Reafirmem el nostre compromís de continuar treballant per integrar la perspectiva de gènere en la pràctica docent

No és la primera vegada que ens diuen a les dones quina roba hem de portar i quina no. Als anys 20 hi havia policia de la moral que anava per les platges per mesurar la llargària dels banyadors de les dones. No fa tant, les dones no podíem portar pantalons i era impensable no portar sostenidors o fins i tot faixes i cotilles. 

I el mateix pel que fa a la mida de les faldilles i els escots. Si anem massa destapades malament, si anem massa tapades malament. Si les adolescents van amb els pantalons curts, massa curt, o si van amb un hijab, massa tapades, pobretes. El cas és que sempre anem malament. Mai l'encertem, tot i que hem estat socialitzadíssimes per ser mirades i observades i, encara que ens preocupem sempre d'anar bé, o ens autocensurem o ens censuren. Tant és així que, fins i tot, quan som agredides la pregunta que ens fan és: com anaves vestida? Hauríem i haurien de tenir ben clar que, posar el focus sobre els nostres cossos sempre respon a una lògica patriarcal i de control. 

Tot això que passa a la nostra societat, té un correlat als centres educatius. I, tanmateix, si ens centrem en  un institut quan s’acosta el 8M, les reaccions que es mouen són diverses. Tenim al petit grup compromès que creu que s’ha de fer alguna cosa, estan aquelles persones que pensen que ja ho farà un altre (malgrat que s’ha de fer), estan els qui expressen allò d’una altra vegada i també un nombre d’estudiants que veuen a l’horitzó un altre dia de no-classe, perquè saben que els sindicats anuncien una vaga (dos dies abans perquè el 8M cau en cap de setmana. Així que qualsevol acte i missatge que es vulgui fer arribar, queda automàticament difuminat. I ja ha passat un altre 8M. 

Preocupa una certa apatia amb la qual es rep aquest dia assenyalat en el nostre calendari escolar. Una professora diu: No veig la força ni les ganes de fa uns anys i augmenta aquella excusa de “és que no hi ha temps”. Senzillament, es prioritzen altres tasques que es consideren que Sí que són les que justifiquen la nostra tasca docent.  

I continua. Enguany, al meu centre, hem volgut involucrar al personal masculí del nostre departament. Els hem comentat que estaria bé, sabent que tenen un pensament afí, que siguin  ells qui liderin una activitat per la setmana del 8M. L’alumnat necessita referents, però la realitat és que els costa fer aquest pas. 

Per nosaltres, com a docents feministes, cada any, el 8 de març ens recorda la necessitat de continuar avançant cap a una igualtat real i efectiva entre dones i homes, imprescindible per construir una societat justa i democràtica. Continuem denunciant la persistència de la violència masclista, la feminització de la pobresa o les dificultats per accedir als espais de decisió, que afecten especialment els col·lectius més vulnerables. La invisibilització de les dones constitueix una estratègia per diluir-nos i silenciar les nostres lluites i els nostres assoliments. 

No acceptem discursos que invisibilitzen l’opressió i els privilegis. Sortim al carrer per enfrontar l’extrema dreta que perpetua estructures profundament misògines. A més, la bretxa tecnològica i digital mostra que el món actual i futur continua dissenyat per homes, des de la “manosfera” fins als algoritmes sexistes, constituint una amenaça directa per a totes.

Lluitem per vides segures i sense por. Per un món lliure de guerres, genocidis i deportacions. Recordem les nenes i dones en zones de conflicte, on la violència sexual i la tortura s’empren com a arma de guerra amb la complicitat de l’ordre internacional, on preval l’interès geopolític i econòmic sobre els drets humans.

Lluitem per una vellesa digna i per la protecció de la infància i l’adolescència. Per ciutats accessibles i acollidores, per llars lliures de violència i per espais educatius i de treball segurs. Per garantir l’accés universal a un habitatge digne i a uns serveis públics de qualitat. 

En educació, els centres tenen un paper clau: cal formar tota la comunitat educativa en igualtat de drets, incloure una educació afectivosexual integral i visibilitzar referents femenins i col·lectius minoritzats.

Reafirmem el nostre compromís de continuar treballant per integrar la perspectiva de gènere en la pràctica docent i contribuir a una societat més equitativa i inclusiva.