Editorial. El model educatiu

Com cada any per aquestes dates tornem, malauradament, a la voràgine del màrqueting de les escoles. Enguany, modalitats diverses i dispars de portes obertes fan que el període de preinscripció sigui aquella època de l’any viscuda per les famílies de manera inquieta. S’afegeix (per fi!) la disminució de la publicitat de projectes d’escoles «innovadores i capdavanteres» que van crear dins del sistema públic dos (o més) nivells de model acadèmic i social davant la comunitat educativa, amb imatges distorsionades i confuses.

I aquest no hauria de ser un període estressant ni per a les famílies i molt menys per a les escoles.

El primer de tot passa per entendre que l’educació no és un negoci. L’intrusisme de gestió privada en el sector públic com a salvadora dels dèficits pressupostaris en les polítiques educatives hauria d’estar ensor­rat per un percentatge sobre el pib destinat a Educació de com a mínim el 4,2 %, que és la mitjana espanyola (font: http://educacio.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/despesa/indicadors/despesa-publica-sobre-pib/). No està de més seguir utilitzant tots els canals de comunicació per continuar demanant aquesta pujada abans de l’aprovació i publicació dels comptes del 2021 de la Generalitat de Catalunya.

En segon lloc, hauríem de parlar, dins de la identitat singular de cada escola i definida en el Projecte educatiu de centre, d’escoles on l’equitat, la inclusió i la cohesió global i social formen part del seu esquelet i de la seva musculatura, alimentada i sostinguda pels nutrients municipals i pels de país. També hauríem d’entendre tot el model públic com a innovador, amb bases comunes i fermes, i amb escoles diverses des de la seva territorialitat i amb la seva complexitat. Perquè la transformació educativa de cada centre s’ha pogut aplicar (i s’hi segueix avançant) a les pràctiques educatives des d’alguna de les variables de nivell macro, meso i micro. Des de dissenys diversificats, passant per transformacions curriculars i d’inter­venció i atenció educatives, fins a modificacions d’estratègies d’ense­nyament i aprenentatge i a canvis en l’organització i la gestió d’aula i en la metodologia.

Les escoles, per la seva naturalesa, estan en contínua evolució. Per quin camí transcorre aquesta transformació i amb quin cronograma flueix, es decideix i s’estableix dins de les comunitats educatives de cada centre.

Per últim, el dret col·lectiu a una escolarització de qualitat, des de la corresponsabilitat i la participació, ha de prevaler per sobre del dret individual, avalat des del recentment aprovat Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya.

La cohesió social, la distribució equitativa de l’alumnat i l’augment en la gestió econòmica i pressupostària han d’arrelar-se i impactar en el sistema educatiu. I començant, naturalment, per l’etapa essencial de 0 a 6 anys.

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!