Emma Bosch: “Conèixer com està feta la imatge fa entendre el món de manera més crítica i ens permet comunicar-nos sense la llengua escrita o oral”

Llegir imatges són dues paraules que no veiem sovint juntes, però en trencar aquesta barrera descobrim la quantitat d’obres i  estils que es basen quasi per complet en l’ús i lectura de les imatges i els seus elements. Entre aquestes narracions d’imatges, una d’elles és l’àlbum, gràcies o a conseqüència del qual la professora Emma Bosch, llicenciada en Belles Arts i Doctora en Ciències de l’Educació, ha escrit el seu darrer llibre “Sense paraules. Sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats”. El treball recull tallers sobre lectura d’imatges que la mateixa autora va dissenyar i que van merèixer el Premi Marta Mata de Pedagogia 2019: una guia pràctica que ajuda a trencar el mite que les narracions gràfiques sense paraules són només per a prelectors.

 

Quin és el concepte de llibre àlbum com a recurs d’imatges? joker123

Per a mi i per a alguna gent que som molt restrictius amb la definició, àlbum és aquell llibre narratiu on les imatges són essencials per la transmissió d’un missatge narratiu. El text pot ser subjacent, és a dir, pot no estar present i, per això, hi ha àlbums sense paraules. Normalment la gent defineix àlbum com la fusió d’imatge i text, i alguns diuen ‘però pot no tenir text’. Per tant, la definició que proposen és incongruent. La definició que jo vaig fer a la meva tesi era:

L’àlbum és una narració d’imatges
seqüencials fixes i impreses,
afermada en l’estructura de llibre,
la unitat de la qual és la pàgina,
la il·lustració és primordial,

i el text pot ser subjacent.

 

Àlbum és aquell llibre narratiu on les imatges són essencials per la transmissió del missatge.

Com s’aborda i s’acompanya la lectura d’un àlbum?

L’àlbum té imatges i, poc text en principi, tot i que la quantitat de text tampoc fa que un àlbum sigui o no sigui àlbum, sinó que és la funció de text i imatge. Un llibre il·lustrat no és un “àlbum” pel sol fet de tenir moltes imatges. El gran exemple és que hi ha llibres que no són narratius on la imatge també té una funció important, però que tenen altres noms: imatgiari, catàleg d’imatges, llibre joc

Com s’aborda… Amb temps, dedicació i coneixent les estratègies de lectura! El llibre àlbum s’ha de llegir amb deteniment i li has de dedicar temps. No pots llegir mirant les imatges ràpidament perquè el canal de la imatge dóna molta informació. I, com que és una lectura que no té un ordre com la del text, has de veure les pistes que hi ha a la imatge i que poden estar en tota la superfície, a la doble pàgina, per exemple.

Suposo que també necessites informació de com funciona la imatge, dels elements del llenguatge visual, com és el traç, la composició i l’ús del color, la textura… tot això pot aportar informació. Has de llegir la imatge en ella sola i després la seqüència d’imatges, una rere l’altra, veient quines el·lipsis hi ha, què és el que falta, el que no…

És cert que en el llibre àlbum hi ha més cabuda a la lliure interpretació de la història o missatge?

Hi ha molta gent que ho opina, però jo penso que no, no estan tan oberts a la interpretació del lector. L’autor i l’il·lustrador o autor il·lustrador, si és una persona en comptes de dues, t’explica una història. Després tu la pots evidenciar amb unes paraules o unes altres, però la història és una. Hi ha històries, posant d’exemple les novel·les, que són més obertes. En el llibre àlbum passa el mateix, n’hi ha de més i menys oberts a la interpretació.

La imatge, en aquest cas, concreta més que el text. Si el text diu “es van estimar molt” la imatge et mostra qui s’està estimant molt, com van vestits, on són, quina cara fan… La imatge, per tant, no et permetria tanta imaginació, t’està concretant, t’està delimitant. Per una banda, la gent diu que la imatge et fa volar la imaginació i és que parlar d’imatge és complicat perquè hi ha de molts tipus: abstractes, amb més detalls, simbòliques… No s’ha de generalitzar tant quan parlem de “la imatge”.

Descobrir com està construïda una obra t’aporta una riquesa per poder construir i comunicar-te visualment.

Quins aprenentatges o potencialitats es poden desenvolupar quan infants i joves comencen a llegir àlbums i aprenen a fer una lectura en profunditat d’una representació gràfica i dels seus conceptes?

Els meus alumnes que són futurs mestres, diuen després de les classes on tractem la lectura d’imatges, que ja no veuen els llibres ni les pel·lícules de la manera que ho estaven fent. Ara es fixen en l’enquadrament, en la llum i les ombres, les mides… I llegir així i descobrir com està construïda una obra t’aporta una riquesa per poder entendre-la i també per comunicar-te visualment.

En la nostra societat no estem utilitzant la imatge tan bé com ho hauríem de fer… Representa que la tecnologia i la tècnica la tenim, però la veritat és que no la sabem utilitzar. Conèixer com està feta la imatge fa entendre el món de manera més crítica i ens permet comunicar-nos d’una altra manera, sense la llengua escrita o oral, a les quals sovint se li dóna molt poder.

 

Per tant, podem afirmar que es desaprofiten les imatges com a recurs o es fa un mal ús d’aquest? T’ho pregunto jo, que sóc de la generació del Power Point per a tot a l’escola!

