El dia 4 d’octubre de 1965, començava a funcionar a Barcelona, d’una manera i en un lloc insòlits, l’Escola de Mestres Rosa Sensat. Es tractava d’una escola clandestina, que s’iniciava amb quinze alumnes-mestres asseguts al voltant d’una taula de menjador d’una casa particular, escoltant els ensenyaments i rebent l’experiència d’una mestra «d’abans de la guerra», Angeleta Ferrer Sensat, filla d’una altra mestra ja morta, Rosa Sensat, en memòria de la qual es donava nom a l’experiència.
La nova escola d’estiu naixia en unes circumstàncies sociopolítiques ben diferents de les anteriors de la Mancomunitat i la Segona República. Ho feia en una clandestinitat tolerada (o ignorada) per l’administració, i gràcies al suport de la mare Maria Raimunda, directora de l’escola de les madres filipenses.
La formació de mestres, doncs, ha estat i és l’objectiu central de Rosa Sensat: escoles de tardor i d’hivern, l’Escola d’Estiu, assessoraments, conferències, jornades, visites, viatges d’estudi… i els grups de treball on s’apleguen mestres i professors amb interessos comuns, que fan de les seves reflexions i producció de materials una de les activitats més significatives de l’Associació.
Des d’aleshores i de manera ininterrompuda durant 55 anys, cada any ha tingut lloc una nova Escola d’Estiu, un moment clau per a l’Associació, ja que condensa la feina de tot un any de treball i reflexió, en què centenars de persones es reuneixen per debatre, aprendre, formar-se i contribuir de manera significativa a la seva formació i per tant, a la transformació de l’escola i l’educació. Durant més de mig segle, hem generat profunds espais de reflexió per adequar els continguts, la metodologia i els temes al context social i polític del moment, sota el criteri i ideologia amb què va néixer l’Associació i sempre vetllant per la millora de la qualitat de l’educació pública.
A continuació si cliqueu podeu trobar informació i conclusions sobre totes les Escoles d’Estiu:
Recomença el corrent d’aportació i intercanvi d’experiències i opinions sobre realitzacions concretes: la globalització, l’habituació, l’expressió, l’aprenentatge de la lectura i l’aportació montessoriana. No es contempla encara un tema general.
Continua la línea de l’any anterior i l’avidesa per tots els aspectes de l’Escola Activa. Es tracta el tema “Educació cívica com a formació social”, que ja agafa el camí del que més endavant va ser el Tema General.
L’escola
Es dóna una primera definició interna d’escola en el Tema General, que és treballat en grups, per 1.000 mestres.
Problemàtica del mestre
Es consideren tres aspectes sobre el tema: La personalitat, actituds i formació del mestre. Els ponents foren Marta Mata, Maria Antònia Canals i Ramon Fuster Rabés.
Influència de la societat el l’escola
Aquest any hi ha un Tema General comú, molt preparat amb dossiers i qüestionaris però sense ponències.
Relacions entre escola i societat
El tema General està molt diversificat en subtemes: “Paper de la família en l’educació”…
Cada matí de l’Escola d’Estiu es dedicaran a treballar les matèries que s’anuncien, més aviat en el seu aspecte didàctic. Es treballen a diversos nivells d’introducció, aprofundiment, aspecte concret, etc.
Com a novetat de l’Escola d’Estiu de 1973 presentem els cursos intensius, que tindran doble durada que els normals, ocupant diàriament dues sessions seguides, a fi de permetre un treball més complet a aquells que decideixin inscriure-s’hi.
Cal encara que un grup privat de mestres, tant en contacte com pot amb la realitat del món escolar, presenti als que hi treballen un programa d’activitats de sensibilització, d’aprofundiment, d’intercanvi i de debat.
Un programa reduït a deu dies; reduït, com ho són les possibilitats dels organitzadors i dels participants que, uns i altres, han de realitzar el seu esforç particular allò que s’hauria de considerar com a part integrant de la professió d’ensenyant, i per tant ser organitzat públicament i amb tota l’amplitud necessària.
Alternativa democràtica al sistema escolar actual
En deu grups de treball s’analitzen i es discuteixen diversos aspectes de la problemàtica de l’ensenyament i es redacta una declaració, referendada pels 1.500 assistents a una assemblea general: Per una nova escola pública.
Per una nova escola pública: refer l’escola
Debat sobre la nova escola pública presentada en document de treball.
