Perspectiva 427. L’Ànima de l’Escola
Títol
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
JORDI GARCIA FARRERO
A PEU D’AULA. LA MÀGIA D’ACOMPANYAR ELS INFANTS
Les tutories com a espais d’exploració personal i acadèmica són els ambients ideals per enfortir les arrels i cocrear ales que els permetin emprendre el vol.
LORENA HOLM I ARANDA
Redacció Perspectiva Escolar
Revista Perspectiva
Títol
Sumari 427
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
CONVERSA. JOSEP MARIA ESQUIROL Filòsof
Autor
JORDI GARCIA FARRERO
Títol
A PEU D’AULA. LA MÀGIA D’ACOMPANYAR ELS INFANTS
Les tutories com a espais d’exploració personal i acadèmica són els ambients ideals per enfortir les arrels i cocrear ales que els permetin emprendre el vol.
Autor
LORENA HOLM I ARANDA
Títol
PORTADA I CRÈDITS
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
Vols comprar aquest exemplar ?
Autor
Revista Perspectiva
Títol
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
EDITORIAL. «EL QUE ÉS VELL ES FA NOU I ES DISPARA PRECÍS»
Amb el número 427 s’enceta una nova etapa. Però no es parteix de zero com és lògic. Es continuarà treballant en un sentit semblant al de la cuinera Carme Ruscalleda, tal com li canta el gran Roger Mas.
JORDI GARCIA FARRERO
ESCANYAR ELS POBRES: UNA MALA POLÍTICA EN EDUCACIÓ
L’Oleguer, el garrepa i desconfiat protagonista de L’escanyapobres, la magnífica obra naturalista de Narcís Oller, acabarà assassinat per un desconegut. La seva avarícia i malfiança per tot i tothom li impedeix adaptar-se als nous temps, una modernitat que queda simbolitzada per l’arribada del tren al poble i una altra mostra de la tensió entre allò vell, que no acaba de marxar, i allò que arriba, però que no acaba de fer-ho: l’aparició de monstres, que deia Gramsci. La nova societat industrial matarà l’antic règim feudal, ens ve a dir el text. Gasiveria i desconfiança semblen rèmores d’un passat que no acabaria de desaparèixer del mapa.
ENRIC PRATS
OBSERVATORI INTERNACIONAL. UNA IMMERSIÓ EN EL MODEL EDUCATIU SUEC
El novembre de 2024 vaig fer una estada professional d’observació a l’escola pública Råslättsskolan, a la ciutat de Jönköping, que em va permetre conèixer de primera mà el sistema educatiu de Suècia i endinsar-me en la realitat social i cultural d’una zona amb una marcada identitat multicultural.
GEMMA IGLESIAS
VE A LA MEMÒRIA. L’ESCOLA HA D’ÉSSER L’APRENENTATGE DE LA VIDA
BUTLLETÍ DELS MESTRES
Publicació pedagògica del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Barcelona, 1 de desembre del 1935 Núm. 137 any VII 2a època
Ha estat dit en tots els termes que l’escola té per missió preparar l’infant per viure plenament la vida d’adult. Quan llegim els pensaments dels diversos pedagogs de les diferents èpoques de la humanitat, trobem entre ells una coincidència en assegurar que l’educació ha de despertar una clara i justa percepció de la vida que els infants han d’aprendre no per a l’escola, sinó per a la vida. I així veiem que Sèneca, en temps de l’imperi romà; més tard, Rabelais i Montaigne; més modernament, Fenelon, Locke i Rousseau, i als nostres dies Dewey, Lai, Decroly, Montessori, etc., tots coincideixen en declarar que l’escola té aquesta missió formadora de la vida d’adult.
