Boris Mir: “Si esperem a tenir les condicions òptimes per fer la transformació no la farem mai”

Vinculat professionalment a l’Institut Escola Les Vinyes, un centre de la Xarxa d’Instituts Innovadors de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, Boris Mir és un innovador nat i, segurament per això, és avui un dels principals impulsors del programa Escola Nova 21, una aliança de docents, centres educatius, fundacions i entitats culturals i educatives de Catalunya per transformar les escoles catalanes en un sistema educatiu avançat. Malgrat que el sistema educatiu no ajuda, Boris Mir creu que ara és un bon moment per fer-ho perquè «si esperem a tenir les condicions òptimes no ho farem mai, i no podem perdre una nova generació pel camí».

Des de fa anys ets professor de l’Institut Escola Les Vinyes, un centre que forma part de la Xarxa d’Instituts Innovadors de Catalunya, i des de fa poc un dels impulsors del programa Escola Nova 21. Per què, el canvi?

L’Institut Escola Les Vinyes és un projecte que neix com a escola innovadora, i quan jo hi vaig arribar venia d’un altre projecte innovador, el centre Els Marinals, que vam fundar a Sabadell l’any 1995. Per tant, no és que de Les Vinyes me n’hagi anat a Escola Nova 21, sinó que jo ho veig com un pas més en la meva idea vital de treballar per transformar l’educació.

Jo arribo a Les Vinyes veient-ho com una nova etapa en la meva aposta per transformar realment l’educació, i surto d’aquí per continuar intentant-ho, ara, però, d’una manera transversal i més global, ja que Escola Nova 21 neix d’un grapat d’escoles, sobretot públiques i instituts, que volen fer les coses d’una manera diferent malgrat el sistema i les regles de joc, que encara no han canviat prou.

…per tant, Escola Nova 21 neix malgrat el sistema?

Sí. El més paradoxal és que el sistema actual no ajuda a fer possible el seu propi discurs. Ara i aquí tenim un discurs que parla de competències, de millorar les habilitats per a la vida dels infants i joves, però després ens trobem amb unes regles de joc i uns esquemes que no són coherents amb aquests missatges. Volem i dolem, i aquí hi ha un cert desequilibri.

No podem perdre una nova generació pel camí

Serà possible tirar endavant aquest projecte en contra, o sense el suport necessari, de l’administració educativa?

Si esperem a tenir les condicions bones per fer-ho no ho farem mai. Pensem que moltes de les experiències educatives interessants s’han donat al marge del sistema. Pensem que molts dels centres que estan fent coses innovadores estan en barracons i són centres d’alta complexitat. És cert que en condicions òptimes ho faríem més fàcilment, sí, però si esperem a tenir-les no ho aconseguirem mai.

Evidentment, necessitem que s’ho faci seu l’administració, els professors, les famílies. Però cal, sobretot, que la gent ho vegi. Volem crear unes escoles que siguin interessants per a tothom, i necessitem un professorat capaç de treballar la multidocència, i per això pressionem per tenir una formació en aquesta direcció. Volem que això sigui desitjable i bo per a tothom, i que el sistema creï les condicions per tal que això pugui passar. En definitiva, volem ajuntar el discurs amb la praxi.

I és aquest el millor moment per fer-ho?

Escola Nova 21 ha tingut molta importància mediàtica, però realment és un programa molt petit. Estem parlant de vint-i-sis escoles que impulsen un canvi, que s’intenten agrupar i ajudar-ne dues-centes més. Tan sols. Pensem que a Catalunya hi ha uns quatre o cinc mil centres. En realitat això és una gota d’aigua, però el que volem és que això es visualitzi, que es vegi que hi ha molta gent i moltes escoles que estan fent coses i que van en la mateixa direcció. I que cal modificar peces més grosses del sistema, com és la formació inicial i permanent dels mestres, el sistema de proveïment de places, la selectivitat excessivament memorística, l’estructura compartimentada dels departaments a Secundària… coses que van més enllà del propi centre.

Tenim l’aspiració que l’onada es faci més gran, no per nosaltres sinó pel conjunt de les escoles. Volem que tot el que fem des d’Escola Nova 21 sigui per a tothom.

Quin paper tenen en aquest moviment de renovació educativa les proves externes de competències bàsiques i PISA?

