Perspectiva 418: El nou currículum escolar

Perspectiva 418: El nou currículum escolar
Perspectiva
20 de setembre de 2022

Títol

Autor


Referents. Pere Darder

El passat juliol ens deixava un pedagog apassionat, profundament humanista, que irradiava simpatia, proximitat i il·lusió. Va ser un dels fundadors de l’escola Costa i Llobera de Barcelona i de l’Escola de Mestres Rosa Sensat.

Xavier Besalú Costa


Referents. Maria Antònia Canals

És una referència ineludible de la renovació pedagògica catalana de la segona meitat del segle xx i d’una manera respectuosa i eficaç d’endegar la formació permanent del professorat, molt especialment de l’ensenyament de les matemàtiques.

Xavier Besalú Costa


Revista Perspectiva

Títol


Referents. Pere Darder

El passat juliol ens deixava un pedagog apassionat, profundament humanista, que irradiava simpatia, proximitat i il·lusió. Va ser un dels fundadors de l’escola Costa i Llobera de Barcelona i de l’Escola de Mestres Rosa Sensat.

Autor


Xavier Besalú Costa


Títol


Referents. Maria Antònia Canals

És una referència ineludible de la renovació pedagògica catalana de la segona meitat del segle xx i d’una manera respectuosa i eficaç d’endegar la formació permanent del professorat, molt especialment de l’ensenyament de les matemàtiques.

Autor


Xavier Besalú Costa


Títol


Vols comprar aquest exemplar ?

Autor


Revista Perspectiva

Títol

Autor


Revista Perspectiva


Columna. Viure en digital

El fenomen de les tecnologies digitals no ens deixa mai indiferents. La pandèmia ha accelerat l’arribada de la revolució digital a les nostres vides i societats com no ho hauríem imaginat fa uns mesos. Els avenços que es preveien fer en uns quants anys s’han fet realitat en poques setmanes. La digitalització ha arribat per quedar-se i està canviant la manera com treballem, consumim, ens relacionem, ens informem i ens connectem amb els nostres éssers estimats, alhora que multiplica les oportunitats i accelera les potencialitats que la tecnologia ofereix, i que exigeix solucions cada cop més àgils i creatives a les demandes socials. Sense adonar-nos-en, ens hem trobat immersos en plena revolució (industrial) digital 4.0.

Miquel Àngel Prats


Ve a la memòria. Escola Municipal d’aprenents jardiners

L’Institut Rubió i Tudurí va ser fundat el 1933 per l’arquitecte paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, sota el paraigua de l’Ajuntament de Barcelona, amb el nom d’Escola Municipal d’Aprenents de Jardiners. Ubicada actualment al barri del Bon Pastor, l’escola ha impartit cursos per a aficionats, formació contínua per a treballadors i formació professional. L’any 1969 es van obrir els estudis a les noies. El 1986 la Generalitat en va homologar els estudis i un decenni després el centre passà a ser un institut d’ensenyament secundari, amb diversos cicles i programes. La fotografia que reproduïm és al Viver Tres Pins, a Montjuïc, un espai creat als anys vint per proveir Barcelona de plantes per a l’Exposició Internacional del 1929.

Revista Perspectiva


Quan jo anava a estudi. Soc filla d’una escola revolucionària

La periodista Elisabet Pedrosa va ser alumna de l’escola Lavínia. Com diu Jaume Carbonell, aquest centre era una illa de llibertat enmig de la foscor i el desert franquista.

Elisabet Pedrosa


Reportatge. La representació de l’educació a la pintura

La pintura, com a representació de la realitat, ha dedicat poques obres al fet educatiu com a motiu artístic. És coneguda la voluntat pedagògica de la pintura, ja des de les imatges de les coves prehistòriques, i amb la iconografia religiosa com a argument principal durant segles. Però l’acte educatiu, com a relació intencional entre adults i infants per assegurar la transmissió cultural entre generacions, ha estat poc atès per la tradició pictòrica.