Enguany l’Escola d’Estiu es fa en un lloc i en un marc que facilitarà més el treball professional, allò que pesa de debò en l’Escola d’Estiu: la formació, els cursos.
El programa de cursos és més ampli i dens que mai, i intenta de cobrir el màxim d’interessos didàctics dels mestres i professors de Llar fins a 2a etapa d’EGB i també de formació professional.
L’escola catalana
Amb cinc temes de debat i aprofundiment: la catalanització de l’escola, l’escola catalana segons la tipologia escolar a Catalunya, cultura i immigració, la gestió als centres escolars i escola i comarca. Escola i barri.
Catalunya a l’escola
Dos grans grups de treball que es dividiran en altres grups.
Tractament de llengua a l’escola, programació de llengua, constitució lingüística de la comarca, coneixement lingüístic dels mestres de la localitat o comarca, els continguts catalans a l’escola, Manifestacions artístiques i culturals catalanes com a fruit de les formes de vida també catalanes, les formes de govern pròpies de Catalunya, La Catalunya d’avui…
L’escola a Catalunya: relació amb l’entorn social, educatiu i cultural
El debat es centra en qüestions concretes de l’escola, des de l’escola bressol fins a l’ensenyament secundari: sortides, estades a l’aire lliure, psicòleg i prevenció i assistència mèdica, relació de l’escola amb el seu medi, menjadors i transports.
La renovació pedagògica de l’escola a Catalunya a través dels programes i la metodologia
El tema afecta a tots els cursos de didàctica de les seccions (0-14 anys), que reben documentació crítica sobres els programes oficials actuals i alternatives per a fer un debat.
L’alternativa de l’escola al fracàs
Document de treball elaborat per la Comissió de Psicopedagogia de Rosa Sensat a partir de les conclusions dels grups de treball de la XVII Escola d’Estiu de Barcelona. Anar a l’escola, per a què?, objectius fonamentals de l’educació, reeixir a fracassar, de què depèn?, els programes, l’alumne, el sistema, la societat.
El treball pedagògic i la seva avaluació
S’estructura en seccions on hi ha un seminari que treballa en profunditat el tema de l’intercanvi d’experiències i tots els cursos de “fer de mestre” van lligats estretament al tema general.
La qualitat de l’escola pública i el paper dels moviments de mestres
Arran d’haver celebrat durant aquest curs dos esdeveniments significatius: Les Primeres Jornades de moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i el I Congrés de Moviments de Renovació pedagògica de l’Estat espanyol , l’Escola d’Estiu tria aquest tema per treballar temes com: “Tronc comú. L’Educació bàsica 12-16 anys”, paper dels Moviments de Renovació Pedagògica i la situació del català a l’escola.
Per una nova escola pública catalana
Es compleixen deu anys de la declaració Per una nova escola pública.
Es presenta un document sobre l’escola pública: La funció social de l’escola, continguts i organització de l’escola, fer de mestre, i administració i institucions educatives.
Repensar l’escola pública i la seva qualitat
El tema General es tracta en cinc tardes de debat amb especialistes qualificats del món de l’educació.
El tractament integrador de la diversitat
Diversitat cultural, context social en què es produeix la integració a la diversitat, marc social de la integració a Europa, alternatives pedagògiques a la diversitat psicològica a l’escola, de la integració a l’escola no marginadora són els debats principals d’aquest tema general.
Reforma i currículum
Què és el currículum per a què serveix, qui l’elabora, competències de l’administració, Reforma i currículum. S’inclouen dues conferències obertes a tothom: “Model de societat, model d’escola, una reflexió crítica” i “Aspectes polítics i aspectes tècnics en la Reforma educativa”.
No s’organitza Tema General. L’escola d’Estiu facilita uns espais i un temps de trobades i proporciona elements per pensar i debatre.
La Reforma del sistema educatiu
Eixos de la Reforma, desplegament curricular, formació inicial i permanent del professorat de cara a la Reforma, el model de centre, la relació escola- demandes socials.
La Reforma: fer de mestres una nova professió?
Societat, cultura i educació, Reforma, innovació i canvi, la professionalitat del mestre, model d’escola, l’educació en la diversitat, educació no discriminatòria entre nens i nenes i avaluació formativa.
Què és educar? A qui correspon? El paper dels diferents agents educatius
Educar avui, formació global, el paper de les unitats familiars en l’educació actual, importància creixent dels mass media, l’educació a Europa, l’educació en la seva dimensió del lleure, projecte d’escola i tecnologia, paper de les noies i escola i interculturalisme.