RAMON ALSINA
DOSSIER. L’ÀNIMA DE L’ESCOLA
El mot ànima indica, com ens recorda el diccionari, la part essencial d’una cosa que li dona vida, vigor i força. Quina és, doncs, la part essencial de l’escola? Formular aquest tipus de qüestions sempre és un exercici pertinent per tal que l’escola no perdi la seva orientació principal i acabi semblant una ànima en pena. Per aquest motiu existeix molta literatura pedagògica que ha intentat concretar què és l’escola al llarg de la història. Una inquietud que és constant i, per això, no pot sorprendre que també fou esmentat recentment en el darrer capítol del programa Històries de l’escola (TV3). Una mestra de l’Escola de Llobera, Marta Barrera, s’ho preguntà després de destacar la importància d’establir prioritats perquè els centres educatius no ho poden fer absolutament tot. En aquest número també ens ho hem qüestionat i el resultat són els següents articles que fan aportacions molt inspiradores, des de diferents perspectives, per continuar pensant i reforçant l’ànima de l’escola.
Redacció Perspectiva Escolar
DOSSIER. L’ESCOLA A L’AGUAIT DEL MÓN
L’escola espera i calla. Para l’orella al ressò que queda en l’espai buit on les ombres dels infants bellugaven amb força. L’escola sap. Immòbil al lloc que l’acull, obre els llindars amagats, com una porta secreta finalment descoberta per un xicarró tafaner, persistent i tossut. L’escola es queda allà on és, a l’aguait de les engrunes de l’entrepà, les jaquetes perdudes, les motxilles gastades i les pilotes penjades dalt d’una branca. L’escola fa un plat únic amb els bocins estripats de paper de seda i els gomets escampats per sota taules i cadires.
ANNA PAGÈS
DOSSIER. MENYS ÉS MÉS: CAP A UNA ESCOLA QUE NO HO FA TOT
Quan als segles XVIII-XIX es van començar a construir els sistemes educatius moderns a Europa, els objectius de l’escola de masses eren pocs, clars i acotats. Es tractava de donar una mínima instrucció a la població general orientada a: fer treballadors més competents i productius; ciutadans disposats a pagar impostos i morir a la guerra per aquest nou artefacte anomenat estat nació; homes (i després dones) amb una mínima alfabetització per afrontar el futur dret a vot; persones amb una nova subjectivitat que entenguessin com a normal el nou ordre social burgès, capitalista, industrial i urbà; i cristians (catòlics o protestants segons la zona) devots i morals. En canvi, avui, segurament pel fet que és l’únic espai d’assistència obligatòria per a tots els infants i adolescents, l’escola i l’institut estan saturats de demandes, objectius i necessitats que cal cobrir. L’experiència de moltes i molts docents és que requeririen ser dos, tres o quatre professionals al llarg del seu dia a dia per atendre aquestes necessitats de l’alumnat i llurs famílies; assolir els objectius marcats; i fer front a totes les demandes, formacions, coneixements… requerits. L’escola, precisament pel seu èxit al llarg dels darrers 170 anys, ha acumulat tantes funcions, tasques, competències, activitats, demandes…, que segurament està col·lapsada en els seus objectius bàsics: incloure tot l’alumnat, garantir el seu benestar i la seva seguretat, i que tothom aprengui al màxim de les seves possibilitats, amb uns mínims garantits per a tothom que permetin continuar formant-se sempre. I, especialment, assolir això amb l’alumnat d’origen més desafavorit.
JORDI COLLET
DOSSIER. L’ESCOLA, UNA OLLA QUE SEMPRE BULL
Descriure l’escola és, sens dubte, un repte difícil i fascinant. És un espai ple de visions subjectives i percepcions molt diverses. Al llarg dels anys, he tingut l’oportunitat d’observar l’escola des de diverses perspectives: com a alumna, com a mestra i com a mare. Cada una d’aquestes mirades m’ha aportat una lectura diferent d’un mateix espai, un mateix entorn. Crec que és fonamental tenir en compte totes les perspectives que conformen l’escola, ja que només així podem arribar a comprendre’n la complexitat i la riquesa.
