Les reunions d’equip són part imprescindible del bon funcionament i l’organització de l’escola. Són fonamentals per garantir una línia d’escola coherent, una escola que vulgui ser revisada i reflexionada. Aquestes trobades ofereixen l’espai i el temps perquè l’equip pugui concretar les seves accions. Volen ser un espai de debat, d’intercanvi per avançar i per créixer com a equip.
Com a equip directiu sabem que les reunions poden ser una eina valuosa per a la coordinació i la presa de decisions en el context educatiu. Però també sabem que es poden convertir en trobades llargues, poc productives i, en alguns casos, desesperants, amb la sensació de pèrdua de temps i energies. És per aquest motiu que cal replantejar aquestes trobades d’equip: revisar-les, analitzar-les i fer propostes de millora si cal. Ja que l’objectiu principal és que esdevinguin espais de trobada rics, generadors de reptes i l’oportunitat per repensar el paper de l’escola i dels educadors.
La nostra intenció no és donar una recepta màgica de com han de ser o com s’han d’organitzar les reunions, ja que cada equip és únic i diferent, i intentar caure en la còpia i la reproducció no només és garantia de fracàs, sinó que també és perdre de vista la identitat i l’autenticitat de cada organització. Cada centre viu el seu procés i, amb aquest, cal anar perfilant les relacions que es creen entre els diferents agents de la comunitat: com, quan, des d’on…, són aspectes que cal analitzar, revisar i concretar.
En relació amb aquestes concrecions, des de la nostra realitat anem teixint el nostre camí i aquest va prenent sentit i forma amb el pas del temps. Hi ha certs condicionants que tenen un paper fonamental en la riquesa i el sentit que es donarà a les reunions: la durada i la periodicitat; en el nostre cas les fem quinzenalment, de dues hores. El fet de planificar les reunions ha estat una molt bona estratègia organitzativa. Al setembre entreguem totes les dates de reunions i a l’inici de cada trimestre planifiquem el format de la reunió (si serà d’equip, de grup o de projecte). Que tot l’equip disposi de l’ordre del dia uns dies abans ens ha ajudat a mantenir el focus en els temes a tractar, evitant que surtin temes poc rellevants o que poden esperar. Fem arribar aquelles informacions purament informatives per escrit per no haver d’invertir temps de reunió per només donar una informació.
Creiem que és important durant la reunió calcular els tempos per tal de donar cabuda a tots els temes a tractar, ja que les reunions poden convertir-se en un terreny per a intervencions massa extenses. D’aquí la necessitat i la importància de la figura de la moderadora, que garanteix que es respectin els torns de paraula, que les intervencions siguin concises i pertinents, i assegura que la reunió es desenvolupi de manera ordenada i efectiva. Hem incorporat aquesta figura veient que sovint demanem als infants que escoltin, que parlin esperant el seu torn…, i, en canvi, els adults ens n’oblidem. Potser més endavant, amb la pràctica, aquesta figura ja no caldrà.
“És important durant la reunió calcular els tempos per tal de donar cabuda a tots els temes a tractar”
En les trobades d’equip hauríem de poder veure reflectida l’escola que tan ben definida tenim en els nostres projectes educatius. A tall d’exemple: una escola que accepta tothom com és, que no jutja ni imposa el seu pensament, una escola que respecta els ritmes i les opinions de les persones que en formen part. Una escola que es construeix a partir de l’assaig i l’error, la recerca i la investigació. Sembla que cada vegada ho veiem més clar, ho escrivim i ho apliquem al dia a dia amb els infants, però, i en les relacions i els espais que habitem els equips educatius?
De la mateixa manera, sovint els nostres discursos posen en valor l’observació i l’escolta de tots els agents. En relació amb aquest tema, cal fomentar la participació de tothom, ja que es pot córrer el risc que sempre parlin les mateixes persones. Detectar les fortaleses i habilitats de cada membre de l’equip, per tal de fomentar la seva participació en allò que creiem que pot aportar al centre i a la comunitat pot ser clau. Quan una sola persona acapara la paraula, la resta de participants desconnecta. Fomentar un ambient on tothom pugui aportar la seva visió genera una experiència més enriquidora i una major implicació en els acords presos. Que totes les persones sentin que tenen valor, que són escoltades i que totes tenen un paper clau dins l’escola. De la mateixa manera que ho intentem fer amb cada infant del grup, oi?
Dins d’una organització on la base de tot són les relacions humanes, tenim present no només com ens parlem o com ens escoltem, sinó també com ens situem. El llenguatge no verbal i la disposició de l’espai poden parlar molt més que les paraules. És per això que tenim molt en compte com ens asseiem. Totes som iguals, sense rangs ni distincions, assegudes a la mateixa altura i en la mateixa cadira per fomentar un ambient d’igualtat i respecte.
“Fomentar un ambient on tothom pugui aportar la seva visió genera una experiència
més enriquidora i una major implicació en els acords presos.”
També creiem important recollir tots els temes tractats, reflexions, accions acordades, en una acta, per evitar que quedin en l’oblit i per facilitar-nos el seguiment de les decisions preses. A part de l’acta de la reunió, hem creat el «document d’acords» per tenir present el temps i les energies dedicades a la revisió, reflexió i presa de decisions, i que no quedin en paper mullat. El que s’ha decidit i acordat que sintetitza i defineix el projecte i l’organització de l’escola ha de quedar per escrit per donar-hi rigor i continuïtat. Aquests acords es poden anar revisant o modificant sempre que calgui.
Amb aquestes estratègies i organització, les reunions de l’escola s’estan convertint en un espai realment útil per a l’equip docent. Creiem que, amb una bona planificació, organització i voluntat de millora, aprofitem al màxim aquestes trobades i, el que és més important, sortim amb la sensació d’haver fet una bona inversió del temps, que té un impacte constructiu al centre.
No existeixen les receptes ni els manuals per garantir com no morir en una reunió d’equip. Però el que tenim clar és que no tot és vàlid com a trobada d’equip, que no tot s’hi val ni de qualsevol manera. Cal ser conscients que el temps dels equips per trobar-se és limitat i que, per tant, caldrà tenir una bona organització i planificació per tal de prioritzar el que és important i rellevant de tractar i revisar, garantint espais de debats, de reflexió i de millora constant.
“Amb una bona planificació, organització i voluntat de millora, aprofitem al màxim aquestes trobades
i, el que és més important, sortim amb la sensació d’haver fet una bona inversió del temps, que té un impacte constructiu al centre.”
Cal ser conscient que un projecte educatiu amb un concepte d’infant revisat, reflexionat i amb coherència amb la pròpia pràctica passarà sempre per com pensem en els infants. I com els pensem s’ha de reflectir en aquestes reunions d’equip on es permeti el diàleg, el debat i la revisió, partint del pensament, de la interpretació, de l’observació i la consulta de materials teòrics i de referència.
I, per acabar, creiem que un dels aspectes més importants quan parlem de reunions d’equip és que siguem capaces de detectar l’estat emocional. És important combinar reunions més reflexives amb d’altres que comptin amb estones més disteses i de desfogament. Un «Com esteu?», un berenar abans de començar, una lectura inspiradora…
Una reunió d’equip constructiva, significativa i plena de valor pot transformar l’acció educativa de manera impactant. No banalitzem aquest temps de trobada, ja que serà la clau per donar sentit a tot allò que es viu i, sobretot, a com es viu.
Clara Ametller i Natàlia Grifé,
Llar d’Infants Municipal
Lola Anglada, Lloret de Mar.
