Amb Àlex Letosa, Jordi Navarro, Ignasi Aragay, Pau Sobreroca, Ivanna Vallespín i Betlem Cuesta
Autor: Albert Ortuño | Foto: Júlia M. i Adriana H.
La 60a Escola d’Estiu ha arribat al seu final. Per cloure dues setmanes intenses de formacions i ponències, s’ha organitzat un acte de reflexió, agraïment i celebració. L’acte ha començat amb la intervenció d’Àlex Letosa, psicòleg i referent en educació emocional, que ha obert la sessió amb una sèrie de reflexions i interrogants clau. La cloenda ha continuat amb un debat sobre educació i mitjans de comunicació, amb la participació de representants de tots dos àmbits; els parlaments institucionals de la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado, i de la secretària de Millora Educativa del Departament d’Educació, Josefa Beltran; i, finalment, l’actuació musical del grup Bon vent, una formació de música familiar inspirada en l’obra de Xesco Boix.
La cloenda ha servit per posar punt final al tema general de la 60a edició de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, “Política i escola. Més enllà de l’ensenyament”, amb el debat sobre educació i mitjans de comunicació. Pau Sobreroca i Betlem Cuesta han representat el bloc educatiu, i Ignasi Aragay (Diari Ara) i Ivanna Vallespín (El País) han donat veu als mitjans de comunicació.
El gran tema tractat durant el debat ha estat el relat que els mitjans de comunicació construeixen sobre l’educació. Aquest relat influeix directament en l’opinió pública, que no sempre mostra una visió favorable envers l’escola. La ponència d’Àlex Letosa ha plantejat una pregunta clau que ha servit com a punt de partida per a la reflexió col·lectiva: Fins a quin punt el clickbait basat en informació negativa i les xarxes socials condicionen l’agenda mediàtica? Per la seva banda, Ivanna Vallespín, periodista d’El País, ha subratllat la importància de recórrer a mitjans contrastats i de referència per garantir la qualitat de la informació. En l’actualitat, aquest objectiu es veu dificultat per la immediatesa i la falta de rigor amb què sovint circulen els continguts a les xarxes socials.
“Les males notícies ho són més que les bones”, ha dit Ignasi Aragay del Diari Ara, per defensar els titulars que els mitjans publiquen sobre els resultats de les proves de nivell (com les competències bàsiques). Betlem Cuesta i Pau Sobrerroca coincidien en què, justament, aquest tipus de proves no són representatives del que l’educació competencial vol posar al centre. “Aquestes proves segueixen tendint a la mirada per continguts, a les assignatures clàssiques”, ha dit Sobreroca.
Per la seva part, Aragay i Vallespín han defensat la tasca periodística com a eina per fiscalitzar, també, l’educació, i generar un canvi (positiu) de la realitat. També han aprofitat per explicar algunes experiències educatives encoratjadores que han fet des dels seus mitjans. Vallespín va fer, per exemple, un reportatge amb un grup d’adolescents que opinaven sobre les estratègies de professorat i famílies per regular l’ús dels telèfons mòbils. Aragay ha posat en valor el projecte “Diari dels infants” que el Diari Ara celebra cada 20 de novembre en motiu del Dia Internacional de la Infància, i el suplement setmanal Criatures, centrat en criança i educació.
Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat ha conclòs l’Escola d’Estiu reivindicant l’acció educativa com a acte polític. També ha anunciat que es faran arribar les conclusions de totes les formacions de l’Escola d’Estiu als socis, participants, mitjans de comunicació i Departament d’Educació, “perquè esdevinguin la brúixola del debat educatiu a tots els nivells”. Josefa Beltran, secretària de Millora Educativa del Departament d’Educació ha agraït la tasca de l’Escola d’Estiu i de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, “que treballeu per fer possible una escola millor”.
L’Escola d’Estiu ha acabat amb l’actuació musical de Bon vent, un grup de música familiar que beu de la figura de Xesco Boix. Els assistents han cantat les cançons de Boix de manera molt emotiva. “Estudiant en Xesco vam adonar-nos que, en un moment determinat, va perdre l’esperança en els adults. Per això es va dedicar als infants”. Aquestes paraules van precedir la darrera cançó, Si ens deixéssim de romanços.