Aquestes avaluacions, que en principi estan pensades per veure el nivell de matemàtiques d’un alumne, al final serveixen per avaluar la qualitat del sistema, i això és una bestiesa. On són en aquestes avaluacions les habilitats emocionals, on és l’aprendre a aprendre, on són les competències digitals…? No surten. És com si volguessis mesurar la salut d’una persona només amb un termòmetre. Ho hem de superar, i és un dels reptes que tenim. Em pregunto: com mesurar assoliments competencials que van més enllà dels continguts, com la convivència, l’empatia, els valors o les competències per resoldre conflictes?

Serem capaços algun dia de canviar i transformar l’educació cap a aquest objectiu?

Passar de PISA segurament no podrem fer-ho, però potser sí que podrem pressionar per tal que canviïn les avaluacions i incloguin altres competències i habilitats, més personals i socials. No estem en contra que la gent memoritzi, però hem de fer que les altres parts importants que cal avaluar no siguin extraescolars. Perquè si l’escola no prepara per a la vida, i només fa una preparació instruccional, els infants i joves de famílies i entorns amb menys recursos no aconseguiran mai assolir les competències i habilitats necessàries. És un tema d’equitat. L’escola ha de ser per a tothom i ha d’arribar a tothom.

A priori, pot sembla que sigui més fàcil fer aquesta transformació a primària que a secundària…

Jo diria que sí. A primària i a infantil. Hi ha certes pressions, la pressió dels continguts, de la selecció social, de les proves externes, que a primària i infantil és molt petita, i va creixent a mesura que creix l’etapa educativa. A infantil i primària el sistema és més flexible i obert. Moltes de les coses que hem après i hem millorat aquests anys vénen de l’etapa d’infantil i primària.

Canviar la formació inicial és important, però el més bàsic és canviar la formació permanent

I la formació del docent, quina importància té per a la transformació del sistema educatiu?

Crec que hi ha dos vessants. El primer és el dels mestres i professors que comencen, per tant la formació inicial. Cal posar-hi èmfasi, però en realitat té poca transcendència perquè el sistema és molt madur i el gran gruix dels mestres i professors ja són dins. Per tant, canviar la formació inicial és important, però el més bàsic és canviar la formació permanent.

El repte més gran que tenim és com fem que els mestres i professors que ja tenim dins del sistema es transformin, canviïn. S’ha d’entendre una cosa molt òbvia, i és que el mestre no és solament una persona que fa classes, sinó que fa més coses. Que tot no és l’horari lectiu, sinó que el temps extralectiu també és important, i necessitem que dins l’escola hi hagi espais professionals normalitzats no acadèmics, per fer assessoraments externs, debats, activitats diverses…

M’agrada el que m’està dient, però no pot semblar utòpic en els temps que estem vivint i amb un sistema educatiu amb tantes retallades i minva de recursos? Realment, és possible fer el tomb?

Espero que quan sortim de la crisi i es torni a invertir en els serveis públics es faci també en l’educació. Que els nostres polítics vegin que invertir en educació és una prioritat social i política. Que cal invertir en innovació educativa i en formació del professorat. Que no es facin cursets per acreditar, com fins ara, sinó que es faci formació per capacitar.

I llavors serà interessant tenir un pla per desplegar per tal de convertir els professors que ja estem a dins, i ajuntar el discurs amb la praxi.

 

 Què haurà de canviar a Catalunya per tal que aquesta transformació esdevingui realitat?

Realment hauran de canviar moltes coses i en molts àmbits. Durant anys molts mestres i professors hem treballat per la innovació al centre, i el repte ara és traslladar aquest treball al sistema. Han de canviar coses tant pel que fa a la capacitació dels mestres i professors com a la millora integral de les escoles, del lideratge, dels equipaments, i pel que fa al sistema han de canviar les normatives, les regles del joc, el control de les administracions, les iniciatives dels centres, la participació de les famílies, amb més equitat i igualtat educativa. Es necessiten canvis multinivell.

Nosaltres som solament mestres i professors, però per nosaltres que no quedi. I apel·lem als ajuntaments, les diputacions, el Govern de la Generalitat, les associacions, les famílies… per bastir una aliança pel canvi, perquè si no ho fem tots alhora no ens en sortirem, o ens en sortirem però ens costarà més temps. Estic segur que el canvi arribarà; la cosa és saber si arribarà en cinc anys o n’haurem d’esperar vint o vint-i-cinc. Posem-nos d’acord, doncs, per aconseguir entre tots la transformació del sistema. No podem perdre una nova generació pel camí.

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!