Infància 272

Aquests primers dies de curs, alguns infants trepitgen les escoles per primera vegada. És l’inici del seu procés d’escolarització, però sobretot de socialització i entrada al món compartit. I aquí el paper de la persona educadora és clau per aconseguir que la seva arribada sigui el més amable possible i que la seva experiència es pugui farcir de detalls positius. La mestra té per davant el repte d’estar present, i és força probable que parlar de presència ens generi llargs debats.  

Reflexionem i donem valor al silenci. El silenci en majúscules, perquè el considerem com una oportunitat única. Els infants que habiten l’escola bressol haurien de poder gaudir d’estones silencioses que siguin facilitadores d’aprenentatges, de concentració, de joc o de relacions. Un ambient de calma que no interfereixi en els seus desitjos i reptes. Dit d’una altra manera, es tracta de valorar el silenci com una oportunitat de comunicació. 

Mestra, psicopedagoga, doctora en Educació, Maritxell Bonàs ha treballat sempre a l’escola pública. Durant vint-i-un cursos, a l’Escola El Marti­net. Ha format molts mestres en nombrosos assessoraments, cursos, seminaris, conferències, en col·laboració amb universitats, ice, associacions de mestres, centres de recursos pedagògics, ajuntaments, i també en la formació inicial, a la Facultat d’Educació de la uab. També és autora d’articles i ha col·laborat en diversos llibres.

Direcció Eva Sargatal
Cap de redacció Raimon Portell
Illes Balears
Joana Camps
Assumpta Carreras
Sara de la Fuente 
Mar Mascaró 
Cristina Moll
Rita Reus
Pau Sobrerroca 
Rosa Thomas
Barcelonès
Montse Colomer 
Lidia Ferrer 
Virginia Font 
Meritxell Gutiérrez 
Romina Pérez 
Maria Rovira 
Terres gironines
Maria Àngels Domènech
Montse Castelló 
Maria Garrido
Sofia Lourdes Hualde
Amanda Jordà 
Blanca Montaner
Bages
Garrotxa 
Osona 
David Altimir 
Missi Casacuberta 
Teresa Feu 
Mar Hurtado 
Berta Molas 
Montse Peláez 
Maite Pujol 
Terres de ponent
Marta Font
Mireia Gòdia 
Anna Gragera
Letícia Mitjans
Mercè Montero 
Càrol Moré 
Mònica Pijuan
Gemma Ribes
Bet Soldevila 
Lluïsa Soler
Maribel Tàpies 
Camp de Tarragona
Montse Baliarda
Montse Daniel
Elisenda Gil 
Anna Lleonart
Montse Montanyà
Marta Secall 
Josepa Solsona
Maria Vendrell 
Rosa Vendrell 
Terres valencianes
Alícia Arnau
Diana Esther Artés 
Ezequiel Biosca 
Rosa Bou
Sonia Carrillo
Encarna Climent
Alícia Gallego
Susana González
Amparo Jordán
Maria José Moltó 
Ariana Serrano 
Herminia Talens 
María José Valls
Edició i administració
Associació de Mestres Rosa Sensat
Av. de les Drassanes, 3
08001 Barcelona
Tel. 934 817 373
www.rosasensat.org
Maquetació i disseny de les cobertes
Clara Elias
Subscripcions
Pau Ruiz
subscripcions@rosasensat.org
Publicitat i comunicació
Montse Angulo
Dàmaris Rodríguez
comunicacio@rosasensat.org
Projecte gràfic
Servei de publicacions 
de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Assessorament lingüístic
Maria Lucchetti
© Textos, fotografies i il·lustracions: els autors
Impressió
Novoprint
Energia, 53 (Polígon Industrial Can Sellarès)
08740 Sant Andreu de la Barca, Barcelona
Dipòsit legal
B-21091-83
ISSN
0212-4599
Instagram: @revistainfancia

DESCARREGAR EL PDF PER IMPRIMIR

Leonor Serrano va centrar la seva trajectòria en l’educació de la primera infància i en la defensa de l’educació integral de les nenes i de les joves.

Sovint associem la presència al fet de ser-hi físicament, tal com recullen alguns diccionaris que fan èmfasi en el component físic d’aquestes paraules: trobar-se present implica que el cos ocupi un espai. Però la presència va molt més enllà, té a veure amb la mirada que acull, amb l’escolta que sosté i amb la disponibilitat real cap a l’infant. 

Presentem una situació quotidiana i que segurament hem pogut viure a les escoles, una situació que podríem dir que és universal, que ens pot servir perfectament per reflexionar al voltant de la presència i l’absència de l’adult en el context de l’escola infantil. 

Són les 9 del matí en ple cor del Pirineu aragonès. És 12 de gener i mentre alguns infants van arribant a l’escola amb gorres, guants i els nassos vermells, d’altres més matiners ja han començat la jornada.

Hi ha rituals petits que sostenen la vida quotidiana i la infància: un comiat a la porta, una abraçada quan es torna, la mirada que confirma que no ha desaparegut res essencial. Per a un infant, aquestes repeticions –l’anada i la tornada d’una figura adulta important– construeixen un marc de seguretat que li permet explorar el món i, alhora, tornar a un lloc on pot reposar i regenerar-se.

La primera eina que utilitzen els infants són les seves pròpies mans i, amb elles, descobreixen noves sensacions, com la textura o la temperatura de la pintura.

La llar d’infants és un espai de trobada i d’acompanyament on teixir vincles profunds i significatius amb les famílies és una prioritat fonamental per garantir el benestar i el desenvolupament dels infants. Creiem que, quan les famílies se senten escoltades, acompanyades i partícips del dia a dia dels seus fills i filles, es construeix una comunitat viva, cohesionada i compromesa amb el projecte educatiu. Aquest vincle de confiança i implicació és la base per créixer plegats i donar resposta a les necessitats que van sorgint a l’escola. 

Per a la majoria d’infants, l’inici de l’escola bressol suposa una sortida de l’estret cercle familiar. És un moment complex i summament sensible per a totes les parts implicades. Tal com queda recollit als principis pedagògics del Decret 21/2023, l’escola ha de garantir «una transició positiva i propera des de l’entorn familiar a l’escola bressol». Però com ho fem? 

Durant la primera infància, l’accés a la lectura depèn sobretot dels adults que acompanyen els infants. Són ells qui trien els llibres, qui els posen a l’abast i els que fan que aquesta experiència lectora sigui possible.

Igual com els infants, amb el cos, juguen a ser i a no ser en un moment i en un espai determinat, la paraula poètica tant ens pot transcendir com ens pot fer presents realitats que no hi són físicament: objectes, persones, emocions, records.

Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat lamentem profundament la mort de Jordi Cots, un dels fundadors de la nostra entitat, pedagog, jurista, poeta i una de les figures imprescindibles de la renovació pedagògica del nostre país. La seva vida va estar marcada per un compromís permanent amb l’educació, la infància i la construcció d’una societat més justa, situant sempre els drets dels infants al centre de la seva acció.