David Altimir. Mestre d’educació infantil a Taradell des de l’any 2013, amb experiència en altres escoles, en concret, durant deu anys a les escoles de la Bressola a la Catalunya Nord. També va col·laborar amb l’experiència educativa de Reggio Emilia a la mateixa ciutat i també a Europa durant quatre anys. Vinculat a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, hi va assumir responsabilitats a l’equip directiu durant cinc anys. A més de ser membre de l’equip de direcció de la Revista IN-FÀN-CI-A. Actualment és part de l’equip del consell de redacció de la mateixa revista i de la direcció de la revista Children in Europe Today (CIET).
Pilar Trabal. Mestra d’educació infantil, ha exercit durant més de 20 anys en els dos cicles de l’etapa. Formadora de mestres amb diferents CRP, el CIFE de la Uvic-UCC i l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Col·labora de manera continuada amb els Laboratoris en Formació i Recerca d’Educació Infantil, on va treballar durant un curs en una comissió de Serveis. Actualment mestra de l’Escola Institut Josep Maria Xandri de Sant Pere de Torelló.
Què espereu d’aquesta 58a edició de l’Escola d’Estiu?
DAVID: Esperem recuperar la presencialitat, l’intercanvi d’idees i créixer. També esperem formar-nos nosaltres com a mestres alhora que compartim, amb les persones que venen a formar-se, les nostres reflexions. Això per a nosaltres és una gran oportunitat
Com definiríeu la tasca de documentar a l’aula?
DAVID: La documentació és una estratègia que tenen els mestres per poder organitzar la pràctica pedagògica quotidiana. Pretén donar visibilitat als processos d’aprenentatge dels infants.
PILAR: Tinc la sensació que el que fan els infants és molt invisible, sobretot en etapes més petites. Per tant, a mi m’agrada aprofitar aquesta part de la nostra mirada cap als infants per fer visible allò que passa a l’aula compartint-ho amb la resta de companys i amb les famílies.
De quina manera reben les famílies el que els hi expliqueu sobre el procés de documentació dels seus infants?
DAVID: A l’escola on treballo hi ha diversitat de respostes. Moltes famílies t’agraeixen enormement aquesta finestra que els obres a través de la documentació i descobreixen altres dimensions sobre ser pares i mares. També hi ha d’altres famílies que no acaben de saber interpretar fins al fons i esperes que, durant els anys que estiguin a l’escola, descobreixin aquesta oportunitat.
PILAR: Intentar acompanyar i fer veure la importància de la documentació també és tasca nostra. A l’escola rural, una de les coses que valorem més és que a vegades amb infants tan petitons la documentació ajuda a dir-los-hi quines són les propostes que s’han fet a l’escola. Llavors actua com a acompanyament o suport visual per a acabar d’explicar que passa quan estem a l’escola. Es fan partícips als infants.
I a l’hora d’implementar la documentació, quines serien les primeres tasques o activitats que s’haurien d’aplicar?
DAVID: El primer és un treball de consciència de l’equip de mestres en compartir aquesta estratègia de treball. I, a partir d’aquí, cada escola ha de trobar les seves pròpies maneres. Justament nosaltres dos pensem que és important donar aquest missatge. No hi ha una única manera de documentar i cada equip de mestres ha de trobar la seva.
PILAR: En el moment que decideixes documentar, necessites un temps i, per tant, en l’àmbit organitzatiu això suposa repensar alguns aspectes. Tota l’escola, inclòs l’equip directiu, n’han de ser partícips i això és difícil. No pot ser l’estratègia d’una mestra, ja que ha de formar part tota l’escola.
Tota l’escola, inclòs l’equip directiu, n’han de ser partícips i això és difícil.
És molt difícil aconseguir que tots els mestres facin equip?
DAVID: És una mica com anar amb bicicleta: has de pedalar i, a força de pedalar, et mantens. Si l’alumnat pot fer un procés d’aprenentatge, el professorat també. La qüestió és posar-s’hi i entendre que documentar no és un exercici individual, que si es pot fer en col·lectiu. Les capacitats dels uns, redueixen les febleses dels altres.
PILAR: Organitzativament, en el moment que mostres el que fas, observes aspectes a retocar que et serveixen per a avaluar-te a tu i la teva pràctica.