Educar la igualtat en la diversitat
El concepte de cultura en una societat canviant, els valors de la diferència, l’escola transmissora de cultura, la cultura i les subcultures que la componen, les migracions a Europa, la visió de cultura des dels mitjans de comunicació, les diferents cultures a l’escola: un repte educatiu.
L’avaluació inici d’un procés de millora, un procés de comunicació per el canvi educatiu
Aprendre mitjançant l’avaluació, l’avaluació de centres: projecte educatiu de centre, projecte curricular de centre, avaluació social del professorat,avaluació del sistema educatiu, els valors i l’ètica en l’avaluació.
Educar per viure en el planeta Terra
Les causes humanes del canvi global en el medi ambient. Situació del planeta i l’educació del futur. Oci i salut. L’escola, les ciències naturals i socials i el medi ambient.
Aprendre a llegir i a escriure l’any 2000
Llegir i escriure: encara un repte. Ús social de l’escriptura. De lletra per lletra a la informàtica. Llegir i escriure en democràcia. Impacte de la societat de la informació a l’escola. Llegir imatges, il·lustració estàtica.
Conviure i comunicar-se, una utopia més necessària que mai
El valor d’educar. Els valors del diàleg, el diàleg com a eina. Autoestima, empatia i educació. Estètica, una lògica del cos. Mitjans de comunicació i escola. Comunicació, escola i família, comunicació i equip de mestres.
Cinquanta anys dels Drets Humans: una conquesta pendent
El dret a exercir una ciutadania verament democràtica. El dret a preservar la diferència, el dret a ser feliç, el dret a escollir i a decidir, el dret a saber i conèixer, el dret a una afectivitat sana i plaent. El dret a una entesa.
Dues mil propostes per a l’educació del segle XXI
Repensar la societat. El concepte de família en el segle XXI. Televisió i educació, un amor impossible?. El paper educatiu de l’espai urbà. Els nous reptes professionals i el replantejament de l’educació. Canvi de segle, canvi de vida?
L’educació, servei públic
El compromís dels mestres amb l’educació pública. El mestre: defensor dels drets dels infants. El lloc actual de l’escola. Què volem dir quan parlem de qualitat. Escola democràtica: la participació. La diversitat un valor positiu. L’educació pública en l’Estat del benestar. Fer de mestre: un repte.
Educació de la llibertat
L’educació de la llibertat en el treball diari. El paper de les emocions i l’afectivitat en l’ús que les persones fan de la seva llibertat. L’accés al coneixement: eines, vies i aprenentatges. L’esforç,el treball i la motivació. La creativitat i la imaginació.
L’escola comprensiva. Diàleg, democràcia i participació.
L’escola oberta al món
El món avui: La societat en un món global. Cultura, mitjans de comunicació i escola. Els avenços científics i l’escola. Aprendre a aprendre en la societat de la informació, Repensat el paper del professorat en moments de desconcert en societats de crisi. L’educació pública i les trampes de la qualitat, Els recursos per a l’educació:no tot són diners.
Creuant fronteres
L’evolució humana, una eina per la socialització de l’educació i de la ciència. Una reflexió de la Terra a partir de la geografia. Neuroplasticitat i aprenentatge. L’emergència de les formes a la natura Quines fronteres tenen les cèl·lules mare?. Diversitat humana i ciutadania, els efectes imprevistos de la societat moderna. El raonament econòmic: una eina per a comprendre la realitat. Referències per a un món sense referències.
Educar avui: noves necessitats, noves respostes
Els desafiaments de l’educació en el segle XXI. Identitats culturals i estils de vida dels infants i joves. Com compaginar les necessitats familiars i els drets de l’infant?. Espais per viure i per aprendre. Una política per el temps no lectiu. L’escola i el lleure dels infants. El temps de vida i els horaris escolars. Temps de lleure i serveis extraescolars, L’altre temps educatiu i el territori.
Per una nova educació pública
Quaranta anys de l’Escola d’Estiu. Un document fruit de les diferents contribucions i aportacions de moviments de mestres a Catalunya Espanya i Europa. Educació pública entesa en el sentit més ampli i una escola que s’obri a noves cultures i llengües.
Drets i responsabilitat d’infants i joves
Presentació, debat i anàlisi dels aspectes que fan referència als drets a les responsabilitats dels nens. L’escola com un lloc per donar la paraula a aquells que són més febles: infants i joves.
