Autora: Marta Ardite, historiadora de l’art i investigadora en mediació artística en la Universitat de Barcelona
Quan pensem en experiències de lectura amb àlbums i llibres il·lustrats, sovint ens venen al cap una sèrie de codis molt assumits que condicionen la manera com abordem aquestes pràctiques. En l’àmbit escolar, per exemple, és fàcil imaginar una escena habitual: un grup d’infants asseguts en rotllana, escoltant i mirant una persona adulta que llegeix en veu alta, amb el llibre entre les mans, en un ambient de calma i atenció que convida a la conversa, a la contemplació de les imatges i al gaudi compartit.
Aquesta imatge tan estesa i reconeixible funciona gairebé com una plantilla culturalment establerta que, en certa manera, pot recordar la d’una visita guiada en un museu davant d’una pintura: una experiència conduïda, amb espai per a la participació, però amb rols definits i ritmes més o menys marcats. Ara bé, en el cas dels àlbums il·lustrats, es tracta d’artefactes creats especialment per al públic infantil que, per la seva naturalesa material i multimodal, ens obren la porta a descobrir altres formes d’aproximació a la lectura, més obertes, sensorials i relacionals. És a dir, la combinació de llenguatges presents en un format accessible i evocador, pensat per ser observat, escoltat i, sobretot, manipulat, els fa especialment idonis per activar experiències de lectura més corporals i exploratòries, que amplien les possibilitats de relació amb els llibres i amb l’art.
Això vol dir entendre el llibre àlbum no només com a suport per explicar històries, sinó també com a catalitzador d’experiències artístiques, com un objecte viu que pot ser llegit, habitat, travessat i reimaginat des de llocs que alteren el gest lector convencional. Aquesta obertura convida a explorar formes de lectura que impliquin el cos, l’espai, el temps compartit i l’atenció als materials. Maneres de llegir que s’activen en la relació amb l’altre, amb l’entorn i amb el llibre mateix com a objecte amb qualitats estètiques i sensibles extraordinàries.
Des d’aquesta perspectiva, l’àlbum il·lustrat esdevé una mena d’instal·lació portàtil, un espai de trobada on pot emergir la sorpresa, la interrogació o l’emoció, i on el coneixement es construeix a través de l’experiència.
Cap a una lectura relacional, situada i transformadora.
Situat dins d’una ecologia de la lectura, el llibre no actua de manera aïllada, sinó que esdevé un element més dins d’una constel·lació de relacions: llibre, infant, espai, veu, llum, materials, condicions ambientals, moment del dia… Aquesta mirada, inspirada en la teoria de l’assemblatge dels filòsofs Deleuze i Guattari, ens permet entendre la lectura com una emergència de relacions, afectes i intensitats en interacció: no com una transmissió lineal de significat, sinó com un camp de forces, una escena de trobada oberta on pot passar alguna cosa significativa. I és precisament en aquest “pot passar” on rau el potencial transformador del llibre àlbum.
Si llegir esdevé una experiència viva -no només cognitiva o interpretativa-, alterar les condicions en què habitualment es produeix la lectura pot obrir nous espais de significació més rics, diversos i sensibles. Espais que ens permetin repensar les formes de relació amb l’art, amb els llibres i amb els altres, i que poden contribuir a enriquir les pràctiques docents i les maneres d’habitar l’aula.
Des d’aquest enfocament, fruit d’un llarg camí com a investigadora en el camp de la mediació artística, i influenciat pels plantejaments dels nous materialismes i el pensament posthumanista, la lectura es concep com una trobada entre matèries i cossos: el llibre no és només un vehicle de continguts, sinó un objecte material amb capacitat d’afectar i ser afectat. Aquest pot despertar la curiositat, provocar el contacte, evocar emocions, suscitar preguntes o generar silencis… Cada lectura és, per tant, una escena única i irrepetible, perquè els elements que la componen formen un assemblatge nou i diferent cada vegada.
Això implica repensar el paper de la mediació, incorporant els principis d’una pedagogia relacional que prioritzi l’escolta, el vincle, el cos i la creació. Llegir esdevé, així, una forma de presència i d’experimentació sensible. Una pràctica oberta que transforma no només les metodologies educatives, sinó també la manera com acompanyem el creixement d’infants i joves com a lectors i, com a subjectes creatius i creadors.
No es tracta, per tant, de plantejar mètodes tancats, sinó de cultivar una disposició per percebre la lectura com una experiència artística i estètica, en continu fluir. Entenent que, tal com assenyala l’antropòloga Michèle Petit, la bellesa està profundament relacionada amb el cos, amb el plaer i amb allò que ens sacseja. I és per això que bona part del poder d’encantament dels llibres prové del seu atractiu material, capaç d’evocar la idea d’una casa amb finestres on voldríem entrar i romandre-hi durant una estona. Perquè, al capdavall, com ella assenyala, som animals poètics: éssers sensibles que ens nodrim d’imatges, de metàfores, de silencis i preguntes sense una única resposta.
En aquest marc, doncs, el llibre àlbum es desplega com un paisatge per ser explorat i habitat, on pot emergir el desig… Una escletxa que condueix a una forma de coneixement que no busca significats, sinó obrir mons i relacions. Quan això passa, llegir esdevé una experiència vital i artística que ressona més enllà de la lectura instrumental, dibuixant camins cap a la sensibilitat, la imaginació i el vincle.
