Entrevista. Maria Teresa Codina. Una vida a l’escola

El 24 d’abril de 2018, dins de les activitats acadèmiques del curs, vam tenir la immensa sort de poder compartir conversa, neguits i il·lusions amb la mestra Maria Teresa Codina, de fa poc doctora honoris causa d’aquella Universitat. El 24 d’abril de 2018, dins de les activitats acadèmiques del curs, vam tenir la immensa sort de poder compartir conversa, neguits i il·lusions amb la mestra Maria Teresa Codina, de fa poc doctora honoris causa d’aquella Universitat.

Abans de començar, voldríem donar les gràcies a la mestra Maria Teresa Codina, al degà de la facultat, als professors que ens acompanyen i també a l’Associació de Mestres Rosa Sensat per obrir-nos les portes de la biblioteca on fem aquesta entrevista.

Nosaltres som estudiants del Grau de Mestre d’Educació Infantil i Mestre d’Educació Primà­ria amb la menció en llengua anglesa i hem triat aquesta carrera perquè volem canviar el món. Pensem que la millor manera de fer-ho és des de l’escola.

En aquest primer curs del doble grau hem cursat una assignatura anomenada Escola, Sistema Educatiu i Funció Docent, que va lligada a una altra assignatura que estem fent actualment que es diu Didàctica i Cur­rí­culum Escolar. Aquestes dues assignatures estan vinculades a una estada a l’escola, on anem un dia a la setmana i seguim un grup classe. L’estada ens serveix per veure el funcionament dels grups i per relacionar el temari de les assignatures amb la realitat de l’escola. En aquestes dues assignatures sempre llegim també un llibre i aquest any, aprofitant la proposta per nomenar-vos doctora honoris causa, vàrem decidir aprofundir en la vostra obra i la vostra trajectòria. Hem intentat comparar l’escola actual amb el que descobríem a través de les lectures segons cinc eixos, que són: societat i família a l’escola, la funció del mestre, el dret a l’educació, didàctica i les pràctiques d’aula i l’atenció a la diversitat.

Finalment, creiem que l’experiència de les mestres que han estat molts anys a les escoles o les que ara hi són ens serveix per formar-nos en la nostra futura professió, per aprendre’n i buscar sempre una millora, un canvi positiu, tenint en compte que els temps estan canviant.

Ens agradaria que ens donéssiu la vostra opinió a partir del que hem descobert, i per això ara us farem unes quantes preguntes que tenim preparades.

Començar a fer de mestra…
Maria Teresa Codina: Jo vaig estudiar Magisteri així a cuitacorrents i també havia fet clàssiques. De fet, la meva il·lusió era treballar en el món de les clàssiques. De seguida ja vaig veure que el magisteri no anava amb mi i un bon dia em van demanar una substitució amb adolescents.

Jo soc la gran de dotze germans i tenia clar que fer de mestra no era la cosa que més m’atreia. Estava tipa d’ajudar els meus germans petits, els ajudava a fer les seves tasques, a repassar les taules de multiplicar i tot això. Però, vaja, vaig acceptar la proposta i vaig fer aquella substitució.
Era una classe de nenes adolescents, com he dit, totes callades, no van dir gaire res. En fi, no sé què deurien pensar, però jo vaig sortir més o menys contenta. Després, a poc a poc ja vaig anar agafant confiança i vaig anar sabent com havia d’enfocar les classes. Començar de nou en aquest ofici sempre fa una mica de basarda.

Jo vaig fer el Magisteri renegant, no ho volia fer de cap manera. Volia anar a la universitat, com he dit, per fer alguna carrera relacionada amb les clàssiques, però a casa em van dir que ho havia de fer. Vaig haver de fer el que se’n deia l’Examen d’Estat, que era una mena de revàlida amb un examen escrit i oral en el qual t’ho jugaves tot. Després de l’Examen d’Estat, on t’examinaves d’unes catorze matèries, ja et donaven el títol de mestra. Durant la guerra havien expedientat i represaliat tants mestres que els en calien molts, i per això feien més fàcil i més accessible treure’s la carrera de mestra. Bé, doncs vaig fer el Magisteri així, mig renegant, com he dit, però vaig acabar sent mestra. Que acabés la carrera de mestra no us penseu que va ser gaire celebrat a casa. Gairebé em van fer mitja broma, perquè la imatge que hi havia dels mestres estava molt desprestigiada, tant per la feina mateixa com pel que cobraven. El desprestigi de l’ofici en l’època franquista era total.

Transformar l’escola…
M. T. C.: Però després de tot això entres a l’escola i veus tota la feina que hi ha per fer. Abans vosaltres heu dit que voleu canviar el món. Això està molt bé, jo també el volia canviar, el món. En la meva trajectòria vaig treballar en unes quantes escoles i buscava altres mestres amb qui poder parlar i poder treballar en equip. Les escoles on cadascú feia la seva feina sense compartir no m’interessaven. A més, jo ja veia que allò del mestre damunt la tarima i tots els alumnes allà callats i passius no podia ser i que s’hi havia de fer alguna cosa.