L’educació de la llibertat
Una temàtica recurrent. La llibertat un tema estrictament vinculat a la conquesta continuada de la humanitat i en conseqüència de l’educació.
Fer de mestre a l’escola democràtica
La qualitat d’un sistema educatiu no pot ser superior a la dels seus mestres i professors, una afirmació que fa de tots ells l’element central de l’èxit o del fracàs. D’aquí la importància que té la valoració del treball quotidià i que obliga a preguntar-se què s’espera de la feina del mestre i què se li donarà perquè pugui realitzar-la.
Caos i diversitat, educar en una societat complexa
Aprendre a pensar. Crisi financera, crisi econòmica, crisi educativa?. El temps lliure de la necessitat al dret. Els reptes de la formació d’educadors. Espai o els espais interiors i exteriors. Eduquen?. La humanització de l’home.
Treball cooperatiu, utopia o realitat?
Obrim un procés de reflexió i debat sobre el treball cooperatiu: entre els infants i joves, entre els mestres, entre les escoles i en la societat. La cooperació com una realitat molt més potent que una simple opció metodològica o pedagògica sinó com una manera de treballar entre persones i entendre el món.
Aprendre a ensenyar a aprendre
Inventar permanentment el diàleg i l’activitat que permetrà a tots els infants i joves a apropiar-se dels sabers i les destreses. Metodologies que respectin la dignitat i la llibertat dels infants. El repte d’aprendre a ensenyar a aprendre.
Autoritat sense autoritarisme
El nostre patrimoni d’autoritat. Models i crisi dels models d’autoritat. Autoritat i vida democràtica. Autoritat a l’escola, autoritat del mestre. La tensió i l’equilibri difícil entre la necessitat de les normes i el dret a la participació de tots. Acompanyar els infants i joves perquè esdevinguin persones autònomes i lliures.
L’equitat per garantir la igualtat
Cal un canvi en profunditat en educació amb una política educativa que, per tal de garantir la igualtat, treballi per l’equitat, per donar a cadascú el que necessita des del naixement i al llarg de la vida.
La societat canvia. I l’escola ?
Què pot o ha de fer l’escola, en aquesta societat d’avui. Què hauria de prioritzar. En quins referents s’hauria de sustentar davant del canvi de la societat?
Sense límits
És una invitació a escoltar, pensar , debatre i construir entre tots una declaració comuna sobre tres grans temes en els quals com a educadors considerem que ens cal prendre posició: ecologies, desigualtats i cultures. La possibilitat de marcar-nos un horitzó el més ampli possible, amb modèstia i ambició alhora.
Bé comú, en construcció
L’educació ha de proporcionar les eines perquè cadascú esdevingui un subjecte autònom capaç d’emetre els seus propis judicis morals. I per això cal que en educació es plantegin els mínims interrogants: qui sóc? Què faig? Amb qui? On? Com? Per què? Hem de plantejar-nos aquests interrogants i posar-los en comú.
A continuació trobareu un vídeo promocional de l’Escola d’Estiu d’aquest any: http://www.camillezonca.com/rosa-sensat-escola-destiu-2016/
Canvi educatiu inevitable. Reptes i oportunitats.
El canvi educatiu s’ha de propiciar des dels equips de mestres, i compartit amb les famílies, que hi han de participar de manera activa. La creació d’una escola equitativa, inclusiva i connectada al món present, ha d’anar dirigida a millorar la societat i a construir el futur que volem.
Educar per comprendre el món de manera crítica
L’escola no és el lloc de la transmissió sinó de la construcció col·lectiva de cultura, ha de ser un espai públic de debat i d’intercanvi d’opinions. Els valors i l’ètica s’amaguen en cada gest, en cada missatge amb què ens adrecem als companys, als infants i a les famílies, en cada pràctica participativa, i són l’eix del projecte educatiu.
Aprendre amb els altres per construir noves solidaritats
Un cop més s’ha demostrat que, tal com defensem, l’educació ha de ser un exercici col·lectiu, i que si el segle XX va ser el segle dels grans mestres, el segle XXI ha de ser el dels equips de mestres que dissenyen projectes significatius i coherents.
Educar en temps de revoltes
Una escola en format no presencial amb diverses propostes formatives vertebrades entorn de tres eixos transversals: La força dels equips, aprendre amb els altres per construir noves solidaritats; Despatriarcalitzar l’educació i l’escola; Emergència climàtica.