MARTA BOIX FONS
A PEU D’AULA. CONTES GARRAPINYATS o com aprenem a parlar i a llegir amb les orelles
A la Fundació Art&Paraula i a Bauplay estem convençuts que aprenem a parlar i a llegir amb les orelles. Per això hem tirat endavant el projecte Contes garrapinyats amb la col·laboració de l’Associació Tantàgora Serveis Culturals i Randomers.
ROSER ROS I VILANOVA
A PEU D’AULA. AIXÒ, L’ESCOLA NO HO FA BÉ!
No deixar fer gargots, no permetre el moviment, fer llegir el mateix llibre a tothom, castigar quan un infant no creu, tractar l’alumne com si fos un adult en miniatura, posar deures… són algunes pràctiques que hauríem de repensar.
TONI GIMÉNEZ
SEMBLANÇA. A VERDÚ, AMB EL SINYOR JOAN
En Joan Lluís Tous va arribar a Verdú a principis de la dècada dels setanta i va fer-hi de mestre tota la vida, fins als inicis del segle XXI, amb una trajectòria docent marcada per la reivindicació de l’escola rural.
PITU BASART
CLUB DE LECTURA. LA NÀPOLS LITERÀRIA D’ELENA FERRANTE
Hi ha llibres que se’t queden gravats tan endins que pots recordar, fins i tot, el lloc i el context on el llegies. Em passa quan penso en la fantàstica saga de les Dues amigues d’Elena Ferrante. No recordo com vaig arribar al primer volum, però sí que recordo aquell estiu de l’any 2016 on la precarietat laboral no em va permetre fer gaire cosa més que no fos baixar a la platja del meu poble. Les quatre setmanes que va durar aquell període vacacional les vaig dedicar a llegir d’una tirada els quatre volums del gran èxit literari d’aquesta autora napolitana, la qual encara ara no se sap ben bé qui és.
MARTA CAVA, JULI PALOU, ANNA GÓMEZ
SEMPRE HI HA TEMPS. QUAN LA VIDA REAL ÉS AL TEATRE
Anar al teatre s’ha convertit, cada vegada més, en una activitat de lleure que comparteixen parelles, pares i fills, grups d’amics que queden de manera regular per fer una sortida, excursions per espectadors que venen en autocar de fora de Barcelona… Per bé que els programadors sovint tenen en compte la possibilitat de fer gires per Catalunya quan l’espectacle, escenogràficament, ho fa possible.
MARTA ROMAGOSA, JAUME CELA
CATALOGUEM? DE LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA MENORQUINA AL DARRER LLIBRE DE JAUME FUNES
Segons el DIEC, un catàleg és «l’enumeració descriptiva i ordenada de coses agrupades per un nexe comú». El nexe del catàleg de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat és la qualitat literària i artística en el cas de la literatura, i el rigor i l’interès en el cas de l’assaig pedagògic i obres sobre educació. Els llibres, abans de formar part del nostre catàleg, són llegits, valorats i comentats per dos seminaris que es reuneixen periòdicament: el Seminari de Lectures Pedagògiques i el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil. Amb aquesta secció, us convidem a descobrir el rerefons del dia a dia de la biblioteca. Cataloguem?
POL ASENSIO, QUERALT GIRBAU, PAU RAGA
LLEGIR PER LLEGIR. CIRERERS TARDANS
Vaig tornar a anar a la biblioteca poc temps després que el Marc em deixés per una criatura de dona. Primer em vaig convèncer que no el trobaria a faltar, però les hores a casa aviat se’m van fer interminables. Vaig intentar omplir-les fent-hi una neteja intensiva. Vaig vendre mobles per Wallapop, vaig canviar les cortines blaves per unes làmines de fusta clara i vaig omplir el contenidor de sota casa: tasses, llençols, un clauer italià, un bonsai, imants de nevera, bosses de te blanc i, fins i tot, uns tovallons de paper que havíem comprat a Ikea feia no res. Va ser quan vaig acabar, però, que el mateix pis se’m va fer estrany. Era buit i m’hi ofegava. Obria les finestres de bat a bat, però no n’hi havia prou. Tampoc em servia omplir-lo de flors ni mirar documentals d’animals, ni tampoc dormir cada nit arrapada a una bossa d’aigua cremant.
