L’acompanyament dels infants en els àpats, tant a casa com al centre educatiu, inclou la cura del marc relacional i es converteix en una eina educativa clau per a la transmissió de valors i habilitats.
L’acte de menjar, a més de ser un procés nutritiu que permet a l’organisme créixer, desenvolupar-se i realitzar les funcions vitals, té fortes connotacions educatives, socials i emocionals: convivència, comunicació, responsabilitat, autonomia, identificació social, cultural i religiosa, etc.
Els àpats són moments privilegiats per establir vincles i bons hàbits de salut. Els infants poden aprendre a establir una bona relació amb el menjar i, a través de la convivència durant aquestes estones, s’intercanvia informació molt valuosa entre les persones que comparteixen l’àpat. Per això, cal ser conscients que la influència de les persones adultes en aquest procés és fonamental, ja que són els models de referència en l’adquisició d’hàbits en general i d’hàbits alimentaris saludables, en concret.
Una alimentació saludable es defineix com aquella que és suficient i equilibrada (aporta la quantitat d’energia i nutrients que l’organisme necessita), segura (no conté contaminants ni tòxics), adaptada a la persona i a l’entorn, satisfactòria, assequible i sostenible.
La dieta mediterrània és un patró alimentari molt saludable i característic del nostre entorn. Per seguir una alimentació saludable i sostenible com la mediterrània, cal posar a l’abast dels infants productes frescos i mínimament processats, com fruites, verdures i hortalisses fresques, llegums, fruita seca, pa, pasta i arròs integrals, oli d’oliva verge i, per beure, aigua. En menor quantitat i freqüència s’inclouen ous, peix, làctics i carns –preferentment blanques–. Així mateix, tant en l’entorn escolar com a casa, s’han d’evitar els aliments malsans i els productes ultraprocessats.
No oblidem que la dieta mediterrània també es caracteritza pels àpats familiars i en companyia, per la utilització d’aliments de proximitat i de temporada, i per potenciar les activitats culinàries i gastronòmiques.
Per a més informació sobre recomanacions alimentàries, podeu llegir la guia L’alimentació saludable en la primera infància.
Les persones adultes tenim un paper fonamental en la transmissió d’hàbits alimentaris i en el desenvolupament de les conductes alimentàries –hàbits, relació amb el menjar…– dels infants. Amb la creació d’un espai i un moment adequats, una actitud respectuosa i afectuosa i, sobretot, a través de l’exemple que donem, les persones cuidadores que acompanyem els infants durant l’àpat podem possibilitar que aquesta sigui una estona agradable i educativa. Això, a més, facilita la ingesta i l’acceptació dels aliments.
Els àpats han de ser espais de comunicació i de benestar, i es poden prendre mesures que minimitzin els conflictes. Per una banda, els infants han de sentir-se segurs per expressar les seves preferències i per explorar nous sabors i textures; per altra banda, les persones adultes hem d’escoltar i respectar les expressions de les criatures en relació amb la quantitat que volen menjar i hem d’oferir una alimentació saludable que permeti explorar les descobertes que propicia l’alimentació.
Cada infant té unes necessitats energètiques diferents, que poden variar segons el dia, l’activitat física i molts altres factors. La millor manera de cobrir aquests requeriments és seguint els senyals d’autoregulació innats que s’expressen a través del mecanisme de gana i sacietat.
De totes maneres, l’apetència també pot veure’s influenciada pels interessos de l’infant. És a dir, una criatura pot preferir no menjar o menjar poc per molts motius diferents com, per exemple, que no li agradi aquell aliment, que estigui cansat o tingui son, que prefereixi relacionar-se o jugar, que tingui preocupacions, etc. Ara bé, respectar el fet que no es vulgui menjar un aliment no ha d’implicar que no s’hagi de tornar a oferir. De fet, a força de presentar-lo en ocasions diverses i veient com les persones de referència el prenen, és molt probable que se l’acabin menjant de gust.
Una actitud receptiva i tolerant davant la negativa a menjar per part de la criatura, amb un acompanyament respectuós i sense confrontació, contribueix a evitar els conflictes i facilita que aquests episodis siguin transitoris. També cal evitar que es mengin productes ultraprocessats calòrics entre hores o en refrigeris de mig matí i berenars, que poden fer que els infants arribin amb poca gana al dinar i al sopar.
Sigui com sigui, mai s’ha de forçar els infants a menjar per sobre de la seva sensació de gana ni s’ha d’exercir cap mena de pressió a partir de «negociacions». Evidentment, no és gens aconsellable fer servir les pantalles o joguines com a distractors de l’atenció dels infants per aconseguir un comportament «passiu» i fer que així mengin. El més recomanable és permetre que l’infant mengi seguint la seva sensació de gana i sacietat, servint racions menudes i donant l’opció de repetir. Això també contribuirà a reduir el malbaratament alimentari i a fomentar la responsabilitat i la gestió de la seva pròpia alimentació de manera responsable.
En resum, les persones adultes no ens hauríem de centrar en el comportament de l’infant ‒si menja, què menja…‒, sinó que hem de propiciar un ambient tranquil i estructurat i establir unes normes i límits protectors i coherents, oferir propostes alimentàries saludables i exercir de model o exemple. Així doncs, les responsabilitats de les persones adultes que acompanyem els infants en els àpats són bàsicament:
El menjador escolar té un paper fonamental en l’educació alimentària dels infants. S’ha d’oferir informació i formació sobre alimentació, però, sobretot, s’ha de garantir que l’oferta alimentària sigui saludable i s’ha de donar un bon exemple. El menjador escolar ha de ser un espai de convivència on es fomentin hàbits saludables i sostenibles, relacions igualitàries i respectuoses, sense pressions ni coercions i on es respectin els gustos i la sensació de gana dels infants. Per descomptat, el menjador escolar ha de donar resposta a la diversitat de necessitats alimentàries vinculades a orígens, cultures, creences religioses, valors ètics i morals i requeriments de salut o educatius especials.
Hi ha molts aspectes que cal cuidar per facilitar la ingesta i fer que l’estona de l’àpat de l’escola sigui agradable: el mobiliari, els estris, la il·luminació, la ventilació, la insonorització, la qualitat gastronòmica dels plats, les ràtios educadora/infant, el temps que es deixa per menjar, etc.
A més, hem de tenir en compte que una comunicació fluida i constant entre les famílies i els agents implicats en el menjador és de gran ajuda en la bona gestió de l’espai educatiu de migdia.
Consells pràctics per acompanyar els infants en els àpats
9. Una actitud respectuosa i amorosa cap als infants (amb els límits necessaris per a la salut i la convivència) i entre els adults fa de l’estona de l’àpat un moment relaxat i agradable, i facilita la ingesta i l’acceptació dels aliments.
A més, a l’escola:
