Escola. La transversalitat de la música

La música ens acompanya en molts moments del dia. Forma part del nostre rerefons quotidià i sovint no en som conscients. Apareix cada dia, als anuncis, a la ràdio com a falques introductòries o en diferents apartats d’un mateix programa, a la televisió, a internet, als videojocs, etc. També l’escoltem d’una manera molt més conscient, anant a concerts en directe, a casa tot escoltant els CD comprats al llarg de la nostra vida i que no ens cansem d’escoltar, a les diferents emissores de caire musical quan solem anar amb cotxe, a través de programes en streaming com l’Spotify mentre treballem a l’ordinador o pel youtube quan busquem aquella cançó acompanyada amb imatges. Però aquests són els canals que els adults utilitzem. Pel que fa als infants, els seus canals són força diferents, sovint escolten el que escolten els seus germans adolescents o aprenen aquelles cançons a partir de canals de televisió dirigits a la seva edat, en els dibuixos que miren. Saben bandes sonores senceres d’aquella pel·lícula de Disney que acaba de sortir al cinema. L’educació musical que puguin adquirir a casa difereix molt de les famílies que tinguin, perquè n’hi ha que els porten a concerts i d’altres que no hi aniran mai i mantindran només un contacte purament de música comercial.

Cantada d’havaneres. Fi de curs.

Per altra banda, quan som a l’escola, la música la trobem emmarcada dins d’una àrea més global que el nou currículum escolar especifica com a àrea artística, compartint-la amb l’àrea visual i plàstica. Aquesta àrea artística que ens proporciona una sensibilitat estètica, experimental, creativa i imaginativa i concretament la que impartim els mestres de música, des d’un punt de vista pedagògic i didàctic, facilita la creació d’activitats d’ensenyament i aprenentatge molt potents, engrescadors, motivadors i de gran valor experimental i emocional i d’una manera transversal.

La música, en el seu propi aprenentatge com a llenguatge, aporta intrínsecament diferents actes cognitius i reflexius propis així com també d’altres disciplines.

En el cant: exercitant la memòria del text de la pròpia cançó interpretada hi trobem, a més a més, l’aprenentatge de nou vocabulari, la pronunciació, el treball sil·làbic de les paraules, les rimes, les maneres de poder dir una idea a través de frases més poètiques, un recurs per aprendre llengües estrangeres ajudant a millorar-ne la fonètica. El recurs de la cançó, en paraules de Lluís Llach a l’acte inaugural de la desena escola d’estiu de l’AEMCAT a Sant Feliu de Guíxols, és l’arma més potent d’aprenentatge que té a l’abast el mestre de música.

En l’escolta: diferenciant els diversos timbres instrumentals, veus, sons varis, identificant lletres de cançons, consignes musicals, ritmes, melodies, formes.

En el moviment: expressant corporalment a través d’activitats dirigides o totalment lliures ja sigui a través d’audicions, cançons, danses o propostes rítmiques diverses.

En la lectura musical: descodificant melodies escrites a través de la lectura dels seus ritmes i les notes. La composició d’aquestes proporcionen conceptes matemàtics a través de les mesures dels temps així com també en les seves fraccions.

En la interpretació musical a través del propi cos o d’un instrument: a través de la pràctica de la percussió corporal en jocs rítmics apresos per imitació o a través d’instruments melòdics mentre es memoritzen melodies o bé s’interpreten a través de petites partitures.

En qualsevol cas, tots aquests actes cognitius es barregen entre si de manera inconscient. Podríem arribar a dir que la música té un propi aprenentatge holístic en si mateixa i, tal com diu Antoni Miralpeix (web) en un dels seus articles publicats al web calaix de música 2.0, la música facilita la comprensió d’altres matèries ja que fomenta l’hàbit de l’escoltar, valora el silenci com a punt de partida de qualsevol aprenentatge, reforça la concentració, treballa i facilita la memorització, treballa l’audició interior, la veu com a element comunicador i potencia els valors de l’esforç i l’estudi constant.