ALBA SABATÉ
Títol
PRIMERA REUNIÓ DEL CONSELL ASSESSOR DE LA REVISTA
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
EDITORIAL. «EL QUE ÉS VELL ES FA NOU I ES DISPARA PRECÍS»
Amb el número 427 s’enceta una nova etapa. Però no es parteix de zero com és lògic. Es continuarà treballant en un sentit semblant al de la cuinera Carme Ruscalleda, tal com li canta el gran Roger Mas.
Autor
JORDI GARCIA FARRERO
Títol
ESCANYAR ELS POBRES: UNA MALA POLÍTICA EN EDUCACIÓ
L’Oleguer, el garrepa i desconfiat protagonista de L’escanyapobres, la magnífica obra naturalista de Narcís Oller, acabarà assassinat per un desconegut. La seva avarícia i malfiança per tot i tothom li impedeix adaptar-se als nous temps, una modernitat que queda simbolitzada per l’arribada del tren al poble i una altra mostra de la tensió entre allò vell, que no acaba de marxar, i allò que arriba, però que no acaba de fer-ho: l’aparició de monstres, que deia Gramsci. La nova societat industrial matarà l’antic règim feudal, ens ve a dir el text. Gasiveria i desconfiança semblen rèmores d’un passat que no acabaria de desaparèixer del mapa.
Autor
ENRIC PRATS
Títol
OBSERVATORI INTERNACIONAL. UNA IMMERSIÓ EN EL MODEL EDUCATIU SUEC
El novembre de 2024 vaig fer una estada professional d’observació a l’escola pública Råslättsskolan, a la ciutat de Jönköping, que em va permetre conèixer de primera mà el sistema educatiu de Suècia i endinsar-me en la realitat social i cultural d’una zona amb una marcada identitat multicultural.
Autor
GEMMA IGLESIAS
Títol
VE A LA MEMÒRIA. L’ESCOLA HA D’ÉSSER L’APRENENTATGE DE LA VIDA
BUTLLETÍ DELS MESTRES
Publicació pedagògica del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Barcelona, 1 de desembre del 1935 Núm. 137 any VII 2a època
Ha estat dit en tots els termes que l’escola té per missió preparar l’infant per viure plenament la vida d’adult. Quan llegim els pensaments dels diversos pedagogs de les diferents èpoques de la humanitat, trobem entre ells una coincidència en assegurar que l’educació ha de despertar una clara i justa percepció de la vida que els infants han d’aprendre no per a l’escola, sinó per a la vida. I així veiem que Sèneca, en temps de l’imperi romà; més tard, Rabelais i Montaigne; més modernament, Fenelon, Locke i Rousseau, i als nostres dies Dewey, Lai, Decroly, Montessori, etc., tots coincideixen en declarar que l’escola té aquesta missió formadora de la vida d’adult.
Autor
RAMON ALSINA
Títol
DOSSIER. L’ÀNIMA DE L’ESCOLA
El mot ànima indica, com ens recorda el diccionari, la part essencial d’una cosa que li dona vida, vigor i força. Quina és, doncs, la part essencial de l’escola? Formular aquest tipus de qüestions sempre és un exercici pertinent per tal que l’escola no perdi la seva orientació principal i acabi semblant una ànima en pena. Per aquest motiu existeix molta literatura pedagògica que ha intentat concretar què és l’escola al llarg de la història. Una inquietud que és constant i, per això, no pot sorprendre que també fou esmentat recentment en el darrer capítol del programa Històries de l’escola (TV3). Una mestra de l’Escola de Llobera, Marta Barrera, s’ho preguntà després de destacar la importància d’establir prioritats perquè els centres educatius no ho poden fer absolutament tot. En aquest número també ens ho hem qüestionat i el resultat són els següents articles que fan aportacions molt inspiradores, des de diferents perspectives, per continuar pensant i reforçant l’ànima de l’escola.
