Autor: Albert Ortuño | Foto: Júlia M. i Adriana H.
En aquest món globalitzat, cada cop hi ha un major flux migratori entre regions. L’escola no és aliena a aquest canvi global, i ha d’acollir una gran diversitat religiosa, social, cultural i també econòmica. Olga Bernad i Miquel Àngel Essomba han dialogat, aquest dimecres 9 de juliol, al voltant de diversitat social i immigració a l’escola. Tenen presents les variables que hi intervenen, com la cultural o la religiosa, però tots dos estan d’acord en quina és la variable de major influència: el context socioeconòmic de l’infant.
Essomba ha començat la seva intervenció contextualitzant la situació en un dels municipis amb major impacte migratori: L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Tan sols en aquest municipi, Essomba afirma que arriben “entre 70 i 80 noves famílies a la setmana”. Els menors d’edat que tenen a càrrec han d’incorporar-se a l’escola, sigui el moment del curs que sigui, en molts casos a través de la matrícula viva. Per la seva part, Olga Bernad descentralitza la conversa de l’àrea metropolitana de Barcelona, i indica que a Lleida hi ha escoles que reben “entre 6 i 7 alumnes per setmana”.
Davant d’aquesta situació, el repte consisteix a integrar els infants nouvinguts al sistema educatiu, amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat. Bernad apunta, però, que sovint els processos d’acollida es limiten a la inserció a l’escola. “Trobem a faltar per part de l’administració pública plans d’acollida de l’alumnat nouvingut a mitjà i llarg termini. Amb l’aula d’acollida, en molts casos, no n’hi ha prou”. Per la seva part, Essomba planteja que, en els processos d’acollida a l’escola, hi ha una doble dificultat: l’aprenentatge de la llengua. No es tracta només d’inserir l’alumnat en un sistema educatiu, uns continguts i un context cultural concret. La dificultat afegida és la lingüística, especialment amb el català. Respecte a aquesta acollida, Bernad afirma que no hauria de suposar una baixada del nivell educatiu per a la resta d’alumnes. “Si hi ha una baixada, la causa és la manca de recursos, no pas l’alumnat nouvingut”.
En el debat per la diversitat social de l’alumnat sovint hi ha discursos racistes que culpabilitzen els nouvinguts de la baixada del nivell educatiu. Miquel Àngel Essomba ha rebatut aquests arguments comparant l’onada migratòria actual amb onades anteriors. “Als anys 60 i 70 la immigració va ser interior, espanyola, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aleshores sí que va haver-hi uns índexs elevats de fracàs escolar, a diferència d’ara”.
Cada onada migratòria té unes particularitats i necessitats concretes. El que sí que comparteixen tots els estudis, és en la causa del fracàs escolar: “no depèn de la dimensió sociocultural de l’alumnat, sinó de la dimensió socioeconòmica”. Les dades de pobresa infantil són esfereïdores: un 31% de l’alumnat la pateix. “El debat sobre el fracàs escolar té més a veure amb la pobresa que amb la didàctica”, ha conclòs.
La pobresa infantil és molt complexa i difícil d’abordar, però Olga Bernad ha aportat una dada interessant: “un dels índexs de pobresa és el temps de lleure, d’oci”. El temps de lleure, doncs, enriqueix el temps a l’escola, i n’afavoreix l’aprenentatge. Essomba ha refermat les paraules de Bernad, i s’ha mostrat a favor de les plataformes que “darrerament demanen l’obligatorietat del lleure a l’estiu per a tots els infants, com a mínim, de 15 dies”.
Una de les dificultats que sovint trobem a les escoles és, precisament, el professorat: persones del claustre que consideren que es dediquen massa recursos a l’atenció a la diversitat. Segons Essomba, el professorat és un reflex de la societat, per tant, és normal que hi hagi aquestes posicions dins l’escola. “El que no és normal és el desacomplexament amb què s’estan expressant actualment, amb comentaris directament xenòfobs o racistes sense rebre cap conseqüència”. Olga Bernad veu aquestes situacions com a oportunitats: “Cal afrontar aquests discursos dins del sistema educatiu, des del claustre. Si no ho fem, es provoca una fractura insalvable entre sistema educatiu i aquest professorat”.
Abans d’acabar, els ponents van indicar alguns requisits per poder abordar la diversitat social a l’escola. Tots dos van estar d’acord en la importància de plantilles estables, que permeten l’assoliment de projectes a mitjà i llarg termini. Bernad ha assenyalat la dificultat d’aconseguir aquesta estabilitat a les escoles rurals. Fins i tot és inestable l’alumnat, a les escoles rurals: “En algunes zones les famílies es dediquen al treball agrari, motiu pel qual tenen vides itinerants”. Tot i la dificultat per treballar projectes a llarg termini, Essomba ha fet un crit d’esperança: “El treball continuat ja és un èxit en si mateix, tot i no poder assolir els grans objectius que ens hem marcat. Què hauria estat dels nostres alumnes si no haguéssim actuat?”.