A Can Tunis…
M. T. C.: Can Tunis era un barri marginal, dels més marginals que hi havia a Barcelona. S’hi vivia en unes condicions tremendes, deplorables.

Des de l’Associació de Veïns vàrem aconseguir que l’alcalde Josep M. Socias Humbert s’acostés a veure el barri. Hi va anar, va passar pels carrers, es va enfangar, va veure com era tot, com eren les barraques, i va dir: “Aquí s’hi ha de fer un projecte global”.

Hi havia d’haver escola, sanitat, assistència social, i tot això s’havia de muntar de cap i de nou. Doncs així ho van començar tot un alcalde sensible i una associació de veïns potent. Amb el president d’aquesta Associació de Veïns és amb qui més vaig treballar. Va ser una persona fonamental, perquè coneixia el barri, coneixia els gitanos i coneixia de quina manera s’havien de plantejar les coses tant amb els gitanos com amb les administracions, i aconseguir que vingués un alcalde a visitar el barri va ser la primera de les seves victòries.

Aquesta alcalde es va adonar de seguida que aquell barri podria ser un focus de misèria de Barcelona. I a partir d’aquí vàrem encarregar la creació de l’escola i em varen demanar que ho coordinés, perquè els gitanos mateixos ja van dir: “Nosotros ya sabemos quién tiene que ser la directora de la escuela: la Teresa”.

Un cop fet l’encàrrec, el primer que calia era muntar un equip de mestres per a la nova escola. Un equip de mestres que veiessin i que entenguessin quin era el problema, que no es tractava d’atendre els gitanets pobrets i que aprenguessin a escriure i a llegir, sinó que el que calia era fer un projecte a llarg termini treballant sobre els drets i els deures que tenien aquells infants i aquells joves socialment tan maltractats.

Tothom té dret a una bona educació…
M. T. C.: El primer que voldria dir és que el que és important és quina imatge tenien els mestres dels infants i joves de Can Tunis. Jo els deia que els havien d’estimar, en el sentit que els havien de respectar, d’entendre, i també que, de l’actitud i de la manera de fer dels alumnes, nosaltres, els mestres, en podem aprendre molt. No podem, n’hem d’aprendre molt. I que més enllà dels projectes educatius, els mestres havíem de saber estar al costat del que realment necessitaven aquells nois i noies amb qui treballàvem.

Relació mestres-alumnes
M. T. C.: Doncs més enllà de preparar les classes el que cal és demanar-te en acabat: com li ha anat?, com ha reaccionat?, què és el que li queda?, quines dificultats té per recordar, per entendre, per expressar?, d’on li venen les dificultats?, com el pots ajudar?…

Aquestes són preguntes que es poden fer al llarg de tots els temps, tant en el temps dels meus avis com en el temps dels meus nets, de manera que ja poden anar fent les reformes que vulguin, que jo considero que aquestes preguntes, aquesta actitud, són el més important.

Estimar l’alumne vol dir, per sobre de tot, fer-li confiança.

Atenció a les diversitats de l’aula…
M. T. C.: A poc a poc, amb l’equip de mestres ens anàvem organitzant, pensant quines eren les coses fonamentals i quins eren els objectius.

Fèiem el que en dèiem proves objectives, de càlcul, de lectura, etcètera. Aquestes proves les fèiem no tant per mesurar els alumnes com per mesurar-nos i valorar-nos nosaltres, els mestres, per saber si havíem sabut ajudar i facilitar l’aprenentatge. Hi ha mestres que diuen: això ja ho he explicat! Doncs no és important saber si ho has explicat sinó saber si els alumnes ho han entès, si ho han après i si ho recorden i ho saben explicar. Has d’anar descobrint quines són les habilitats de cada criatura i després nosaltres, els mestres, som els que hi hem d’anar fent les didàctiques, les maneres d’ensenyar.

Molt sovint els mestres tenim el vici de pensar que les coses no són com el que nosaltres hem vist i com nosaltres ho hem estudiat, i ho considerem com a negatiu i com una mancança. En psicologia això es fa molt: el que és propi dels tres anys és tal cosa, dels quatre anys és tal altra… Totes aquestes coses ens fan veure massa vegades els alumnes per les seves mancances, que no són tals, sinó que són més aviat maneres de fer diferents.

L’important és adonar-se de què és el que necessita cada infant i com. L’orgull d’un mestre és que els alumnes et superin. El mestre ha de poder demanar-li a l’alumne: què puc fer per tu? Per totes aquestes coses tinc molta confiança en el ser mestre. Potser serà difícil canviar el món com dèieu abans i com pensàvem nosaltres, però, vaja, ho provem!

Lorena Albarrán, Cristina Colomer, Helena Escartín, Elisenda Fenoy, Carla Gámiz, Ona González Cumelles, Paula Gorgot, Sabina Guix, Arnau Ripoll, Anna Rosiñol, Mariona Torras, Meritxell Vicens, Berta Vidal, Laia Vilanova, estudiants del doble Grau en Mestre d’Educació Infantil i Mestre d’Educació Primària amb la menció en llengua anglesa de la UVic Ucc. Professors Josep Castillo i Maite Pujol

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!
Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Tota la informació!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!

Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Tota la informació!