Vaig tornar a anar a la biblioteca poc temps després que el Marc em deixés per una criatura de dona. Primer em vaig convèncer que no el trobaria a faltar, però les hores a casa aviat se’m van fer interminables. Vaig intentar omplir-les fent-hi una neteja intensiva. Vaig vendre mobles per Wallapop, vaig canviar les cortines blaves per unes làmines de fusta clara i vaig omplir el contenidor de sota casa: tasses, llençols, un clauer italià, un bonsai, imants de nevera, bosses de te blanc i, fins i tot, uns tovallons de paper que havíem comprat a Ikea feia no res. Va ser quan vaig acabar, però, que el mateix pis se’m va fer estrany. Era buit i m’hi ofegava. Obria les finestres de bat a bat, però no n’hi havia prou. Tampoc em servia omplir-lo de flors ni mirar documentals d’animals, ni tampoc dormir cada nit arrapada a una bossa d’aigua cremant.
