Maria Manera, dietista-nutricionista i màster en Medicina Preventiva i Promoció de la Salut, treballa a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), en el marc del Pla integral per a la promoció de la salut a través de l’activitat física i l’alimentació saludable, i ha estat coautora de les guies alimentàries de l’aspcaspcat, entre les quals destaquen Petits canvis per menjar millor, L’alimentació saludable en la primera infància i Acompanyar els àpats dels infants.
Eva Sargatal: Com vincules la teva tasca professional amb la infància?
Maria Manera: Com a professional de la salut de l’àmbit de la salut pública, els programes en què treballo tenen com a objectiu que les persones tinguin més fàcil l’elecció d’opcions saludables en relació amb la seva alimentació, sempre tenint en compte els determinants socials i comercials de la salut. Per una banda, a través de les guies alimentàries s’aporta informació rigorosa, independent i actualitzada sobre alimentació saludable i sostenible, per tal que les persones tinguin recursos per escollir millor. Per altra banda, es treballa modificant els entorns perquè les eleccions saludables siguin més fàcils, amb programes com el preme (Programa de Revisió de Menús Escolars) o l’impost a les begudes ensucrades, per exemple. Tant les mesures capacitadores –guies alimentàries– com les facilitadores –modificadores d’entorns–, tenen com un dels públics diana la infància. Aquest període, especialment la primera infància, és crucial, no només per facilitar un bon estat nutricional i un creixement i desenvolupament òptims, sinó per establir una bona relació amb el menjar i uns hàbits promotors de salut.
E. S.: I amb les escoles?
M. M.: El paper de la família és essencial, perquè sabem que el que succeeix a l’entorn familiar és molt més significatiu en la vida dels infants que qualsevol altre factor. Però és veritat que l’educació d’hàbits saludables, entre ells l’alimentació, s’ha d’abordar des de diferents sectors i els centres educatius hi tenen un paper molt important. Són espais on els infants passen moltes hores i on es viuen i es treballen molts hàbits, valors, habilitats, etc. Per això, les guies alimentàries, tant les dirigides a la primera infància com les dirigides a infants més grans i adolescents, sempre tenen un apartat dedicat a l’alimentació a les escoles bressol i als centres educatius. A més, es lideren altres programes, com el preme o el projecte pilot d’assessorament en alimentació a les llars d’infants del Departament d’Educació, que vetllen perquè l’oferta alimentària del menjador escolar sigui saludable.
E. S.: Dues guies en poc temps. Explica’ns una mica els motius.
M. M.: Com he dit, una de les tasques de l’aspcat és elaborar guies alimentàries. Les guies alimentàries són eines educatives que adapten els coneixements científics relacionats amb els requisits nutricionals i la composició d’aliments, així com els seus efectes en la salut, a missatges pràctics i senzills que han de possibilitar que la població prengui bones decisions en relació amb la seva alimentació. Les guies que publiquem a l’aspcat s’actualitzen periòdicament. Tant la guia de L’alimentació saludable en la primera infància com la guia Acompanya els àpats dels infants, després de vuit anys s’havien de revisar, actualitzar i ampliar. Amb els anys, apareixen noves evidències científiques, nous reptes –com la sostenibilitat ambiental– i, en el cas de la infància, determinades línies pedagògiques i formes d’acompanyament prenen rellevància. En definitiva, s’havien de traslladar aquestes noves mirades a les guies d’alimentació infantil que teníem publicades.
E. S.: Venim de costums culturals que sembla que xoquen una mica amb els consells que donem. De tot el que desgranen les guies, quins reptes proposaries als equips?
M. M.: Sí, sens dubte. El bagatge de moltes de nosaltres, tant de les professionals de la salut com de les de l’educació, i també de la societat en general, es contextualitza en la prevenció de la desnutrició i els riscos associats a una ingesta insuficient, i no pas en el consum excessiu o malsà. Diguem que les nostres preocupacions no s’han adaptat a les noves problemàtiques i realitats. Actualment, una de les situacions més difícils d’abordar i resoldre és l’excés de pes i l’alimentació malsana, amb un consum molt elevat de productes ultraprocessats. Per tant, si hagués de seleccionar un parell d’elements centrals a què els equips de les escoles bressol haurien de donar resposta diria que són garantir que a l’escola s’ofereix una alimentació saludable i s’eviten els productes malsans –galetes, embotits, làctics ensucrats, sucs…– i respectar la sensació de gana i sacietat que manifesten els infants.
E. S.: Davant les recomanacions de les guies, quines són les resistències que et trobes per part dels equips de cuina, de menjador o educatius?
M. M.: Actualment, tant per motius de salut com per motius mediambientals es recomana reduir el consum de carn i augmentar el de proteics vegetals, principalment els llegums. Molts equips de cuina, tant pel que fa a recursos com a coneixements, no estan preparats per oferir llegums cuinats de maneres diverses, amb preparacions que resultin atractives als infants. Per altra banda, com deia en la pregunta anterior, moltes persones que acompa-nyen els infants durant els àpats –monitores, educadores, mestres…– insisteixen als infants perquè mengin més del que expressen que volen menjar, i això és una pràctica que totes les guies i institucions de salut pediàtrica recomanen evitar.
