Entrevista a la formadora Maria Gajas, que ha impartit el curs “Llegir per arrelar-se: mediació literària en un context multilingüe”
Autor: Albert Ortuño | Foto: Júlia M. i Adriana H.
Maria Gajas és llicenciada en Humanitats i Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura. És mediadora literària, professora de llengua catalana a secundària i formadora de mestres en l’àmbit de la lectura, la literatura i la biblioteca escolar, i ha estat cap d’estudis de secundària. Responsable del projecte de Biblioteca Escolar de les Escoles Vedruna, col·labora amb biblioteques públiques i llibreries dinamitzant clubs de lectura per a infants i joves, i assessora centres educatius en el disseny i desenvolupament de projectes de biblioteca escolar i foment lector.
Sempre has volgut ser professora?
Sí, des que tinc memòria. Primer vaig voler ser astronauta, però després sempre he volgut ser professora. Quan era petita jugava a fer classes a la meva germana. Vaig estudiar humanitats, i en acabar la carrera vaig tenir l’oportunitat d’exercir com a professora de socials, història i geografia, fins que vaig impartir català, el meu objectiu. Ara ja fa 18 anys que soc professora de llengua catalana i literatura, a més d’algunes optatives d’àmbit lingüístic.
Quins papers has desenvolupat en l’àmbit educatiu?
En l’àmbit educatiu he estat professora de secundària, tutora, i he format part de l’equip directiu de l’escola Vedruna Àngels, la meva escola. Fa uns anys em vaig especialitzar en literatura infantil i juvenil (LIJ) i mediació literària, que és al que em dedico actualment, i també a formació de mestres en aquest àmbit.
D’on ve l’interès per la lectura i la LIJ?
No t’ho sabria dir. Mai he deixat de llegir LIJ, la lectura sempre ha estat present al llarg de la meva vida. He llegit altres tipus de llibres, però mai he deixat els llibres infantils i juvenils. Des que vaig començar a fer de professora sempre he tingut present que volia dedicar-m’hi, volia encomanar passió per la literatura. Per això vaig cursar el màster. Va ser una gran aposta familiar, això de formar-me. Ja tenia tres filles, i vaig decidir fer el màster. Sense deixar de banda la meva feina, que també l’havia de fer.
Enguany, Rosa Sensat celebra la 60a Escola d’Estiu, amb el tema “política i escola”. Quina relació tenen aquests conceptes per a tu?
Té molt de sentit aquesta relació. Tot és política, totes les decisions que prenem ho són. L’escola, com a espai social, també ho és; no és un espai neutre. Tenim una visió concreta de com volem que sigui el futur dels alumnes, això ja és una posició política determinada.
I la lectura, té un component polític?
Sí, en tant que pertany a l’escola. Però fora de l’escola també el té, ja que és una eina d’accés a la cultura. De fet, és un dels factors que més condiciona el context socioeconòmic: hi ha alumnes que només llegeixen a l’escola.
Què és la mediació literària? L’apliquen tots els docents?
Aquesta és la gran pregunta: què és. Simplificant-ho molt: la mediació literària és posar-se en mig (entre el text i el lector) fent que les dues parts dialoguin, que es creïn nous significats. Mediem per posar en conflicte les dues parts, i moure aquest conflicte. La mediació s’ha fet sempre, sempre hi ha hagut mestres que ens han fet vibrar amb els textos, sense dir-li mediació. La diferència és que ara volem millorar la formació dels mestres en aquest àmbit. De fet, a les conclusions de la formació que he impartit, aquest ha estat un dels punts més repetits: cal formació de claustre en mediació literària, i professorat referent en LIJ.
La formació que has impartit es titula “Llegir per arrelar-se. Mediació literària en un context multilingüe”. La lectura facilita l’arrelament? Com podem arrelar-nos amb la lectura?
Partint de la meva experiència al barri del Raval (Barcelona), la gran pregunta de la formació ha estat: com aconseguim que l’alumnat s’arreli? Com aconseguim que el català sigui una llengua comuna? La literatura ens pot facilitar l’arrelament. L’objectiu és que la llengua i la literatura ens uneixi, no que ens separi. Volem vehicular la diversitat a través de la literatura. L’objectiu és arrelar la diversitat de l’aula sense que es dilueixi amb la nostra.