Enric Prats


Observatori Internacional. L’educació a finlàndia

Finlàndia es coneix pels bons resultats de les avaluacions internacionals en el camp de l’educació, encara que, durant els últims anys, els resultats han baixat una mica. Hem rebut moltes visites durant l’època pre-Covid i ara, un altre cop, hi ha hagut un interès de col·laboració en diversos nivells. Però, com és la realitat educativa finesa i quines inquietuds té Finlàndia per al futur?

Pekka Tukonen


Dossier. El nou currículum escolar

Curs nou, vida nova. Les aules tornen a bategar i neixen nous projectes, noves il·lusions, renovades propostes de canvi… El nou curs també ens porta un nou currículum, com a conseqüència de l’aprovació de la LOMLOE, la llei orgànica 3/2020 de la ministra M. Isabel Celaá que modifica la llei d’educació de 2006. En aquest monogràfic us n’oferim algunes claus.

Revista Perspectiva


El nou currículum escolar. La nova ordenació dels ensenyaments

El 30 de desembre del 2020, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei del 2006. Una de les conseqüències de l’aprovació de la LOMLOE és la implantació d’un seguit de mesures que afecten l’organització dels ensenyaments de les diferents etapes educatives, des de l’etapa de l’Educació Infantil fins al Batxillerat, passant per l’Educació Primària, l’Educació Secundària Obligatòria i els cicles formatius de grau mitjà.

Ramon Grau


El nou currículum escolar. El nou batxillerat situa l’escola pública a la corda fluixa

Al setembre estrenem nou Batxillerat, davant el desencís i la perplexitat de la majoria dels docents. I és que, al marge de les bondats o riscos que sustenten la proposta i que després abordarem, la improvisació i el do de la inoportunitat en què arriba posa en risc l’ingredient principal en tot procés de transformació: la cooperació dels seus protagonistes.

Gené Gordó i Aubarell


El nou currículum escolar. El nou currículum de l’ESO, i en van…

El marc legislatiu és, al nostre parer, massa canviant i l’educació necessita estabilitat per poder planificar i treballar a llarg termini. El fet que les lleis educatives siguin una eina política no afavoreix el treball docent i, en definitiva, perjudica l’alumnat.

Joan Cumeras, Josep Poch


El nou currículum escolar. El currículum de Primària, una passa més cap a Ítaca

És l’escola de Catalunya en llengua, continguts i actituds per a tots els petits ciutadans. És resultat de l’evolució de la immersió lingüística i la voluntat de cohesió social, que adopta la intercomprensió com a mètode per a l’ensenyament de les llengües vives. A través de les llengües els alumnes s’inicien en el diàleg intercultural i esdevenen ciutadans competents per viure en un món globalitzat. Ho llegim a la declaració de la Societat Catalana de Pedagogia del 2018.

Juan González Martínez


Entrevista. Neus Sanmartí i Puig

«Fins almenys al final de l’ESO les notes no tenen cap mena de sentit»

És química de formació i docent de l’àmbit de les ciències, i ha format part de diversos grups de treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Va ser durant uns anys la responsable general del moviment escolta català. S’ha dedicat a la formació inicial del professorat a la UAB, formació que ha intentat connectar sempre amb la realitat de les aules. En els darrers anys s’ha convertit en una experta en avaluació, temàtica sobre la qual ha dictat diverses conferències i ha escrit nombrosos articles. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.

David Pujol Fabrelles


Reportatge. Activitats educatives per construir un món millor

Les activitats del programa educatiu del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fomenten l’esperit crític de l’alumnat perquè esdevingui un agent actiu en resposta a l’emergència climàtica actual. La metodologia de les propostes ha aconseguit una gran acollida entre els centres educatius que les han sol·licitat.Les activitats del programa educatiu del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fomenten l’esperit crític de l’alumnat perquè esdevingui un agent actiu en resposta a l’emergència climàtica actual. La metodologia de les propostes ha aconseguit una gran acollida entre els centres educatius que les han sol·licitat.