E. S.: I en el context familiar, què creus que cal tenir present?
M. M.: En el marc familiar, la recomanació clau són els àpats en família. Menjar en família, sempre que no hi hagi distraccions que interfereixin, com les pantalles, ofereix oportunitats als pares i les mares per connectar amb els seus fills de manera regular, transmetre hàbits i valors, expressar tendresa, fer-los sentir segurs, mostrar unió, parlar i deixar que parlin i s’expressin, escoltar activament, fomentar el pensament crític vers la pressió estètica i publicitària, controlar el seu estat d’ànim i els comportaments, i donar-los un bon exemple a seguir. Per tant, es recomana fer, com a mínim, un àpat al dia a taula i en família, i evitar telèfons, televisors, tauletes i tota mena de pantalles durant els àpats.
E. S.: Que la qüestió dels menjadors escolars és un assumpte pendent dins les escoles és real Quines propostes organitzatives o de funcionament incorporaries a les escoles bressol i a les escoles 3-6?
M. M.: S’ha avançat moltíssim en els menjadors escolars, tant pel que fa a l’oferta alimentària com a aspectes de malbaratament alimentari, i també en relació amb els projectes educatius que acompanyen el temps del migdia. Evidentment, encara queda molt per millorar.
A més dels menús i de la sensació de gana i les preferències, hi ha altres aspectes que condicionen la ingesta i poden fer de l’estona del menjar un moment agradable i educatiu. Per exemple, s’ha de cuidar el mobiliari, que ha de tenir una mida i un format adequats a l’edat dels infants. També s’ha vist que els infants prefereixen evitar els gots i plats de plàstic, així com les safates metàl·liques, i que agraeixen menjar en espais amb una bona il·luminació, insonorització i ventilació. Per descomptat, s’han de cuidar els aspectes gastronòmics, que estigui ben cuinat, arribi a la temperatura adequada, tingui una presentació agradable, etc. També cal tenir en compte que els ritmes dels infants són molt diversos, per tant, s’hauria de facilitar un temps no inferior a vint o trenta minuts per menjar amb tranquil·litat i mai s’hauria d’obligar cap infant a quedar-se assegut a taula més enllà del temps raonable que necessita per gaudir de l’àpat. Tampoc són convenients pràctiques que incentivin que els infants mengin més de pressa del que es recomana ‒per exemple, que puguin sortir a jugar tan bon punt acaben de menjar, que els que acabin els últims hagin de desparar taula, etc.‒. És bo deixar un temps de distensió per al repòs o per fer una activitat no massa intensa després de l’àpat. També ajuda el fet que una persona adulta comparteixi l’àpat menjant amb els infants. En relació amb les ràtios de monitoratge/alumnat, tot i que estan establertes segons la normativa, seria bo reflexionar sobre quines són les que necessita cada edat per poder tenir un temps de menjador de qualitat.
És especialment important que les persones que acompa-nyen els infants durant l’àpat –monitoratge, educadores, mestres…– estiguin formades en alimentació i, sobretot, en educació en el lleure i en recursos psicopedagògics, així com en habilitats de gestió i diàleg amb les famílies. El seu rol educatiu és transcendental, tant pel model i exemple que es dona, com per l’acompanyament que es fa als infants (si mengen o no amb els infants, els comentaris sobre els plats i aliments, les frases, les paraules i el to que utilitzen, la resolució dels conflictes, la supervisió i la cura de les maneres de relacionar-se entre ells…). Per això, és interessant que aquest abordatge estigui alineat amb el projecte educatiu del centre i del temps del migdia.
E. S.: Parlem de quantitats i varietat d’aliments i dels prejudicis o autoritats adultes (allò de «tasta-ho», «menja’n una mica més» o «encara no has acabat»).
M. M.: A vegades, amb la voluntat de fomentar la diversificació i l’educació alimentàries, així com la incorporació d’aliments saludables en l’alimentació de l’infant, s’insisteix a intentar que tastin un aliment determinat o en mengin una quantitat determinada. Els estudis mostren que insistir als infants perquè se’l mengin i, sobretot, obligar-los a fer-ho, és contraproduent i no condueix a una bona acceptació d’aquell aliment.
Durant l’àpat, és millor no centrar les converses en el menjar i els seus efectes en la salut, i, per descomptat, en el pes o l’aspecte físic. Mai es pot fer servir el xantatge, el suborn o la coacció emocional («m’he passat el matí a la cuina i ara no ho vols ni tastar», «si m’estimes, menja’n una mica», etc.). En canvi, es pot facilitar que tastin nous aliments des de la curiositat i el plaer, acceptant i respectant les seves preferències alimentàries. En general, reduir la càrrega emocional que les persones adultes solen atribuir a les ingestes i promoure i facilitar un ambient relaxat que afavoreixi la relació i comunicació sobre aspectes diferents de l’alimentació i la salut, ajuda a fer dels àpats estones més disteses i amb menys confrontacions, la qual cosa sempre predisposa a menjar millor.
Eva Sargatal, mestra d’educació infantil.