Però anant un xic més enllà i per tal d’enfocar una visió més transversal del seu potencial, voldria presentar-vos com plantejar-nos i organitzar-nos activitats musicals a través, en aquest cas, del projecte interdisciplinari que enguany treballem a l’escola i el tema del qual és L’aigua, el riu, el mar, aprofitant un recurs proper i inherent al nostre poble i al lloc on es troba ubicada la nostra escola, que és davant mateix del curs baix del riu Fluvià i la zona natural del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Prenent mesures de l’aigua del riu.

El primer que cal és preguntar-se i plantejar-se totes les possibilitats de la música amb els propis conceptes del projecte. No només buscar cançons per a tots els cicles, des dels més petits fins als més grans, sinó també escoltar les propostes de tot el que volen treballar els tutors de cada cicle a les reunions prèvies i de preparació del projecte. Després de conèixer-les, cal elaborar propostes musicals que recolzin i reforcin els conceptes que cada cicle vol treballar.

Així, a Cicle Inicial treballen a través de les formes més diverses de l’aigua, experimenten l’evaporació de l’aigua salada, barrejant diferents líquids amb l’aigua, colorants, bombolles, aprenent poemes sobre els conceptes treballats. En aquest cas la meva proposta musical serà cercar les possibilitats sonores de l’aigua amb materials diferents, percutint-la, barrejant-la, expulsant-la, sacsejant-la dins de diferents envasos. Els nens mateix han de cercar sons diversos i llavors en fem una creació musical que s’enregistra a nivell sonor i amb una aplicació a la tauleta digital, i també en format vídeo. Llavors intenten buscar aquests mateixos sons provant-los d’imitar amb el cos i amb instruments de percussió, amb la veu i tots els recursos que creguin convenients. També es treballa la cançó «Les bombolles» del poema de Joana Raspall.

Pel que fa a Cicle Mitjà treballen el riu. A part d’estudiar-lo directament i traient dades sobre el cabal, la densitat, el color, l’olor de l’aigua, la vegetació de la ribera i extraient petites mostres del fons de la llera, també s’han treballat tres tallers diferents: el de capacitats, el cicle de l’aigua i la construcció d’un pluviòmetre a través de grups flexibles entre tots els alumnes d’aquest cicle. En aquest cas la proposta musical ha estat el treball de l’escolta i la representació del poema simfònic «El Moldava», de Bedrich Smetana, en el qual, com a música descriptiva, es reconeix perfectament des que neix un riu fins que desemboca en un altre de més gran. Els alumnes mateix s’han posat al lloc d’una gota d’aigua, han expressat amb moviments quan es forma des del desglaç, quan es troben amb un altre rierol, quan baixen més ràpidament, quan passen per cascades, quan xoquen per les roques, quan passen pel costat d’un bosc mentre se senten uns caçadors, quan arriben a un parc on se celebra un casament, quan arriba la nit i comencen a somniar mentre surten nimfes de l’aigua, quan arriben a la gran ciutat de Praga i passen per sota el seu pont i, finalment, quan es troben amb un riu més gran que els durà fins al mar.

Abans d’escoltar l’audició pròpiament, els alumnes escenifiquen amb el cos i d’una manera estàtica diferents conceptes com gota, roca, rierol, riu, velocitat, somni, nimfa, pont, etc. Serà aquest moment el millor per aclarir tot allò que no s’entén. Tot seguit, la mestra posa la música i descriu tot el que hi passa, tal com ho havia pensat i descrit amb música el compositor, com si s’estigués explicant un conte seguint la música. La següent activitat, en grups de cinc a sis alumnes, serà la d’ordenar un musicograma a través d’unes imatges que representen les escenes. Es torna a escoltar el poema simfònic i els grups van corregint el musicograma. Tot seguit la mestra demana que entre tots es representi el conte que acaba d’explicar, sempre tenint present que cadascun d’ells simbolitza una gota d’aigua. La valoració d’aquesta activitat ha estat tan bona que ho han volgut repetir. Cal tenir present que aquesta peça dura 13 minuts. L’endemà, els alumnes dibuixen a través d’una tira llarga de paper d’embalar de color blanc el poema simfònic. Hi dibuixen cada escena, i el resultat s’exposa en un plafó, de manera que ho puguin explicar als alumnes dels altres cicles. Al web de l’escola també s’hi pot escoltar la peça amb un altre musicograma per poder-ho  explicar a casa.

