Emmi Pikler, des de l’Institut Lóczy de Budapest i mitjançant l’observació i la pràctica científica, va fixar uns principis bàsics per al desenvolupament ple i saludable dels infants més petits que parteixen del respecte per l’activitat autònoma de cada infant.
Emmi Pikler va néixer com a Emilie Madeleine Reich l’any 1902 a Viena, filla de pare fuster i de mare mestra d’escola bressol. Als 6 anys va començar l’escola a Budapest. Va estudiar medicina a Viena. Eren anys en què la raó científica qüestionava el que sempre s’havia fet. Així, el seu mestre, Clemens von Pirquet, rebutjava l’ús de les faixes que limitaven el moviment dels nadons i promovia que se’ls tractés amb respecte, amb moviments suaus i un to de veu tranquil, alhora que apostava pel joc autònom i un estil de vida saludable, a l’aire lliure.
L’any 1930 Emmi Reich obtenia el títol de pediatra i també es casava amb el matemàtic i economista György Pikler. Un any més tard, amb el naixement de la seva primera filla, Emmi Pikler va poder constatar que, respectant el seu ritme natural, la criatura es desenvolupava sola, sense que l’hagués d’estimular. Establerta com a metge de família a Budapest, Emmi Pikler va difondre el mateix principi entre les famílies que tractava. Feia un seguiment setmanal dels infants i ensenyava a observar i respectar els processos i ritmes dels fills. I també va divulgar-ho en articles i en el seu primer llibre, que va publicar l’any 1940.
L’any 1946 li van proposar de dirigir la casa bressol del carrer Lóczy de Budapest. Acollia infants menors de tres anys. La Segona Guerra Mundial havia deixat molts orfes, però també hi havia infants de famílies que no se’n podien fer càrrec. Emmi Pikler va aportar-hi les evidències que havia recopilat. I va proposar-se que, enfront de les condicions de privació emocional i de moviments que els infants trobaven en aquell tipus d’institucions, els infants de Lóczy podrien desenvolupar-se plenament.
Emmi Pikler i les educadores de Lóczy van apostar per un entorn tan emocionalment estable com fos possible, que proporcionés benestar físic, cognitiu i afectiu a cadascun dels infants. Alhora, es va posar molt d’èmfasi en la recerca científica, en l’observació minuciosa del moviment i el joc dels més petits. Emmi Pikler i el seu equip van recollir dades sistemàticament, de les quals van extreure uns quants principis bàsics sobre el desenvolupament dels infants. Entre d’altres, van establir, com a punt de partida, la consideració de l’infant com una persona capaç i competent, que pot prendre les seves decisions i que és mereixedor del respecte i l’atenció plena dels adults. Com apunten des del Seminari de Reflexió Pikler-Lóczy (2022), l’observació va portar a determinar que «el desenvolupament motor de cada infant, sense la intervenció de l’adult, passa per postures i desplaçaments molt coneguts (capgirar-se, asseure’s, gatejar, posar-se dret i caminar), així com per posicions intermèdies, moltes vegades desconegudes, que asseguren el pas d’una gran posició a una altra. L’infant fa allò que està preparat per fer. Cada nova adquisició procedeix de la precedent, no emergeix fins que la precedent no està consolidada per a adquisicions futures».
Pepa Òdena (2023), una de les primeres persones del país a parar atenció en l’experiència de Lóczy, apuntava que «Emmi Pikler ocupa, sense cap mena de dubte, un lloc en la pedagogia del segle xx. La seva formació científica i el seu sentit comú en l’aplicació pràctica s’entrellacen sobre la base de la pedagogia activa». I remarcava que «el que resulta original de l’aportació d’Emmi Pikler és haver aplicat en profunditat la concepció de la pedagogia activa en totes les situacions de la vida de l’infant, haver-ho fet des del naixement».
Emmi Pikler va dirigir Lóczy fins a l’any 1978. Judit Falk la va succeir en el càrrec. Però Emmi Pikler no es va desvincular de la institució i va seguir fent-hi recerca i divulgant-ne els resultats. L’any 1983 encara feia l’última conferència a Berlín. Moria un any més tard, el 6 de juny de 1984. L’any següent Lóczy canviava de nom per passar a anomenar-se Institut Emmi Pikler.
A casa nostra, l’existència de l’Institut Lóczy es va donar a conèixer gràcies al llibre Lóczy ou le maternage insolite, de Myriam David i Geneviève Apell, editat l’any 1973. I l’any 1992, dins de l’A. M. Rosa Sensat, es constituïa el Grup Pikler per estudiar i divulgar l’obra i els principis pedagògics d’Emmi Pikler, i com a espai de diàleg per a totes aquelles escoles i educadores que apliquen la seva mirada als infants que tenen al càrrec.
Bibliografia
Apell, G., i M. David: Lóczy, una insólita atención personal, Octaedro, 2010.
Òdena, P.: «Emmi Pikler i l’educació dels més petits», Infància, núm. 250, gener-febrer, 2023.
Seminari de reflexió Pikler-Lóczy: «La importància de les pràctiques piklerianes a l’escola bressol», Infància, núm. 247, juliol-agost, 2022.
