Escola 0-3. Educar en igualtat des de la infància

Les educadores de Haurtzaro revisen durant el curs 2017-2018 algunes de les seves maneres d’actuar i comunicar-se per tal de superar la visió binarista que durant molts anys ha encasellat les persones en dos sexes únics associats a uns estereotips de gènere excloents que fan impossible que ens desenvolupem en igualtat respectant la diversitat.

Som l’Escola Infantil Haurtzaro, una de les cinc supervivents de la xarxa d’escoles infantils municipals de Vi­to­ria-Gasteiz. Fun­cio­nem des de 1979 i ens trobem al cor del casc antic de la ciutat. Actual­ment comptem amb quatre grups: un de lactants, dos d’un any i un de dos anys. Hi treballem onze educadores, un cuiner, una bidella i una netejadora.

Com cada any, abans de començar ens plantegem quines prioritats treballarem durant el curs. Així, per al període 2017-2018, i motivades per una formació que vam realitzar recentment amb Marina Subirats i Amparo Tomé –de l’ice Universitat Autònoma de Bar­ce­lona– al voltant de la coeducació, ens va semblar interessant i necessari seguir treballant en aquesta línia, per la qual cosa ens vam posar en contacte amb la persona que pensàvem que podia ser la més idònia per guiar-nos en aquest recorregut: Amelia Barquín, professora de la Facul­tat de Ciències Humanes i Educació de la Uni­ver­sitat de Mondragón, especialista en educació intercultural i gènere.

Vam planificar amb ella la metodologia: reunions setmanals, lectures, elaboració d’un diari personal, observacions de la nostra tasca diària tant per part seva com entre nosaltres…

Al principi, tot plegat ens va produir un cert vertigen, ja que ens suposaria hores de feina extra dedicades a llegir, escriure les nostres reflexions, ser observades i «avaluades»…, però es va convertir en una motivació, en un projecte que ens il·lusionava i amb el qual ens anàvem sentint més i més identificades setmana rere setmana.

Convençudes de la necessitat de superar la classificació binarista clàssica i antiquada de les persones en dos gèneres únics i dos sexes únics, durant tres mesos ens hem preocupat en la nostra quotidianitat de detectar el binarisme de gènere, molt més evident del que es pugui pensar ja en aquestes edats, i que es manifesta en l’ús dels espais, els tipus de joc, les relacions entre iguals i amb els adults. Hem posat l’accent especialment a identificar i modificar les nostres actuacions en la pràctica educativa, en les relacions amb les famílies i entre nosaltres, a analitzar el material de l’escola…

A cada reunió s’ha fet palès l’ambient positiu, les ganes de saber, de comprendre, de participar, de compartir, de millorar.

Hem debatut sobre sexe biològic, gènere, intersexualitat, binarisme… Un capítol molt important que també ens ha fet plantejar-nos noves formes d’actuar ha sigut el relacionat amb la no acceptació de cap forma de violència (violència 0 des dels 0 anys), gràcies al qual vam poder establir un contacte breu però fructífer amb l’escola municipal Cappont de Lleida.

Reflexions

Ens hem adonat que, en general, tant en la societat com en l’escola, no responem de la mateixa manera als nens i a les nenes. Per posar un exemple, davant el plor, solem allargar el moment de consolar a la falda si es tracta de nenes i escurçar-lo si són nens. Encara que ens esforcem a fer-ho de la mateixa manera en tots dos casos, hem de posar molta atenció perquè, si ens despistem i de manera inconscient, repetim aquesta conducta. I si bé no ens sembla que sigui un fet inadequat en si mateix, ens hem adonat que, en allargar aquests moments de tenir les nenes als braços, restringim les seves oportunitats de jugar i, sobretot, d’ocupar l’espai, mentre que als nens els impulsem perquè se’l facin seu negant-los de vegades l’oportunitat de ser continguts i acollits.

Igualtat

«Personalment m’ha obert una finestra molt gran», diu una educadora. «He après a mirar les persones d’una manera diferent i a començar a donar menys importància al que tenim entre les cames. Encara em resulta complicada la terminologia –cis, trans…–, però per a mi ha estat important adonar-me o prendre més consciència que el món no es divideix en dos: home o dona.»

El llenguatge i els acostaments als nens i les nenes també és un aspecte que hem treballat i que ens està fent ser més conscients a l’hora de situar-nos en la nostra feina diària. El que és important és com ens hi acostem, com ens hi comuniquem, la mirada i el temps que dediquem a cadascun.

