«Què és improvisar?», pregunto als infants. Treballo en una escola de teatre i dansa on convido nens i nenes de totes les edats a enfilar-se als trapezis perquè ballin a l’aire. De manera espontània, responen coses com «Fer alguna cosa sense pensar», «Fer el que es vol», «Improvisar és alguna cosa així com temps lliure».
Els infants «improvisen» respostes genuïnes i molt vàlides per a la feina que volem emprendre. És curiós veure com les respostes dels infants poden ser molt millors que les que ofereix el mateix diccionari, que defineix improvisar com «fer (quelcom) sense estudi ni preparació, en el moment que se’n presenta la necessitat». Imaginem una classe on suggereixo que els estudiants representin a través del moviment les seves idees sobre què és improvisar. Ens adonarem que la gamma de possibilitats és tan àmplia que els infants es bloquegen i no saben què fer. La nostra tasca com a mestres és crear unes pautes i estructurar la sessió, i també oferir eines per convertir les idees en fets.
Els qui es dediquen al món de la dansa contemporània saben que la improvisació ha de ser estudiada i preparada com qualsevol altra tècnica de moviment. Per això, fins i tot els grups dels més petits necessiten uns paràmetres per explorar. Ho podem comparar amb una situació en què ens poséssim a jugar, però no tinguéssim cap proposta o referència del joc que volem practicar.
Els exemples que expliquem aquí són d’una classe que es diu Ballant amb trapezis, que és una de les opcions de classes de moviment que s’ofereixen al Marsh Youth Theater de San Francisco (Califòrnia). A l’estudi hi ha vuit trapezis giratoris i cada un penja d’un sol punt, cosa que permet el vol en totes direccions. Són a l’altura justa per poder tocar el terra amb els peus i utilitzar així el terra com a punt de suport. Malgrat que tots els trapezis estan a poca altura, aquest treball de dansa aèria requereix habilitat, força, resistència i tècnica per sostenir-se en moviment mentre s’està penjat. Els estudiants de seguida valoren l’esforç físic que requereix ballar amb els trapezis. Des del primer dia de classe, combino tècnica de trapezi i improvisació. Durant l’escalfament introdueixo conceptes espacials i tècnics com el lliscament, la fluïdesa, l’impuls, la caiguda, l’ascens, el descens, i el traçat o recorregut dels moviments. L’última secció de cada classe es dedica a la improvisació, creant l’oportunitat de practicar de manera lliure els elements i conceptes introduïts prèviament. A mesura que els nens van progressant, els conceptes s’acumulen i les improvisacions es van tornant més sofisticades. En general observo que, en les primeres improvisacions, es tendeix a perfeccionar la tècnica utilitzant la repetició i imposant idees preconcebudes.
Quan treballem amb aparells suspesos en l’aire hem de tenir en compte els efectes físics que comporta ballar mentre es vola, s’està gronxant o giravoltant. Intento que els estudiants no es resisteixin a aquests efectes i que els acceptin com una font d’impuls i fluïdesa. Els infants gaudeixen flotant i movent-se suspesos en l’aire amb un bon to corporal.
M’encanta organitzar la classe al voltant d’un tema concret. Una de les darreres propostes, inspirada per la sequera que estem vivint a Califòrnia, ha estat explorar la idea de l’aigua, que ens ha donat una bona via per al nostre viatge creatiu. Comencem amb una idea molt senzilla: tots estem d’acord que perquè plogui cal cantar! I, vam fer això, és clar. En l’escalfament diari cantem cançons de pluja i aigua, i explorem sons vocals i de percussió corporal. Busquem efectes que ens recorden los onades, la pluja o la tempesta. La preparació amb aquest paisatge sonor inspira i ajuda els infants a concentrar-se. Però com podem convertir-nos en aigua quan estem penjats dels trapezis? Van fer diversos suggeriments: podem ballar com el mar, un riu, la tempesta, la pluja, un núvol, les gotes d’aigua o, per què no?, l’aigua de la dutxa! Per separat i per grups, amb i sense trapezis, comencem a improvisar les diferents formes i estats de l’aigua. Intercalem les fases d’exploració amb moments en què ajudo els infants a observar-se entre ells. Aquests moments reflexius i les discussions ajuden a introduir el llenguatge dels elements de la dansa. De seguida noto com els infants comencen a veure-hi més enllà de la virtuositat del vol i d’una posició d’equilibri en el trapezi. A més, s’independitzen de la repetició, estan atents als matisos i tons corporals que sorgeixen en la improvisació i deixen d’usar clixés i idees preconcebudes. A mesura que els infants avancen en l’adquisició de la tècnica del trapezi i la improvisació, es mostren més fidels a les idees i els impulsos propis. Mostren cossos que pensen. Aleshores prenc nota de les seves idees, imatges, històries i somnis per preparar la proposta següent.
La improvisació a la meva classe no es limita únicament al treball amb els trapezis. Com que a la sala on treballem hi ha un piano, una nena de sis anys em va demanar si podia fer una tempesta tocant l’instrument. Quan li vaig preguntar si sabia tocar, em va dir que no. Però volia intentar fer sons de tempesta. Tot i no tocar exactament com una pianista convencional, la seva música improvisada ens va inspirar a tots a ballar als trapezis amb paraigua. Gran part d’aquest material el vam utilitzar per crear la nostra performance de final de curs.
Sovint pregunto als infants què senten mentre improvisen. La Lina, després d’una improvisació basada en gotes d’aigua, va respondre que s’havia sentit com una gota d’aigua lliscant pel pètal vellutat d’una rosa. Li vaig demanar si podia mostrar aquesta imatge al grup. Vaig posar una música suau i la Lina ens va obsequiar amb la delicadesa dels seus moviments. Alguns deien que, observant la Lina ballant als trapezis, van veure una medusa flotant al mar o una fada volant per l’aigua.
Aquestes imatges i expressions dels infants demostren que la intel·ligència no resideix només en la ment ni és només un efecte d’aquesta, sinó que també existeix la intel·ligència física i cinestètica. Els cossos dels infants són capaços de pensar, només cal donar-los-en l’oportunitat. Convidem-los a volar!
Maica Foch treballa al MYT (Marsh Youth Theater) de San Francisco, com a professora de dansa i de teatre, i col·labora en projectes artístics amb professors que treballen amb el mètode Orff.
