Abans d’abaixar del tot el teló d’aquest curs, des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat volem fer palès, públic i visible el nostre suport a la comunitat educativa del 0-3 d’arreu del país, que pateix les decisions polítiques que han perdut de vista que, per sobre de qualsevol altra prioritat, hi ha d’haver sempre les persones.
Persones com ho són els infants, als quals se’ls vulnera de forma continuada i cada vegada més desmesurada el dret a una educació de qualitat i, per tant, el seu benestar global. Sempre ens heu trobat i ens trobareu en la defensa ferma d’aquests drets.
I persones com ho són els i les treballadores de les escoles bressol, que avui posem al centre i amb les quals volem mostrar la nostra total solidaritat, perquè no va de Barcelona ciutat o del Baix Ebre, no va de mestres o de TEIS: va de professionals afectades i maltractades, va de totes. A cada racó. Ara i sempre. Va de polítiques públiques que es pengen medalles que fa temps no mereixen, va d’acomiadaments, de retallades i sobretot va de patiment i d’injustícia. I no podem ni volem callar. És la nostra responsabilitat.
Posar l’infant al centre de les polítiques educatives passa també per vetllar per unes condicions laborals i professionals dignes i per uns llocs de treball respectats. Ara mateix les professionals del 0-3 de la ciutat de Barcelona veuen vulnerats els seus drets amb acomiadaments que no responen a les necessitats de les escoles sinó de les arques municipals.
Amb aquest fet, entre d’altres, es fa visible més que mai la urgència de la revisió del Decret 282/2006 que regula de forma precària les necessitats reals de les escoles bressol. La qualitat de l’educació no pot dependre de decisions de governs municipals. Decisions que miren aspectes econòmics i mai pedagògics ni de benestar als centres educatius. No hem deixat ni deixarem de lluitar-hi.
Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat ens posem a disposició, avui i sempre, de totes les professionals de les escoles bressol municipals de la ciutat de Barcelona i de tots els municipis, petits i grans, que viuen a expenses de les decisions dels seus governants per poder exercir una tasca tan imprescindible i innegociable com és la d’educar. Elles sostenen el 0-3, malgrat tot i malgrat tothom. Elles fan que no s’enfonsi. I nosaltres els fem costat en la seva lluita, que és de totes.
Ja n’hi ha prou! Ja ho hem dit de totes les formes possibles, hem obert canals de comunicació, hem fet reunions, ho escrivim i ho cridem, i només trobem oïdes tancades i ulls clucs. Ja en tenim prou. És hora d’aixecar-nos. Com recull aquest mes l’editorial de la nostra revista Infància, ens posem dempeus pel 0-3, ens alcem i prenem davant qui calgui la bandera dels drets dels infants i de les professionals. Ens posem dempeus davant d’aquest gegant que ni veu ni escolta. Abans que sigui massa tard, abans que recollim una etapa feta a miques.
Junta Rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