Canvi d’actitud

«Volíem aprofundir en la qüestió de la coeducació per millorar la nostra pràctica», diu una altra companya. Partint de l’observació que havíem fet els dos últims cursos, volíem arribar a uns acords i uns criteris i, per fer-ho, ens semblava important comptar amb el suport d’una persona experta. Després de fer la formació amb Marina Subirats, ens va quedar clara la necessitat de trencar amb els estereotips de gènere a favor de la igualtat. Però ara hem fet un pas més. Des del meu punt de vista, considero que hem arribat a una perspectiva més feminista i molt més integradora de la coeducació. Hem passat de defensar la igualtat a defensar el dret i la possibilitat de ser diferent.

Violència 0

«Em sento capaç de detectar el binarisme i d’adaptar la meva forma d’actuar a fi de superar-lo», comparteix una altra educadora. «També em sento més competent a l’hora de gestionar els conflictes que es produeixen a classe. En les relacions diàries amb les famílies i en les entrevistes individuals, intento compartir el que hem après i els acords que anem establint com a equip. En el futur, espero que continuem per aquest camí, que fem arribar aquesta perspectiva a les famílies i als companys i companyes que vinguin a treballar amb nosaltres els propers cursos.»

De la teoria a la pràctica

En teoria sembla que ja anem entenent com hem de treballar, tot i que haguem de continuar madurant aquest nou enfocament. Però aquesta reflexió també ha despertat alguns dubtes: com hem de treballar tot això amb les famílies?, com ho fem perquè els arribi la informació?, com arribem a elles?, com aconseguim que es vagin transformant els seus punts de vista a favor de la coeducació, la igualtat i el respecte a la diversitat?

Aquest curs hem ofert a les famílies unes sessions d’escola de pares i mares relacionades amb aquesta qüestió i, tot i que han sigut molt interessants i enriquidores per a les persones que hi han participat, l’assistència ha estat decebedora. Urgeix descobrir com implicar les famílies en aquest repte.

Pensem que les reunions de grup classe poden ser un moment molt propici per fer-ho. Allà se’n podrien donar unes petites pinzellades, però seria fonamental que aquests temes es poguessin debatre més a fons a través de l’escola de pares i mares. No es tracta d’una simple transmissió d’informació. Les famílies han de reelaborar els nous aprenentatges i integrar-los en la manera d’enfocar l’educació dels seus fills i filles. Això requereix un esforç per part de les famílies, reservar temps per assistir a les sessions i participar-hi activament.

Acords

Hem arribat a acords que ens han permès elaborar un ideari bàsic per compartir amb totes les persones que treballen a l’escola, i també amb les famílies, i que volem també reproduir aquí:

  • Totes les criatures són diferents i hem d’educar-les en igualtat i llibertat.
  • A l’escola no hi ha coses, ni jocs, ni conductes per a nenes, ni maneres d’educar i créixer, ni tampoc una forma diferent de parlar-los.
  • A l’escola no hi ha coses, ni jocs, ni conductes per a nens, ni maneres d’educar i créixer, ni tampoc una forma diferent de parlar-los.
  • Les persones adultes tindrem cura del nostre llenguatge i les nostres conductes per no oferir models sexistes –en les salutacions, en la relació individual, en els elogis, etc.–. En aquestes situacions ens ajudarà el fet d’utilitzar els noms de cada persona.
  • A l’escola tractarem amb respecte els altres i les altres de la mateixa manera que també ens tractaran amb respecte a nosaltres. Tant si es tracta de pegar com d’acaronar o fer petons, si a algú no li agrada no ho podem fer. No és sempre no.
  • A l’escola no es pot fer mal a ningú.
  • A l’escola no podem fer-nos mal ni acceptar que ens en facin.
  • Les persones adultes mirarem d’anticipar-nos i evitar les agressions, però, si s’esdevenen, donarem prioritat a atendre sempre qui l’ha rebut.
  • A l’escola hem acordat ensenyar-los a fer servir aquestes frases curtes i eficaces per utilitzar-les en aquestes situacions:

–No! Ez!

–No m’agrada! Ez zait gustatzen!

–Eh, mal! Eh, mina!

–No vull! Ez dut nahi!

  • Els adults intentarem ajudar a qui ha fet mal recordant-li les normes i oferint-li altres alternatives.
  • Els lavabos de l’escola són compartits; a l’hora de fer pipí tots el farem asseguts.
  • Farem arribar tots aquests criteris a les famílies.

Amb tot això, durant aquest període de temps hem reactivat la nostra curiositat, aquesta motivació tan necessària per trencar la monotonia i dotar de vida la nostra feina.

Educadores de l’E. I. Haurtzaro, Pamplona.

 

 

 

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!