A Cicle Superior també han treballat el riu i sobretot el seu entorn, sobretot natural i faunístic. Han aprofitat per recollir la brossa que s’han anat trobant pel camí fet, cosa que els ha causat un gran xoc. D’altra banda, i a partir de cartes de drets, d’articles, notícies, pòsters…, sobre la Carta Europea de l’Aigua, l’aigua com a bé escàs, l’ús i l’abús de l’aigua, etc., han debatut a classe i han transformat aquest debat i pluja d’idees a través d’una creació de tira còmica. També han portat a terme diferents tallers com la columna de filtració, l’anàlisi del TDS (total de sòlids dissolts en diferents tipologies d’aigües d’ampolla, de l’aixeta, del riu, del mar, destil·lada i d’osmosi) i l’aplicació de dades sobre el perfil del riu a través de taules gràfiques fetes a mà i amb l’ús de les TIC. Pel que fa a l’aportació per part de l’àrea d’educació musical, s’ha volgut fomentar l’aprenentatge a través de la cançó havanera tot recordant que el seu poble antigament vivia del mar, de la pesca. A partir de l’havanera Balada d’en Lucas del compositor Ortega Monasterio, els he volgut fer entendre què vol dir perdre un tros de mar, de barca, de costums de vida a conseqüència de l’arribada massiva del turisme. Com ha canviat el modus vivendi dels pobles mariners, que han passat de dedicar-se a la pesca i tenir un contacte directe amb l’aigua i el mar a viure majoritàriament del turisme i que han fet del riu i del mar un lloc econòmicament lúdic i comercial. Hem treballat un aspecte molt més social i cultural proper a la seva realitat. Però no només s’ha treballat aquesta havanera, ja que al llarg del curs, i a través del projecte de cant coral escolar, els Cicles Mitjà i Superior han après sis havaneres més que han format part del festival de fi de curs d’enguany.

A tall de conclusió, voldria compartir unes consideracions finals en relació amb la música com a recurs transversal. La primera és remarcar que la música és, a part d’una disciplina, un recurs facilitador d’aprenentatges. Es pot aplicar a qualsevol àrea per reforçar algun contingut concret, ja sigui amb un treball purament rítmic com a través de les cançons i, sobretot, del moviment, que ajudaran, a més, a un nivell emocional i de sensibilitat artística i estètica. En el meu cas, el treball de la rítmica a través de la metodologia Dalcroze m’ha ajudat en la recerca i la creació didàctica d’infinitat de propostes en un sentit més holístic.

Aprendre música com a disciplina i enfocada a l’aprenentatge de l’instrument i del seu llenguatge és fatigós i dur. Però aquest no ha de ser l’únic objectiu de la música a l’escola, sinó que ha d’anar més enllà. Ha de ser un recurs que engresqui, i el mestre tutor no ha de tenir por d’utilitzar-la en les seves programacions, tot i que cada vegada més els recursos musicals que trobem a través de les xarxes faciliten més aquest aspecte. És a dir, la música no hauria d’estar centrada només en la seva àrea. També el mestre de música hauria de tenir aquesta correspondència entre tots els mestres de l’escola, és a dir, que formés part d’un equip que complementi, que aporti idees noves, que doni més eines que els proporcionin més relacions i els ajudin a ser més competencials. Hem de ser mestres imaginatius i creadors de propostes tan holístiques com sigui possible i que aportin eines en la resolució dels problemes reals. Els infants, al cap i la fi, no diran mai que no a una proposta musical.

 

Per saber-ne més

Miralpeix, Antoni. «Fer música suposa un entrenament mental i físic creatiu»: <grups.blanquerna.url.edu/m45/canco/
musica.doc> (consultat el març de 2017).

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!