Monogràfic. Cent anys d’escola a la Partida de Butsènit

Va ser a principi del segle xx que alguns dels habitants de la Partida de Butsènit es reunien en alguna masia on hi hagués algú que «sabés de lletra» per tal que els ense­nyés a llegir i escriure. D’aquesta necessitat els veïns de la Partida van aconseguir que els deixessin un local dins l’edifici on hi ha l’ermita i van buscar un mestre.

Primerament aquest mestre el pagaven a mitges entre les famílies i l’Ajuntament. Cobrava dues pessetes per nen, és a dir una pesseta la pagaven els pares i l’altra l’afegia l’Ajuntament. Aviat, però, va passar a ser gratuïta per a les famílies.

 

En aquells temps l’alumnat portava la llenya per a l’estufa i el mestre, quan es feia fosc (que és quan anaven «a retiro» els pagesos), feia classe als adults.

Les noies, els primers temps, de l’escola en deien «anar a costura», ja que aquest era l’aprenentatge fonamental per a les dones. Alguna nena més gran, cap a mig matí, havia d’anar a casa seva a preparar el dinar.

Els nens i les nenes no anaven a la mateixa classe; ni tan sols l’esbarjo el feien a la mateixa hora. Només coincidien a l’entrada i a la sortida.

Pel que fa als jocs també eren diferents: els nens jugaven a bitlles, a les xapes…, mentre que les nenes ho feien a corda, als ossets… Al pati hi havia un lledoner que els servia d’útil de joc (hi pujaven, en baixaven, s’hi amagaven). Aquest any n’hem plantat un per reviure els records dels alumnes que ara tenen entre 70 i 80 anys.

Les trobades que hem fet amb els exalum­nes ens han ensenyat una altra visió de l’escola. Un dels comentaris més freqüents ha estat: «I amb un sol llibre ho apreníem tot» i «El fred que passàvem anant a l’es­cola amb la bicicleta!». Per apaivagar-lo es posaven un diari al davant que els parava el vent. La llet en pols que els donaven a l’escola i el tema de la disciplina han estat també records molt comentats.

La nostra escola, en un principi, portava el nom de «Santa Maria de Butsènit» donada la seva ubicació. Fa uns 25 anys que en fer-la nova li van donar el nom de l’il·lustre lleidatà Antoni Bergós, enginyer agrònom i advocat (Lleida 1899-Barcelona 1986).

Avui la nostra escola continua al bell mig de l’horta, la qual cosa ens facilita l’apro­fitament de l’entorn i ens permet treballar tot el cicle de l’any agrícola i fer tallers de fauna i flora. Aquesta possibilitat de partir de la realitat referma l’aprenentatge significatiu del nostre alumnat.

De la mateixa manera, la proximitat a Lleida ens obre un altre ventall d’activitats cultu­rals i lúdiques: museus, concerts, cinema…

Formar part d’una ZER —la ZER Horta de Lleida—, ens facilita, a mestres i alumnes, compartir i treballar en gran grup. Sovint fem trobades per celebrar les festes tradici­onals, així com sortides culturals tots junts.

La celebració del centenari ha estat aprofi­tada també per dur a terme activitats amb participació de tota la comunitat educativa: famílies, professorat i veïns de la Partida.

Vam crear una comissió per als actes del centenari on hi havia mestres, AMPA, exa­lumnes i associació de veïns; tot plegat, sis persones.

Es va inaugurar el centenari amb una exposició fotogràfica que recollia imatges a partir de l’any 1921. Al mateix temps, vam fer un racó que simulava l’escola antiga: una taula, dues cadires, ploma, tinter, i no podia faltar el telèfon negre de baquelita; i de fons, el mapa. La típica foto de l’escola dels anys seixanta. De fet, vam fer una reproducció de les fotos que ens van portar. Per a l’alumnat va ser un viatge en el temps.

Aquesta activitat ens va permetre fer moltes comparacions entre l’escola d’ahir i la d’avui. Mitjançant les fotografies en blanc i negre i algunes en color, no tan nítides com les d’avui en dia, vam treballar la descripció de les imatges i dels estris d’escola. A l’exposició hi havia plumiers de fusta, maletes per portar els llibres, alguna cartera… i alguna llibreta que estava tota escrita amb llapis. També vam exposar cal·ligrafies fetes amb «plumilla» i alguns llibres de l’època, com El Padrinet (imprès l’any 1924 a Lleida per la llibreria Urriza).

Va ser un intercanvi molt interessant entre generacions. Els avis explicaven les seves vivències als nets i netes i es va crear un caliu tan interessant entre els exalumnes, companys i familiars, que vam pensar d’aprofitar-ho. Aquelles fotografies no podien tornar a caure en l’oblit. Fem un llibre? Però per fer un llibre nosaltres soles necessitàvem ajuda. Les dues mestres érem nouvingudes, ja que era el nostre primer curs a l’escola de Butsènit. Gràcies, però, a la col·laboració de veïns i familiars que ens van aportar fotografies i vivències… ja està acabat! Especialment hem de reconèixer l’ajuda de Sebastià Gertrúdix (mestre i avi d’un alumne del centre) que ens va fer una petita biografia del primer mestre que va haver-hi a l’escola de la Partida de Butsè­nit, el Sr. Casamajó. Mestre que després formà part de l’Associació de la Impremta a l’Escola i, estant a Menàrguens, publicà una revista escolar que es deia Inquietud. També hem de donar les gràcies a la Roser, exalumna de l’escola i mestra de professió, que va recollir la informació necessària de cada fotografia per poder-les situar en el temps.

 

L’escola, a la vora de l’ermita, continuava essent un anar i venir de veïns, el cor de la Partida bategava molt fort.

