Informacions

Jornada internacional d’educació infantil: infància, mestres i escola.

Pensant amb Irene Balaguer va ser l’emotiu acte que va encapçalar la Jornada Internacional de Educación Infantil que es va celebrar el dissabte 6 de juliol al CaixaForum. Aquest esdeveniment va tenir la presència generosa i sentida d’amics i amigues i companys d’Irene Balaguer de tota la Península, d’Europa i d’Amèrica Llatina.

A continuació, la Jornada va seguir comptant amb persones de diferents nacionalitats –mestres, pedagogs i activistes educatius– que van coincidir amb la Irene Balaguer i van compartir amb ella idees, dubtes, debats, decisions i també trobades i desacords.

La Jornada tenia com a punt de partida una idea cabdal: la defensa de l’educació de qualitat i dels drets dels infants, en tot el món.
Es van organitzar quatre blocs de continguts: «De quina infància parlem?», «Amb quins mestres?», «Quina escola volem?» i «De la política a l’escola».

En cadascun d’aquests blocs, els ponents van fer un relat de les diferents posicions segons els variats contextos educatius, i també de les diverses condicions, interaccions i criteris que els adults adoptem i adaptem. Les ponències estaven arrelades en les idees que s’havien debatut tantes vegades amb Irene Balaguer:

• les avantguardes educatives d’Ità­lia, de la mà d’Anna Lia Galar­dini i Mara Davoli;
• els moviments al Brasil i a tot Lla­tino­amèrica, narrats per Lica Barbo­sa, Jaqueline Moll, Patrícia Redon­do i Sonia Larrubia;
• el creixement de les escoles 0-6 de Granada, evidenciades per Mer­cedes Blasi;
• les escoles del bosc a Dinamarca, per Claus Jensen;
• el rigor i respecte als infants des de Pikler-Lóczy, presentats per Agnés Szanto;
• la lluita política, mostrada per Peter Moss i Carmina Ferrero.

A més dels conceptes actualitzats a la realitat social i educativa d’avui i representats i desenvolupats per Eva Jansà, Sergio Díez, Maica Bernal, Miquel Àngel Essomba i Gino Ferri.

La Jornada va cloure amb l’actuació sentida del titellaire Mariano Dolci.

Aquesta xarxa de persones i idees interrelacionades es va començar a teixir ja fa molts anys. És per això que la Jornada va tenir, en part, una mirada retrospectiva, però va ser també un estímul i un impuls per a la gent d’arreu i connectada pel pensament comú de com volem l’educació dels infants de 0 a 6 anys, en el present i en el futur.

 

Conclusions de la 54a Escola d’Estiu La força dels equips

Aprendre amb els altres per construir noves solidaritats
La força dels equips ha estat la base que construeix l’escola d’estiu d’aquest any.

Un equip que inclou totes les persones que contribueixen i participen de l’entramat educatiu: mestres, infants, joves, famílies, monitors, personal de manteniment… I que es relacionen amb altres equips de l’entorn més immediat i també del més llunyà.

Defensem amb fermesa que l’educació és un exercici col·lectiu, d’equips de persones que treballen juntes perquè l’aprenentatge és també un fenomen que s’esdevé i es construeix en diàleg amb els altres. Si el segle xx va ser el segle de les grans mestres, el xxi ha de ser el segle dels equips de mestres que dissenyen projectes significatius i coherents per al creixement d’infants i joves.

Treballar en equip és una tasca complexa i aquest és un dels grans reptes que tenim a les escoles i als instituts, perquè sense equip no hi ha projecte. Una manera de construir-los és a partir del descobriment de les pròpies fortaleses perquè la diversitat de les diferents identitats farà més fort cada projecte.

Els equips de mestres, els infants que aprenen junts, la comunitat educativa, les escoles que dialoguen entre elles fent xarxa… És des d’aquesta dimensió que hem afrontat el tema general d’aquesta 54a Esco­la d’Estiu.

Els reptes del treball en equip
Un equip no és només un conjunt de persones, així com una orquestra no és una suma d’instruments. Hem d’aprendre a llegir i a construir a partir d’una mateixa partitura.

Un bon equip necessita bona relació humana, compromís i rigor professional i un lideratge que doni espai i visibilitat a totes les singularitats.
És important tenir temps per pensar plegats. Aquesta és l’estratègia que ens permetrà passar de la reflexió a l’acció, construint així sabers pedagògics compartits que ens ajuden a actuar per generar canvis positius. Però atenció a no dilatar en excés els processos de transformació perquè es poden acabar convertint en pretextos per no canviar.

Ètica i reconeixement
L’ètica parteix d’una reflexió sobre la manera de ser i estar al món. L’ètica de la responsabilitat implica més interdependència que independència, més coneixement i ciència que bona voluntat. Mai ens fem sols i sempre ho fem entre canvis històrics que hem d’aprendre a llegir, interpretar i relacionar. Construir noves solidaritats passa per forjar identitats sensibles a les noves necessitats i vulnerabilitats.
El desenvolupament de la identitat requereix de reconeixement, i una de les seves esferes és la solidaritat, que consisteix apreciar les capacitats de cada persona. Totes en tenim de capacitats, però no totes tenim les mateixes. Reconèixer-les i valorar-les és una de les responsabilitats que tenim totes les persones que ens dediquem a educar.

Construcció del compromís
L’escola és un espai que s’ha de construir a partir del vincle i la participació entre totes les persones que en formen part, i els nostre compromís ens interpel·la com a mestres a l’escola i al carrer com a ciutadans. Hem de pensar per a l’escola accions de vida quotidiana que ajudin els infants i joves a viure i estar amb els altres perquè les diferències no es converteixin en desigualtats.

Desigs i esperances
Aprendre amb l’altre… qui ensenya i qui aprèn? Educar i créixer en un context de relació ha de ser una història alimentada del desig de voler estar junts i caminar junts. L’única manera de mantenir el desig és interessar-nos per conèixer les passions dels altres.
Més que estar pendent de lleis, decrets i reformes, l’escola pública ha de saber transformar-se a partir d’un diàleg profund amb el seu territori, amb problemàtiques que preocupen a qui hi viu.

Naixem homes i dones, però la humanitat és una dimensió que es construeix amb l’educació sempre basada en la dinàmica participativa. Construirem les noves solidaritats aprenent els uns dels altres, respectant les diversitats de cadascú perquè nosaltres creiem en l’escola de la diversitat, de la confiança i de la responsabilitat i pretenem fugir de l’escola del control, de la homogeneïtat i de l’egoisme.

Escola Massana,
Barcelona, juliol de 2019

Conclusions fetes a partir de les aportacions de Jaume Martínez Bonafè, Begoña Roman, Jaqueline Moll, dels diferents grups de debat dels participants del Tema General i de les converses amb la doctora Mercè Pineda i amb Open Arms.

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!