Pedagogies per combatre discursos d'odi, desinformació i negacionismes a l'aula

La metodologia que emprarà el curs es basa en sessions síncrones en què el o la professora ofereix una introducció teòrica a la temàtica i, en la segona part de la sessió, es treballa en dinàmiques participatives a partir de la realitat que s'han trobat els i les assistents en la seva experiència. Aquesta metodologia vivencial permetrà identificar eines i recursos útils en el dia a dia.
En cadascuna de les sessions s’oferiran materials de lectura, alguns obligatoris i altres complementaris per aprofundir en la temàtica i fer-ne ús en l’exercici d’avaluació.

•  Definició i límits entre opinió, discurs d’odi, desinformació i error.
•  Mecanismes de viralització: algoritmes, cambres de ressonància, emoció i identitat.
•  Tipologies de desinformació: bulo, descontextualització, impostura, sàtira malinterpretada.
•  Tècniques bàsiques de fact-checking: traçabilitat de fonts, cerca inversa d’imatges, identificació de fonts primàries.
•  Eines pràctiques: llista de verificació ràpida (mètode SIFT), extensions de navegador, bases de dades de verificació (Verificat, Maldita, Newtral).
•  Disseny d’activitats d’aula per treballar la competència mediàtica: anàlisi de titulars, detecció de bulos en grups cooperatius, creació de contingut de verificació per part de l’alumnat.

•  Conceptes bàsics: gènere, sexe, orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, interseccionalitat.
•  Manifestacions de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en entorns escolars (micro-masclismes, insults, exclusió, ciberassetjament).
•  Anàlisi del llenguatge i dels materials didàctics amb perspectiva feminista i no binària.
•  Estratègies per a una educació afectivosexual i diversa: recursos, contes, cinema, testimonis.
•  Dinàmiques per abordar la diversitat familiar, els models de relació i la prevenció de l’assetjament per orientació sexual.
•  Protocols d’actuació davant d’un comentari o agressió LGTBI-fòbica o masclista a l’aula (rol del docent, acompanyament a la víctima, gestió del grup).

•  Què és el feixisme avui: característiques del discurs d’extrema dreta contemporània (nacionalisme excloent, negació de la diversitat, discursos contra el “wokisme”).
•  Ressenyes històriques: com s’ha utilitzat l’educació en règims feixistes i com es pot construir una educació per a la memòria democràtica.
•  Identificació de discursos d’odi amb base ètnica, cultural o religiosa a l’aula i a les xarxes.
•  Estratègies pedagògiques antifeixistes: educació en valors democràtics, anàlisi de propaganda, treball amb fonts primàries històriques, aprenentatge servei en memòria democràtica.
•  Gestió de converses difícils quan un alumne reprodueix discursos d’odi o nega l’Holocaust o altres fets històrics contrastats.

•  Diferència entre dubte científic raonable i negacionisme organitzat.
•  Principals narratives conspiratives sobre el canvi climàtic: “el clima sempre ha canviat”, “és un invent dels governs per controlar-nos”, “els científics estan comprats”.
•  Anàlisi de fonts: identificació de pseudociència, desinformació climàtica a xarxes (TikTok, YouTube, WhatsApp).
•  Recursos per treballar el canvi climàtic a l’aula des de l’evidència científica i el pensament crític: dades obertes, visualitzacions, projectes de ciència ciutadana.
•  Estratègies didàctiques per abordar el negacionisme climàtic sense caure en el catastrofisme: debats estructurats, anàlisi de titulars, càpsules de verificació.