Foto: Júlia M. i Adriana H.
Sovint ens preguntem què entenem per “educació”, o què englobem dins el verb “educar”. L’educació és polièdrica, com ho som les persones, però quins serien objectius essencials i necessaris? Entenem que l’ensenyament és una part imprescindible de l’educació, però és molt lluny de ser l’únic objectiu. És per això que analitzarem la diferència entre educar i instruir, intentarem desgranar com hauria de ser una educació de qualitat. En definitiva, intentarem respondre a la pregunta: quan entenem que una educació és pobre?
Amb aquesta reflexió com a punt de partida, el diàleg va reunir Gino Ferri, pedagog italià amb més de 35 anys d’experiència, format en Ciències de l’Educació per la Universitat de Mòdena i Reggio Emilia, i vinculat a les escoles infantils públiques de Reggio Emilia i a la formació de mestres a Europa i Amèrica Llatina, i Maribel Garcia Gràcia, doctora en Sociologia de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora del grup GRET, especialitzada en les transicions educatives i l’abandonament escolar en l’etapa postobligatòria. Ambdós van oferir un intercanvi intens, crític i carregat de preguntes que interpel·len de ple el sentit de l’educació avui.
La metodologia del diàleg, basada en la conversa oberta i en la participació activa del públic, va propiciar un clima ric en matisos, dubtes compartits i reflexions personals. El fil conductor va girar entorn del concepte de pobresa educativa, però des d’una mirada que fuig dels reduccionismes i entra de ple en qüestions de qualitat, benestar i sentit educatiu. Al final, com és habitual, es va demanar als participants una reflexió que recollís l’impacte del diàleg en la seva pràctica educativa.
“Un diàleg essencial i interpel·lador”, així ho van definir molts assistents. I és que tot docent —sigui del nivell que sigui— s’hauria de fer preguntes com les que es van posar damunt la taula: Què vol dir qualitat educativa? És només una qüestió de resultats? O més aviat té a veure amb el tipus d’oportunitats que oferim als infants, dins i fora de l’escola?
Tant Ferri com Garcia Gràcia van coincidir que parlar de qualitat no pot reduir-se a índexs o proves estandarditzades. “L’escola ha d’obrir portes al món”, afirmava Garcia, però això implica preguntar-se quines oportunitats oferim i com ho fem. Què considerem una experiència educativa significativa? I més encara: qui queda fora quan no abordem aquestes qüestions?
Un dels moments més potents del diàleg va arribar quan es van reivindicar els quatre pilars de l’educació de Jacques Delors:
- Aprendre a conèixer
- Aprendre a fer
- Aprendre a viure junts
- Aprendre a ser
La manca d’algun d’aquests pilars ens porta inevitablement a parlar de pobresa educativa. I potser —com es va apuntar— la pobresa més invisible i menys tractada és la manca d’acompanyament per a aprendre a ser. Un aspecte sovint desplaçat en el discurs educatiu més tècnic o burocràtic, però fonamental per al benestar emocional i identitari de l’alumnat.
Gino Ferri va oferir algunes de les preguntes més incisives de la jornada, aquelles que ens fan repensar-ho tot: Què és educar realment? Què pretenem quan eduquem? Quins estereotips estem disposats a trencar si volem una educació empoderadora i transformadora? Preguntes senzilles en la forma, però profundes en el seu abast. Preguntes que, com va remarcar ell mateix, no poden ser respostes amb presses ni des de la comoditat.
Maribel Garcia, per la seva banda, va posar sobre la taula una idea clau: no hi ha educació de qualitat sense benestar, i no hi ha benestar sense reconeixement de la identitat i les emocions dels infants. Una mirada que convida a centrar-se en la globalitat de la persona, no només en els seus resultats.
Aquest diàleg, carregat de densitat però també d’esperança, ens recorda que la pobresa educativa no és només una qüestió de recursos materials, sinó també —i potser sobretot— de mirada, de prioritats i de voluntat política i pedagògica. Una jornada per sortir-ne més plens de preguntes que de respostes, però amb la sensació clara que només des del dubte sincer podem construir una educació més justa, més rica i més humana.