Gemma Castanyer


Reportatge. Violència, protecció a la infància i bon tracte

És necessari que les escoles esdevinguin un entorn acollidor i amable, que fomentin el benestar i la convivència. I és responsabilitat de tota la societat fer possible la creació d’aquests espais de bon tracte.

Carme Escudé, Jordi Collell


Experiència. Treballem la figura d’antoni benaiges. El mestre que va prometre el mar

Els alumnes d’aquella escola d’un petit poble de Burgos van imaginar i escriure com era el mar. No l’havien vist mai i el seu mestre, Antoni Benaiges, els va dir que hi anirien a final de curs. Però la Guerra Civil del 1936 va estroncar aquell somni, com tants d’altres.

Eulàlia Riera Corbeto


Sempre a punt!. L’educació que mai es jubila

Hi ha mestres i professors que ho són per a tota la vida. A l’Associació de Mestres i Professors Jubilats (RELLA) es troben persones amb un passat comú, el de l’educació, i amb un futur que volen teixir plegats. Voluntariat, aficions i política educativa convergeixen en aquesta entitat.

Anna Alfaro


Reportatge. Magnet, al servei de l’equitat

Centres que innoven per capgirar la segregació escolar, equips compromesos amb la qualitat i l’equitat; institucions d’excel·lència implicades en l’educació que transfereixen el seu coneixement amb finalitat social; famílies implicades que escullen matricular els fills en escoles amb diversitat; alumnes
que aprenen més i que incrementen les seves expectatives; ajuntaments que aposten per l’escolarització equilibrada… Aquestes són les aliances Magnet.

Xavier Geis, Roser Argemí


Vull ser mestra. Laura Escudé

«No podem tenir infants a classe amb la sensació que no estan aprenent res»

Laura Escudé té 24 anys i aquest any acaba el Grau en Educació Infantil. Va estudiar dos anys d’Estudis d’Àsia Oriental fins que es va adonar que volia ser mestra, un somni que havia tingut sempre. Vol ser mestra d’Educació Infantil perquè aquesta etapa condiciona totes les altres.

Revista Perspectiva


Semblança. Rosa Boixaderas

Nascuda a Badalona, la Rosa ha dedicat la seva vida a l’ensenyament. Va ser mestra a Primària i a Secundària, va lluitar per a la creació del model d’escola catalana i avui continua apassionada per l’estudi de l’aprenentatge de la lectoescriptura.

Pitu Basart


Propostes d’autor

Un cop iniciat el curs 2022-2023 amb canvis importants als centres educatius —reducció de plantilles, canvi de currículum, canvis de calendari, etc.— pot ser interessant que fem passada per la lectura per assossegar els ànims i prendre’ns un temps de pausa a fi de reflexionar. Compartir lectures, parlar-ne i créixer conjuntament amb elles pot esdevenir un exercici terapèutic que ens ajudarà a reprendre els ànims i a marcar el rumb de les nostres escoles amb força i destresa. A continuació us en proposem algunes.

Joan Portell Rifà


Geografia de l’educació. la memòria del Liceu escolar de lleida

L’any 1906 el mestre republicà i lliurepensador Frederic Godàs i Legido va fundar, a Lleida, el Liceu Escolar, un col·legi de nois. La seva muller, Victorina Vila i Badia, va crear el col·legi per a noies Minerva. L’any 1913 les dues escoles es van fusionar i es traslladaren a un nou edifici del carrer Blondel. Hermínia Esteban i Ferran Aisa n’han escrit la història en dos llibres, d’aquesta institució pedagògica renovadora i progressista —una experiència educativa única a la Catalunya de ponent—, però a en Joan i a mi ens l’han explicada David Sancho i Jaume Cortada, amb els quals hem fet conversa a la Banqueta, a tocar del Segre, a la part de darrere de l’antic edifici del Liceu. Perquè ara, de l’escola, no en queda cap rastre: el 2 de novembre del 1937 fou bombardejada en un atac sorpresa per l’aviació feixista i el balanç va ser tràgic, amb una cinquantena de morts, entre mestres i alumnes. L’any 2006 es va inaugurar, davant mateix d’on hi havia l’escola, una escultura d’Agustín Ortega Bragado que recorda el bombardeig i tots els lleidatans assassinats. La peça d’acer representa una figura humana que està caient a terra. La inscripció és clara: «Liceu Escolar 1906-2006. Dignitat, memòria i vida». Cada 2 de novembre la Paeria hi fa un acte de record.