Aquest sentiment de pertinença que es vivia a les cases feia que també anés creixent en l’alumnat i per tot plegat els feia il·lusió endinsar-se en aquest projecte del centenari.

El dia de l’exposició, el rau-rau dels records va reviscolar i tothom feia comentaris sobre la història i els temps passats. Això ho vam aprofitar per preparar un Kahoot i així poder interaccionar amb els exalumnes més joves. Amb el títol «Ho sabem tot de la història de la Nostra escola?» van passar l’enquesta als pares i exalumnes a través de la pàgina web del centre. Per preparar-ho van haver de consultar el dossier que havíem elabo­rat prèviament. Tot plegat, sessions molt interessants de treball interdisciplinari. Discussions, respectar el torn de paraula, acceptar les propostes dels altres… Ens va donar molt de joc i experiència per a la propera activitat: «La ràdio a l’escola».

El Departament d’Ensenyament juntament amb UA1 Lleida, van tenir la iniciativa de portar la ràdio a l’escola i la nostra va formar part del projecte. Prèvia presentació i orientació als mestres, vam començar a treballar: pautes per redactar una notícia, locució de la notícia, com utilitzar els marcadors i connectors més habituals, terminologia radiofònica, rols del programa i, naturalment, com fer l’escaleta!

Vam haver de preparar els jingles per a l’entrada del programa, fer de tècnics de so, de presentadors, coordinadors, redactors, guionistes… I preparar l’espai i col·locar els entrevistats, que no eren pocs!

L’alumnat d’Infantil i Cicle Inicial va posar les seves veus per donar entrada al progra­ma, i l’alumnat de Cicle Mitjà i Superior van ser els periodistes, presentadors i tècnics de so.

Els fills i nets van entrevistar els pares i avis. Teníem davant del micròfon tres gene­racions. Vam aprendre moltes coses de la història de l’escola, vivències que anaven més enllà de les coses acadèmiques; va ser una lliçó generacional, de vida. En viu i en directe.

Amb la comissió del centenari, vam pensar de fer un dinar un dissabte de juny per tal que ens poguéssim trobar el màxim de mestres i d’alumnes que havien passat per l’escola; seria fantàstic, i així es va orga­nitzar. Crec que la il·lusió del retrobament, sobretot dels més grans, ho omplia tot.

Una altra activitat per commemorar el centenari de l’escola de la Partida va ser plantar un arbre. Havíem pensat que la imatge d’un arbre que arrela a la terra, a la nostra estimada horta, era un bon símbol dels cent anys. Com que els exalumnes jubilats venien tot sovint, ja fos per a una entrevista o a portar una fotografia, van suggerir que fos un lledoner: el seu lledoner dels records del temps d’esbarjo, aquell lledoner que tenien al seu pati, on n’havien fet de sonades. I així ho vam transmetre a l’Ajuntament de Lleida, que molt generosament ens el regalava.

Així doncs, entre tots —alumnes, exa­lumnes, autoritats de l’Ajuntament i dels Serveis Territorials— vam plantar el seu/ el nostre arbre del centenari. Ara al pati tenim/tenen un altre lledoner.

L’AMPA va suggerir de participar en els actes de la festa major de maig; aleshores, les famílies de l’escola de Butsènit van preparar una carrossa per poder gaudir de la batalla de les flors i llançar tot el confeti possible! Això sí, amb una pancarta que lluïa els cent anys de la seva escola.

I així vam arribar a la tercera part del cen­tenari, la singularitat del personatge que avui dona nom al centre: Antoni Bergós. Aquesta singularitat ha fet d’ell el nucli dels actes de cloenda d’aquests «cent anys d’escola».

Com a reconeixement a la contribució del senyor Bergós a la vida social i cultural de Lleida, vam preparar una exposició on que­da reflectida la seva obra: un documental de l’any 1984 cedit per Òmnium Cultural de Lleida, còpies d’actes de l’Ajuntament de quan el senyor Bergós va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Lleida, còpies de les actes del dipòsit del llegat Bergós a l’Ins­titut d’Estudis Ilerdencs i fulls de premsa on queda reflectida la seva implicació a la vida social i cultural lleidatana.

Els alumnes de l’escola van voler mostrar la seva gratitud amb l’elaboració d’un gegant. Gegant que vam «batejar» amb el nom de Ton, que és com solien cridar els Antonis a les nostres terres. Per cert, vam fer uns punts de llibre per recordar l’esdeveniment.

Els darrers dies d’escola vam fer el cap del nostre gegant. Ja sabeu: paper de diari, cola, una bona estructura i el vestit. Donem les gràcies a les mestresses de l’Àrea de la Dona, que ens van ajudar a acabar-lo i a fer-li la toga d’advocat. Ara l’escola i la Partida, amb la col·laboració de tots, tenim el nostre gegant.

Ara ja tenim l’excusa per aprendre cançons per fer ballar el gegant i per estudiar la importància dels gegants dins la nostra cultura popular.

Els exalumnes més grans van explicar que un any, pels volts de Nadal, havien representat els Pastorets. La primera aposta va ser fer uns Pastorets tots junts, l’alumnat d’avui i el d’ahir, però finalment no vam poder encaixar horaris i el vam fer amb els setze nens i nenes matriculats al centre. Vàrem fer uns Pastorets «a mida» i portàrem a terme dues representacions per als familiars i veïns, que agradaren molt a tothom.

Recuperar tradicions i fer teatre ja estava dins de la nostra programació.

Ha estat un centenari enriquidor, divertit i, sobretot, compartit.

M. JOSÉ HUETE SOLSONA
NÚRIA GÒDIA CANADELL
Mestres de l’Escola Pública Antoni Bergos
ZER L’Horta de Lleida
La Partida de Butsènit (Segrià)

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!