Què vol dir, per a tu, arrelar?
Per a mi, és sinònim d’inclusió, de cohesió. Cal aconseguir que el català sigui la llengua comuna de l’escola i de la societat, fer servir el català més enllà de l’àmbit educatiu. Com a mínim, vetllar perquè el català sigui llengua vehicular, i això no vol dir menystenir la resta de llengües presents al centre.
L’objectiu de la mediació és arrelar-se? Què s’aconsegueix amb la mediació?
Amb la mediació aconseguim: pensament crític, pensar més enllà de si una lectura m’ha agradat o no; cohesió de grup, ja que tots hem llegit el mateix text i forma part del nostre imaginari col·lectiu; generar gust per la lectura; i generar arrelament i vinculació a través d’una cultura comuna. La riquesa de la lectura consisteix a ser capaç de relacionar els textos amb altres textos, o amb altres formes de producció cultural (històries, cançons, videojocs…). Volem anar més enllà del tema, i pensar de quina manera un text ens ha explicat allò que ens vol dir.
Quina és la situació lectora dels centres educatius? Quin pronòstic en fas?
No és cert que els joves no llegeixen. Si mires les dades, els joves són la franja d’edat més lectora. La qüestió és que no sabem què llegeixen ni on ho llegeixen. Segurament a xarxes socials, o textos que mai no posaríem a una biblioteca escolar. És important destacar això, sobretot per la seva autopercepció lectora: els joves llegeixen, sí, i ho han de saber.
Pel que fa al futur, crec que s’estan fent passes endavant, però queda feina per fer a les biblioteques escolars. I no em refereixo només a tenir un espai amb llibres, sinó que també cal proveir els recursos humans, materials i la formació necessària perquè funcionin adequadament. D’aquí a vint anys, tant de bo el Departament s’adoni del gran error que ha estat deixar perdre les biblioteques escolars.
Quin paper han jugat les noves tecnologies en els processos de lectura?
No ho tinc gaire teoritzat. Seria fals dir que no han impactat en els hàbits lectors. El consum de xarxes socials ha provocat que tinguem uns joves acostumats a la fragmentació, al contingut ràpid. Això es reflecteix en llibres amb capítols més curts, amb títols en negreta per captar l’atenció, etc., llibres adaptats a aquesta rapidesa. L’escola hem de ser la resistència. No vull dir deixar de banda els textos curts i senzills, però sí confrontar l’alumnat a tots els tipus de textos, també a aquells més llargs i complexos.
Més enllà del teu vessant laboral, tens altres projectes.
Tinc dos projectes en actiu. A llegir! és el meu projecte personal on faig prescripció literària. I fa poc he entrat a la cooperativa Tàndem, que es dedica a oferir formació, assessorament, clubs de lectura i divulgació de LIJ.
I a les biblioteques de les Vedruna, en quins reptes esteu treballant?
El projecte de Biblioteca Escolar de les Escoles Vedruna va néixer fa un any a partir d’una pregunta: com estan les nostres biblioteques? Estaven malament: o bé no n’hi havia o estaven aturades en el temps, amb un catàleg que feia 30 anys que no es renovava. El projecte de millora és a 5 anys vista. Aquest primer any hem començat a treballar en 10 escoles. L’any vinent se n’incorporen 10 més. L’objectiu és que en 4-5 anys totes les escoles Vedruna tinguin una biblioteca escolar de qualitat.
Els tres grans reptes amb què ens hem trobat són, en primer lloc, la manca d’hores per dedicar a la biblioteca escolar. El Departament no dedica hores a la biblioteca escolar, no existeix aquesta plaça. Totes les hores dedicades són voluntàries o es treuen d’altres àmbits. En segon lloc, la manca de recursos econòmics necessaris per renovar fons i infraestructures. I, en tercer lloc, la manca de formació, per tenir professionals que garanteixin la continuïtat i la qualitat del projecte de biblioteca.
Dona’m tres consells per afavorir la lectura a qualsevol aula.
El primer: que el professor llegeixi molt. És imprescindible que coneguem la literatura, tant la clàssica com l’actual. El segon: buscar ajuda, referents, formacions i assessorament que ens pugui orientar. I el tercer, fomentar la lectura en veu alta, tinguin l’edat que tinguin els teus alumnes. És una pràctica boníssima a qualsevol edat.