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
DOSSIER. L’ESCOLA A L’AGUAIT DEL MÓN
L’escola espera i calla. Para l’orella al ressò que queda en l’espai buit on les ombres dels infants bellugaven amb força. L’escola sap. Immòbil al lloc que l’acull, obre els llindars amagats, com una porta secreta finalment descoberta per un xicarró tafaner, persistent i tossut. L’escola es queda allà on és, a l’aguait de les engrunes de l’entrepà, les jaquetes perdudes, les motxilles gastades i les pilotes penjades dalt d’una branca. L’escola fa un plat únic amb els bocins estripats de paper de seda i els gomets escampats per sota taules i cadires.
Autor
ANNA PAGÈS
Títol
DOSSIER. MENYS ÉS MÉS: CAP A UNA ESCOLA QUE NO HO FA TOT
Quan als segles XVIII-XIX es van començar a construir els sistemes educatius moderns a Europa, els objectius de l’escola de masses eren pocs, clars i acotats. Es tractava de donar una mínima instrucció a la població general orientada a: fer treballadors més competents i productius; ciutadans disposats a pagar impostos i morir a la guerra per aquest nou artefacte anomenat estat nació; homes (i després dones) amb una mínima alfabetització per afrontar el futur dret a vot; persones amb una nova subjectivitat que entenguessin com a normal el nou ordre social burgès, capitalista, industrial i urbà; i cristians (catòlics o protestants segons la zona) devots i morals. En canvi, avui, segurament pel fet que és l’únic espai d’assistència obligatòria per a tots els infants i adolescents, l’escola i l’institut estan saturats de demandes, objectius i necessitats que cal cobrir. L’experiència de moltes i molts docents és que requeririen ser dos, tres o quatre professionals al llarg del seu dia a dia per atendre aquestes necessitats de l’alumnat i llurs famílies; assolir els objectius marcats; i fer front a totes les demandes, formacions, coneixements… requerits. L’escola, precisament pel seu èxit al llarg dels darrers 170 anys, ha acumulat tantes funcions, tasques, competències, activitats, demandes…, que segurament està col·lapsada en els seus objectius bàsics: incloure tot l’alumnat, garantir el seu benestar i la seva seguretat, i que tothom aprengui al màxim de les seves possibilitats, amb uns mínims garantits per a tothom que permetin continuar formant-se sempre. I, especialment, assolir això amb l’alumnat d’origen més desafavorit.
Autor
JORDI COLLET
Títol
DOSSIER. L’ESCOLA, UNA OLLA QUE SEMPRE BULL
Descriure l’escola és, sens dubte, un repte difícil i fascinant. És un espai ple de visions subjectives i percepcions molt diverses. Al llarg dels anys, he tingut l’oportunitat d’observar l’escola des de diverses perspectives: com a alumna, com a mestra i com a mare. Cada una d’aquestes mirades m’ha aportat una lectura diferent d’un mateix espai, un mateix entorn. Crec que és fonamental tenir en compte totes les perspectives que conformen l’escola, ja que només així podem arribar a comprendre’n la complexitat i la riquesa.
Autor
MARTA BOIX FONS
Títol
A PEU D’AULA. CONTES GARRAPINYATS o com aprenem a parlar i a llegir amb les orelles
A la Fundació Art&Paraula i a Bauplay estem convençuts que aprenem a parlar i a llegir amb les orelles. Per això hem tirat endavant el projecte Contes garrapinyats amb la col·laboració de l’Associació Tantàgora Serveis Culturals i Randomers.
Autor
ROSER ROS I VILANOVA
Títol
A PEU D’AULA. AIXÒ, L’ESCOLA NO HO FA BÉ!