David Pujol

Títol


Sumari

Autor


Revista Perspectiva


Títol


Columna. Viure en digital

El fenomen de les tecnologies digitals no ens deixa mai indiferents. La pandèmia ha accelerat l’arribada de la revolució digital a les nostres vides i societats com no ho hauríem imaginat fa uns mesos. Els avenços que es preveien fer en uns quants anys s’han fet realitat en poques setmanes. La digitalització ha arribat per quedar-se i està canviant la manera com treballem, consumim, ens relacionem, ens informem i ens connectem amb els nostres éssers estimats, alhora que multiplica les oportunitats i accelera les potencialitats que la tecnologia ofereix, i que exigeix solucions cada cop més àgils i creatives a les demandes socials. Sense adonar-nos-en, ens hem trobat immersos en plena revolució (industrial) digital 4.0.

Autor


Miquel Àngel Prats


Títol


Ve a la memòria. Escola Municipal d’aprenents jardiners

L’Institut Rubió i Tudurí va ser fundat el 1933 per l’arquitecte paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, sota el paraigua de l’Ajuntament de Barcelona, amb el nom d’Escola Municipal d’Aprenents de Jardiners. Ubicada actualment al barri del Bon Pastor, l’escola ha impartit cursos per a aficionats, formació contínua per a treballadors i formació professional. L’any 1969 es van obrir els estudis a les noies. El 1986 la Generalitat en va homologar els estudis i un decenni després el centre passà a ser un institut d’ensenyament secundari, amb diversos cicles i programes. La fotografia que reproduïm és al Viver Tres Pins, a Montjuïc, un espai creat als anys vint per proveir Barcelona de plantes per a l’Exposició Internacional del 1929.

Autor


Revista Perspectiva


Títol


Quan jo anava a estudi. Soc filla d’una escola revolucionària

La periodista Elisabet Pedrosa va ser alumna de l’escola Lavínia. Com diu Jaume Carbonell, aquest centre era una illa de llibertat enmig de la foscor i el desert franquista.

Autor


Elisabet Pedrosa


Títol


Reportatge. La representació de l’educació a la pintura

La pintura, com a representació de la realitat, ha dedicat poques obres al fet educatiu com a motiu artístic. És coneguda la voluntat pedagògica de la pintura, ja des de les imatges de les coves prehistòriques, i amb la iconografia religiosa com a argument principal durant segles. Però l’acte educatiu, com a relació intencional entre adults i infants per assegurar la transmissió cultural entre generacions, ha estat poc atès per la tradició pictòrica.

Autor


Enric Prats


Títol


Observatori Internacional. L’educació a finlàndia

Finlàndia es coneix pels bons resultats de les avaluacions internacionals en el camp de l’educació, encara que, durant els últims anys, els resultats han baixat una mica. Hem rebut moltes visites durant l’època pre-Covid i ara, un altre cop, hi ha hagut un interès de col·laboració en diversos nivells. Però, com és la realitat educativa finesa i quines inquietuds té Finlàndia per al futur?

Autor


Pekka Tukonen


Títol


Dossier. El nou currículum escolar

Curs nou, vida nova. Les aules tornen a bategar i neixen nous projectes, noves il·lusions, renovades propostes de canvi… El nou curs també ens porta un nou currículum, com a conseqüència de l’aprovació de la LOMLOE, la llei orgànica 3/2020 de la ministra M. Isabel Celaá que modifica la llei d’educació de 2006. En aquest monogràfic us n’oferim algunes claus.

