El dimecres 16 d’abril vam saber de la mort de Carla Rinaldi. Aquesta trista notícia ha deixat consternada tota la comunitat que treballa amb els infants més petits. Una consternació que ens deixa unes sensacions molt semblants a les que vam tenir davant la mort de Marta Mata o d’Irene Balaguer. I és que Carla Rinaldi era una de les referents més importants en l’educació del 0-6 a escala mundial.
Va treballar a l’interior de l’experiència educativa de la ciutat de Reggio Emilia, a Itàlia, des de l’any 1971. Ben aviat Loris Malaguzzi es va adonar de les seves capacitats i va entrar a formar part de l’equip de pedagogues que van donar forma a l’experiència pedagògica més transformadora i també més inspiradora per a totes les persones que treballem amb els infants de 0 a 6 anys. Després de la seva jubilació («Jubilació? Com em puc jubilar jo de la meva vida?», deia Carla Rinaldi en una entrevista), va passar a presidir Reggio Children i, més endavant, la Fundació Reggio Children, de la qual actualment era presidenta honorífica.
És, sens dubte, la persona que ha tingut més responsabilitat en la difusió de les idees de Loris Malaguzzi arreu del món. En un primer moment, als països escandinaus, amb els quals la lligava una estreta relació, i més tard a la resta de països, des d’Àsia fins al Brasil.
El seu vincle amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat i amb Catalunya era també molt fort. Gràcies a la curiositat de Biel Dalmau (un dels primers mestres de l’Associació que va viatjar a Reggio Emilia) i a l’amistat que va tenir amb la Irene Balaguer, la Carla va mantenir amb nosaltres una relació molt pròxima. La darrera vegada que la vam poder sentir va ser durant la 50a Escola d’Estiu, a la jornada d’educació infantil que va aplegar al CosmoCaixa mestres de casa nostra, de la resta de l’Estat i també de l’Amèrica del Sud. En aquests moments, des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat estàvem en contacte amb ella perquè havia de fer la conferència inaugural de la jornada d’educació infantil que estem preparant per a final de juny, com a tret de sortida de la 60a Escola d’Estiu. Hauria estat bonic poder-la sentir deu anys després, però malauradament hem fet tard.
Ella ens ha deixat i ara som nosaltres, mestres que estem a les escoles amb els infants, qui tenim el deure de convertir en gestos concrets el seu llegat ideològic. Defensora dels drets dels infants, de la idea d’infant capaç, de la pedagogia de l’escolta, però sobretot de la idea d’adult igualment capaç que ha de comprometre’s en la construcció d’una escola on es parlin els cent llenguatges de la infància.
Amb un nus a la gola, Carla, et diem gràcies per tant com ens has ajudat a créixer.