No deixar fer gargots, no permetre el moviment, fer llegir el mateix llibre a tothom, castigar quan un infant no creu, tractar l’alumne com si fos un adult en miniatura, posar deures… són algunes pràctiques que hauríem de repensar.
Autor
TONI GIMÉNEZ
Títol
SEMBLANÇA. A VERDÚ, AMB EL SINYOR JOAN
En Joan Lluís Tous va arribar a Verdú a principis de la dècada dels setanta i va fer-hi de mestre tota la vida, fins als inicis del segle XXI, amb una trajectòria docent marcada per la reivindicació de l’escola rural.
Autor
PITU BASART
Títol
CLUB DE LECTURA. LA NÀPOLS LITERÀRIA D’ELENA FERRANTE
Hi ha llibres que se’t queden gravats tan endins que pots recordar, fins i tot, el lloc i el context on el llegies. Em passa quan penso en la fantàstica saga de les Dues amigues d’Elena Ferrante. No recordo com vaig arribar al primer volum, però sí que recordo aquell estiu de l’any 2016 on la precarietat laboral no em va permetre fer gaire cosa més que no fos baixar a la platja del meu poble. Les quatre setmanes que va durar aquell període vacacional les vaig dedicar a llegir d’una tirada els quatre volums del gran èxit literari d’aquesta autora napolitana, la qual encara ara no se sap ben bé qui és.
Autor
MARTA CAVA, JULI PALOU, ANNA GÓMEZ
Títol
SEMPRE HI HA TEMPS. QUAN LA VIDA REAL ÉS AL TEATRE
Anar al teatre s’ha convertit, cada vegada més, en una activitat de lleure que comparteixen parelles, pares i fills, grups d’amics que queden de manera regular per fer una sortida, excursions per espectadors que venen en autocar de fora de Barcelona… Per bé que els programadors sovint tenen en compte la possibilitat de fer gires per Catalunya quan l’espectacle, escenogràficament, ho fa possible.
Autor
MARTA ROMAGOSA, JAUME CELA
Títol
CATALOGUEM? DE LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA MENORQUINA AL DARRER LLIBRE DE JAUME FUNES
Segons el DIEC, un catàleg és «l’enumeració descriptiva i ordenada de coses agrupades per un nexe comú». El nexe del catàleg de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat és la qualitat literària i artística en el cas de la literatura, i el rigor i l’interès en el cas de l’assaig pedagògic i obres sobre educació. Els llibres, abans de formar part del nostre catàleg, són llegits, valorats i comentats per dos seminaris que es reuneixen periòdicament: el Seminari de Lectures Pedagògiques i el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil. Amb aquesta secció, us convidem a descobrir el rerefons del dia a dia de la biblioteca. Cataloguem?
Autor
POL ASENSIO, QUERALT GIRBAU, PAU RAGA
Títol
LLEGIR PER LLEGIR. CIRERERS TARDANS
Vaig tornar a anar a la biblioteca poc temps després que el Marc em deixés per una criatura de dona. Primer em vaig convèncer que no el trobaria a faltar, però les hores a casa aviat se’m van fer interminables. Vaig intentar omplir-les fent-hi una neteja intensiva. Vaig vendre mobles per Wallapop, vaig canviar les cortines blaves per unes làmines de fusta clara i vaig omplir el contenidor de sota casa: tasses, llençols, un clauer italià, un bonsai, imants de nevera, bosses de te blanc i, fins i tot, uns tovallons de paper que havíem comprat a Ikea feia no res. Va ser quan vaig acabar, però, que el mateix pis se’m va fer estrany. Era buit i m’hi ofegava. Obria les finestres de bat a bat, però no n’hi havia prou. Tampoc em servia omplir-lo de flors ni mirar documentals d’animals, ni tampoc dormir cada nit arrapada a una bossa d’aigua cremant.
Autor
ALBA SABATÉ


