Arriba setembre i preparem la maleta per començar un nou curs, hi posem bons desitjos, emoció, il·lusions, reptes, però malauradament ja ens hem acostumat a omplir-la, també, amb la recança que provoquen les notícies que envolten el 0-3 i no són gairebé mai positives… No ens hem recuperat d’una que ja n’arriba una altra de nova.
Necessitem accions immediates, recursos urgents i una revisió com a prioritat destacada.
No descobrirem res de nou a aquestes alçades, tot gira al voltant de la necessitat urgent de modificació del Decret 282/2006 que regula el primer cicle d’educació infantil, una necessitat que no deixem de cridar a quatre vents des de fa molt de temps. Al febrer de 2024 des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat vam redactar una proposta que vam fer arribar al Departament d’Educació i hi seguim treballant. No ens hem aturat, però la tasca no és senzilla davant una Administració que obre portes però que no actua i que escolta però no prioritza. Necessitem accions immediates, recursos urgents i una revisió com a prioritat destacada.
Altra vegada demanem que aquest curs sigui el curs del 0-3! No ens cansarem de fer-ho! Arran del conjunt d’agrupacions que arreu del país demanen que el 0-3 sigui vist, ha nascut la Plataforma 0-3 que agrupa entitats, sindicats i associacions que volem seguir defensant aquesta etapa. Som professionals que hi creiem i que sabem que juntes farem més força. Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat hi som perquè hi creiem i perquè volem seguir posant veu a la infància.
Ha nascut la Plataforma 0-3 que agrupa entitats, sindicats i associacions que volem seguir defensant aquesta etapa.
Els ajuntaments estan ara mateix a l’ull de huracà, ja que cada retallada que implementen és un atac a la infància i ja no podem permetre més vulneració als drets dels infants, que sempre són en un segon o tercer pla. Creure en la infància sembla que no està de moda i preservar les escoles bressol com a espais de seguretat, confiança i aprenentatge tampoc. Tant de bo les accions comencin a ser coherents amb els discursos.
Ho llegim en moltíssims territoris. Per vinculació, després de divuit anys compartits, no puc oblidar-me del que ha passat a l’escola bressol Petits Pescallunes de Sant Feliu de Pallerols. L’Ajuntament ha decidit unilateralment retallar el pressupost i, per tant, el personal del centre i convertir una escola bressol de tres grups d’edat amb ràtio reduïda a dos grups de tretze infants d’edats barrejades. La llei ho avala i aquí és on la frustració per les maneres de fer d’alguns partits polítics que gestionen els serveis municipals fa que els equips tinguin la sensació que tot s’esfuma.
Alguns polítics es posen medalles demanant als seus centres organitzacions amb barreja d’edats inventant-se que són projectes innovadors i el que queda sovint en l’invisible són les organitzacions minucioses que sovint han de fer els centres petits per conviure en una vida quotidiana de calma. Per parlar de projectes educatius, cal tenir-ne coneixement i saber qui són les persones que habiten aquestes escoles i la innovació no hauria de passar mai per retallar en serveis a la infància.
La veritable innovació passa per trobar dins les escoles espais de calma, on cada infant pugui ser ell mateix, créixer des de la confiança i desenvolupar-se sense presses ni pressions.
Però a Sant Feliu de Pallerols, com en tants d’altres pobles, les retallades són continuades perquè la llei que regula el 0-3 ho permet. La solitud és immensa, i en comptes de preservar aquests centres com a oasis de calma i seguretat pels infants els volen extingir.
Les retallades són continuades perquè la llei que regula el 0-3 ho permet.
Ara, més que mai, el Decret 21/2023, d’ordenació de l’educació infantil, que comença citant l’article 21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya sobre el dret a una educació de qualitat per a tothom pren sentit posant en valor la unitat de l’etapa dels 0 als 6 anys. Mestres dels dos cicles ens donem la mà amb un objectiu clar: que la primera etapa educativa sigui preservada i que pugui tenir identitat pròpia amb els recursos necessaris; sense fragmentacions per edat, ni per edificis, ni per qui gestiona cada servei, ni per sous o condicions professionals. Volem ser un 0-6 real, entenent que l’infant és el mateix dins el sistema educatiu català.
Ser petit ja no és possible; per això, unim forces. I ens fem grans. Pobles i ciutats, mestres i educadores, primer i segon cicle, externalitzades o no. Ja no va de sistemes de funcionament, sinó de drets; i, en el cas de les administracions, de deures que no s’estan complint!
Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat seguim i seguirem fent feina des del lloc que ens ocupa. A prop de les mestres i sobretot preservant i defensant els drets dels infants dins les escoles bressol.
Bon inici de curs, mestres!
Eva Sargatal, formadora de mestres i secretària de l’Associació de Mestres
400 persones: un punt de partida essencial per millorar el 0-3 Grup impulsor per a la revisió del decret 282/2006. Associació de Mestres Rosa sensat, abril 2024