Autor


Revista Perspectiva


Títol


El nou currículum escolar. La nova ordenació dels ensenyaments

El 30 de desembre del 2020, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei del 2006. Una de les conseqüències de l’aprovació de la LOMLOE és la implantació d’un seguit de mesures que afecten l’organització dels ensenyaments de les diferents etapes educatives, des de l’etapa de l’Educació Infantil fins al Batxillerat, passant per l’Educació Primària, l’Educació Secundària Obligatòria i els cicles formatius de grau mitjà.

Autor


Ramon Grau


Títol


El nou currículum escolar. El nou batxillerat situa l’escola pública a la corda fluixa

Al setembre estrenem nou Batxillerat, davant el desencís i la perplexitat de la majoria dels docents. I és que, al marge de les bondats o riscos que sustenten la proposta i que després abordarem, la improvisació i el do de la inoportunitat en què arriba posa en risc l’ingredient principal en tot procés de transformació: la cooperació dels seus protagonistes.

Autor


Gené Gordó i Aubarell


Títol


El nou currículum escolar. El nou currículum de l’ESO, i en van…

El marc legislatiu és, al nostre parer, massa canviant i l’educació necessita estabilitat per poder planificar i treballar a llarg termini. El fet que les lleis educatives siguin una eina política no afavoreix el treball docent i, en definitiva, perjudica l’alumnat.

Autor


Joan Cumeras, Josep Poch


Títol


El nou currículum escolar. El currículum de Primària, una passa més cap a Ítaca

És l’escola de Catalunya en llengua, continguts i actituds per a tots els petits ciutadans. És resultat de l’evolució de la immersió lingüística i la voluntat de cohesió social, que adopta la intercomprensió com a mètode per a l’ensenyament de les llengües vives. A través de les llengües els alumnes s’inicien en el diàleg intercultural i esdevenen ciutadans competents per viure en un món globalitzat. Ho llegim a la declaració de la Societat Catalana de Pedagogia del 2018.

Autor


Juan González Martínez


Títol


Entrevista. Neus Sanmartí i Puig

«Fins almenys al final de l’ESO les notes no tenen cap mena de sentit»

És química de formació i docent de l’àmbit de les ciències, i ha format part de diversos grups de treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Va ser durant uns anys la responsable general del moviment escolta català. S’ha dedicat a la formació inicial del professorat a la UAB, formació que ha intentat connectar sempre amb la realitat de les aules. En els darrers anys s’ha convertit en una experta en avaluació, temàtica sobre la qual ha dictat diverses conferències i ha escrit nombrosos articles. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Autor


David Pujol Fabrelles


Títol


Reportatge. Activitats educatives per construir un món millor

Les activitats del programa educatiu del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fomenten l’esperit crític de l’alumnat perquè esdevingui un agent actiu en resposta a l’emergència climàtica actual. La metodologia de les propostes ha aconseguit una gran acollida entre els centres educatius que les han sol·licitat.Les activitats del programa educatiu del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fomenten l’esperit crític de l’alumnat perquè esdevingui un agent actiu en resposta a l’emergència climàtica actual. La metodologia de les propostes ha aconseguit una gran acollida entre els centres educatius que les han sol·licitat.

Autor


Gemma Castanyer


Títol


Reportatge. Violència, protecció a la infància i bon tracte

És necessari que les escoles esdevinguin un entorn acollidor i amable, que fomentin el benestar i la convivència. I és responsabilitat de tota la societat fer possible la creació d’aquests espais de bon tracte.

Autor


Carme Escudé, Jordi Collell


Títol


Experiència. Treballem la figura d’antoni benaiges. El mestre que va prometre el mar

Els alumnes d’aquella escola d’un petit poble de Burgos van imaginar i escriure com era el mar. No l’havien vist mai i el seu mestre, Antoni Benaiges, els va dir que hi anirien a final de curs. Però la Guerra Civil del 1936 va estroncar aquell somni, com tants d’altres.

