a expressar-se i a interactuar amb el seu entorn. Però l’abús del so i la manca d’espais de calma poden generar fatiga i estrès en els infants, i afectar la seva capacitat d’aprenentatge i benestar emocional.
Per aquests motius, creiem que és fonamental trobar un equilibri entre moments d’activitat sonora i espais de silenci. Gaudir dels moments de pausa en la rutina diària pot ajudar els infants a millorar la seva concentració, la seva capacitat d’escolta i d’autoconeixement, cosa que els ajudarà a regular les seves emocions. Estratègies com crear espais de calma, fer ús de llums tènues, proporcionar materials sensorials suaus, afavorir moments de contacte físic tranquils, com les moixaines, o simplement permetre que els infants descansin sense estimulació externa, poden enriquir l’experiència d’aprenentatge sense necessitat d’afegir paraules i sons prescindibles.
És primordial que les persones que acompanyem la vida dels infants siguem conscients del valor del silenci i de les maneres de comunicar-se. Utilitzar un to de veu suau, ser discrets en les converses, dialogar serenament, sense presses, sense crits. Aquesta manera de comunicar-nos hauria de ser igual per als infants i per a les famílies. La vida de l’escola i l’ambient haurien de ser calmats, respectuosos, serens, tranquils…, i, si és possible, silenciosos. La vida quotidiana de l’escola bressol hauria de ser un espai de tranquil·litat i serenor. El respecte pel silenci en l’educació implica reconèixer-ne el valor i permetre que els infants en gaudeixin sense interrupcions supèrflues. És important que els adults siguem conscients de la necessitat d’aquests moments i fomentem ambients on el silenci no sigui vist com una manca d’activitat, sinó com una oportunitat en si mateix.
En el dia a dia, on la vida quotidiana, el joc i els moments de cura són els que marquen el ritme, els adults hem d’acompanyar aquests moments sense intervenir de manera intrusiva, cosa que permet que els infants explorin el silenci de manera natural. Això no significa imposar o forçar un silenci, sinó crear un ambient on la calma sigui una opció accessible i plaent. Viure-ho amb naturalitat permetrà que es vagi teixint dins nostre, com una manera de ser, una característica pròpia. Aprofundir en la personalitat de cadascú per trobar el valor i el plaer del silenci pot resultar emocionant, una eina d’autoconeixement per millorar la nostra pràctica educativa.
Podem trobar espais de silenci dins les escoles, on el soroll i l’estimulació constant semblen dominar la vida quotidiana?
És essencial que a les escoles reconeguem el valor de la quietud i respectem els moments de calma, que permeten als infants desenvolupar habilitats cognitives i emocionals primordials per al seu desenvolupament. És donar espai al moviment lliure, a la creativitat, al joc autònom. És enriquir la vida dels infants, observant, escoltant i acompanyant-los amb tots els sentits.
Com diu Alfredo Hoyuelos, «la semàntica del silenci crea una nova actitud de disponibilitat corporal en què la mirada desplega més el seu potencial relacional». Cal abaixar el ritme, aturar-se, mirar, sensibilitzant-nos i aprendre a gaudir del silenci.
No es tracta d’eliminar el so, sinó de donar-li el moment adequat, assegurant que el silenci «parli», que tingui el seu espai. L’equilibri entre so i calma enriqueix l’experiència educativa i ajuda els infants a créixer de manera més harmoniosa i conscient.
Bibliografia
Torralba, F.: El silencio: un reto educativo, Madrid: PPC, 2005.
Hoyuelos, A.: El silencio como acogida, Infancia, núm. 142, novembre-desembre de 2013, Barcelona: A. M. Rosa Sensat.
DESCARREGAR EL PDF PER IMPRIMIR