Sí, pel que fa a les qüestions tècniques, es maltracten i es deformen… I a més s’agafen de llocs d’on no s’haurien d’agafar. Ho fan els escolars i els estudiants universitaris, però també els docents, fins i tot en els congressos… No hi ha coneixement sobre on buscar imatges gratuïtes que es poden utilitzar lliurement ni com utilitzar-les bé. Sovint es presenten amb marques d’aigua, estan pixelades, mal impreses…

Pel que fa a qüestions compositives, falta coherència estètica. No s’utilitzen les imatges amb intenció comunicativa, sovint són només decoratives. Falta formació en disseny gràfic, que és el que donaria les eines necessàries. Això comença en la formació de mestres, no hi ha assignatures suficients. Per exemple, en el grau d’Educació Primària, només tenim Educació Visual i Plàstica en un quadrimestre, i si no es cursa la menció específica o vas a Biblioteques Escolars on hi ha assignatures de lectura de les imatges, la formació és molt poca.

En general, falta formació a tot arreu. A Periodisme he tingut assignatures sobre “comunicació” on el missatge visual era tan desastrós que contradeia tot el discurs…

Ja t’entenc, un power point ple de lletra, textos i contrastos de colors il·legibles,  imatges estereotipades, presentacions poc treballades…

Realment és un tema que inclou moltes matèries. Podries abordar l’aspecte legal de les imatges, la distribució dels elements a l’espai, les dimensions i les escales, els tipus de paper… I fins i tot conceptes més abstractes sobre la creació i la interpretació. Ara veig que és molt complex i que a mi no me’n van parlar gaire d’això! Actualment va guanyant pes aquesta ‘matèria’ en l’àmbit educatiu?

Malauradament, no. Les matèries que tradicionalment han tingut molt pes a l’escola com la llengua, les ciències… el segueixen tenint dins la formació de mestres. Penso que no donar més espai o importància a les expressions artístiques és una gran equivocació: música, dansa, teatre, audiovisual i plàstica… S’ha de fomentar la creativitat… A més a més tot està lligat i encara separem massa les disciplines. El que fan moltes escoles de primària i secundària de treballar en projectes, a la facultat d’Educació no s’està fent. Estem una mica arcaics en aquest moment i cal fer el canvi, perquè un canvi de mirada és un canvi de cervell.

Ens podries fer cinc cèntims del teu llibre ‘Sense Paraules‘?

Són uns tallers que es van realitzar per encàrrec de la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat, que volien promoure la lectura de la imatge per un grup de nens. Cada taller està dissenyat amb una selecció d’àlbums sense paraules que tenen unes característiques que els uneixen: per la forma, pel tipus de narració, per la temàtica… Els tallers, abans i durant de portar-los a la pràctica amb els nens de P5 i de segon de Primària, els vaig aplicar a altres col·lectius: futurs mestres, bibliotecaris, infants de diferents edats…

Em vaig animar a descriure els tallers perquè els mestres i bibliotecaris m’ho van demanar. En el llibre els explico amb molt detall, perquè qualsevol mediador que s’animi pugui portar a la pràctica les sessions. Sempre amb la llibertat de fer els canvis que vulguin, és clar. És el que jo vaig fer, un exemple, no vol dir que s’hagi de fer exactament així.

 

El llibre és un suport per aquells docents interessats que no fan el pas perquè es troben insegurs pel fet de sentir que no compten amb les eines necessàries?

Totalment. És una eina. El guió de cinc tallers que es poden portar fàcilment a la pràctica. Tot i això, és un guió però després tothom li pot donar un enfocament propi i fer els canvis que consideri segons els seus interessos. Estic boja pels àlbums sense paraules i és el que vull difondre! 

En el llibre, a més, també parlo de la importància de què les activitats de creació que fem fer als participants quan es dissenyen tallers de lectura tinguin significat, que serveixin per a alguna cosa. Hem de posar reptes, reptes seriosos!

Existeix una formació específica per introduir-te i aprofundir en aquest món dels àlbums sense paraules? Si m’hi vull formar, on m’he de dirigir?

Una formació específica crec que no hi és. Però, per exemple, hi ha el Màster de Biblioteques Escolars i Promoció de la Lectura. A l’assignatura Formes i Aspectes de la Literatura Infantil, on estic amb la Martina Fittipaldi, tractem alguns d’aquests temes. També, en el Màster de l’Educació Interdisciplinària de les Arts hi ha una assignatura optativa que es diu Àlbum Il·lustrat. Bé, i a l’Associació de Mestres Rosa Sensat realitzeu molts cursos que van en aquesta línia.

Creus que són uns coneixements que un docent, amb tot el seu background, pot adquirir pel seu compte sense assistir a una formació com a tal?

Crec que per aprendre, t’has de tacar, el treball amb la imatge no pot quedar-se només a escala teòrica. Els mestres han de ser creatius perquè ells són els que han de fer que els nens i joves també creïn i construeixin. Haurien d’assistir a tallers i cursos d’educació visual i plàstica, de disseny, d’il·lustrac. Quan ho has provat i saps les dificultats amb les quals t’has trobat és quan comprendràs les dificultats a què “s’enfrontaran” els infants i joves. Parlar des de la llunyania no és prou sincer. No és necessari apropar-se des de l’òptica d’un ‘super il·lustrador’, es tracta de provar una mica els instruments, de conèixer el tema de primera mà.

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!