Autor


Eulàlia Riera Corbeto


Títol


Sempre a punt!. L’educació que mai es jubila

Hi ha mestres i professors que ho són per a tota la vida. A l’Associació de Mestres i Professors Jubilats (RELLA) es troben persones amb un passat comú, el de l’educació, i amb un futur que volen teixir plegats. Voluntariat, aficions i política educativa convergeixen en aquesta entitat.

Autor


Anna Alfaro


Títol


Reportatge. Magnet, al servei de l’equitat

Centres que innoven per capgirar la segregació escolar, equips compromesos amb la qualitat i l’equitat; institucions d’excel·lència implicades en l’educació que transfereixen el seu coneixement amb finalitat social; famílies implicades que escullen matricular els fills en escoles amb diversitat; alumnes
que aprenen més i que incrementen les seves expectatives; ajuntaments que aposten per l’escolarització equilibrada… Aquestes són les aliances Magnet.

Autor


Xavier Geis, Roser Argemí


Títol


Vull ser mestra. Laura Escudé

«No podem tenir infants a classe amb la sensació que no estan aprenent res»

Laura Escudé té 24 anys i aquest any acaba el Grau en Educació Infantil. Va estudiar dos anys d’Estudis d’Àsia Oriental fins que es va adonar que volia ser mestra, un somni que havia tingut sempre. Vol ser mestra d’Educació Infantil perquè aquesta etapa condiciona totes les altres.

Autor


Revista Perspectiva


Títol


Semblança. Rosa Boixaderas

Nascuda a Badalona, la Rosa ha dedicat la seva vida a l’ensenyament. Va ser mestra a Primària i a Secundària, va lluitar per a la creació del model d’escola catalana i avui continua apassionada per l’estudi de l’aprenentatge de la lectoescriptura.

Autor


Pitu Basart


Títol


Propostes d’autor

Un cop iniciat el curs 2022-2023 amb canvis importants als centres educatius —reducció de plantilles, canvi de currículum, canvis de calendari, etc.— pot ser interessant que fem passada per la lectura per assossegar els ànims i prendre’ns un temps de pausa a fi de reflexionar. Compartir lectures, parlar-ne i créixer conjuntament amb elles pot esdevenir un exercici terapèutic que ens ajudarà a reprendre els ànims i a marcar el rumb de les nostres escoles amb força i destresa. A continuació us en proposem algunes.

Autor


Joan Portell Rifà


Títol


Geografia de l’educació. la memòria del Liceu escolar de lleida

L’any 1906 el mestre republicà i lliurepensador Frederic Godàs i Legido va fundar, a Lleida, el Liceu Escolar, un col·legi de nois. La seva muller, Victorina Vila i Badia, va crear el col·legi per a noies Minerva. L’any 1913 les dues escoles es van fusionar i es traslladaren a un nou edifici del carrer Blondel. Hermínia Esteban i Ferran Aisa n’han escrit la història en dos llibres, d’aquesta institució pedagògica renovadora i progressista —una experiència educativa única a la Catalunya de ponent—, però a en Joan i a mi ens l’han explicada David Sancho i Jaume Cortada, amb els quals hem fet conversa a la Banqueta, a tocar del Segre, a la part de darrere de l’antic edifici del Liceu. Perquè ara, de l’escola, no en queda cap rastre: el 2 de novembre del 1937 fou bombardejada en un atac sorpresa per l’aviació feixista i el balanç va ser tràgic, amb una cinquantena de morts, entre mestres i alumnes. L’any 2006 es va inaugurar, davant mateix d’on hi havia l’escola, una escultura d’Agustín Ortega Bragado que recorda el bombardeig i tots els lleidatans assassinats. La peça d’acer representa una figura humana que està caient a terra. La inscripció és clara: «Liceu Escolar 1906-2006. Dignitat, memòria i vida». Cada 2 de novembre la Paeria hi fa un acte de record.

Autor


David Pujol

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!

Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!