La pedagogia també és important a l’hora d’aplicar la documentació?
DAVID: Evidentment, hi ha uns referents pedagògics que s’han de tenir presents. L’observació és un dels exercicis forts d’aquesta estratègia. A l’hora d’observar has de trobar altres maneres per a dialogar amb els infants sense que sigui a través d’una activitat o un material tancat. Si fas propostes obertes i interpel·les a l’infant perquè puguin crear un pensament col·lectiu, has d’obrir el teu ventall pedagògic per a poder intervenir amb estratègies diferents.
PILAR: El fet de plantejar-te documentar fa que també et plantegis el funcionament i l’organització. Es transforma en un peix que es mossega la cua. Has d’anar canviant tot d’aspectes perquè si no, no avances.
Aquest model, la documentació, és viable en edats més avançades que els infants?
PILAR: Nosaltres som un institut Escola que tenim un projecte educatiu on hi va haver un pacte: “Si la documentació s’ha aplicat en la comunitat dels més petits, també ho ha de fer en els cursos superiors.” Ara el debat és com s’incorpora. Respecte a la seva viabilitat, trobo que ara per ara estem en un punt organitzatiu on es fa difícil veure com els mestres de primària busquen un espai per a poder començar a fer-ho.
“Si la documentació s’ha aplicat en la comunitat dels més petits, també ho ha de fer en els cursos superiors.”
Un dels problemes que hi ha en l’educació actual és el sistema d’avaluació numèric tradicional que pot arribar a comportar dificultats a l’hora de traslladar-ho al procés de documentació.
PILAR: Sí, per aquesta adaptació s’han tingut en compte altres tipus de documentacions, ja no tan fotogràfiques. Ara ja no s’entrega un paper amb una avaluació numèrica sinó que es donen informes amb la redacció del professor. Això dona molta feina i, per aquest motiu, s’ha de tenir en compte com s’encaixa amb el projecte educatiu.
DAVID: La documentació i l’avaluació són dues coses que han d’anar juntes per la relació que hi ha entre elles. Durant la nostra formació d’Escola d’Estiu, farem front a aquest aspecte amb els companys i companyes que hi participin.
Gràcies als cursos que es fan des de l’Associació podeu parlar amb companys i companyes de professió. Quin tipus de raonaments o resistències troben en la documentació a les aules?
PILAR: La gran resistència és el temps. Per fer ús de la documentació a les aules necessites ser conscient de quanta estona has d’estar involucrat. Quan veuen que necessiten un temps específic, ens pregunten com ho fem nosaltres tenint en compte totes les altres tasques.
DAVID: Sovint les companyes es preocupen més per la recepta que per l’ingredient. És a dir, ens pregunten com ho han de fer. Nosaltres els expliquem que això ho han de decidir elles. El que fem és explicar quins són aquells aspectes rellevants que han de tenir en compte a l’hora de fer-ho. És més important saber quins ingredients s’han d’utilitzar i, a partir d’aquest punt, que cadascú pugui crear la seva recepta. Aquesta idea és la més valuosa que podem dir als mestres, però no només en la documentació, sinó també en molts aspectes de la pedagogia.
És més important saber quins ingredients s’han d’utilitzar i, a partir d’aquest punt, que cadascú pugui crear la seva recepta.
Quina és la finalitat de la formació que oferiu a Rosa Sensat?
DAVID: Nosaltres som mestres que treballem a les escoles i venim aquí a posar la nostra experiència al servei de la formació. Organitzar les idees per compartir-les és una gran formació per a nosaltres. Podem dir, egoistament, que sortim guanyant nosaltres. També esperem que aquestes reflexions serveixin a les companyes perquè fan un esforç, tant econòmic com de temps, per venir a formar-se.
PILAR: Poder compartir amb un grup de gent que ara mateix no coneixem, però que després de la formació, ja sabren més d’ells i elles és el més enriquidor. Podem saber quina ha estat l’experiència i en quin punt es troben. En definitiva, quan vens aquí pots conèixer gent nova, fer contactes amb escoles de tot el territori. Surts d’aquí amb moltes idees per tancar el curs, però també per somiar el curs següent. Ens ajudem i avancem i avancem junts.
Per a finalitzar, com veieu el futur de la documentació, creieu s’aplicarà a la majoria de les escoles o encara és un procés que trigarà un cert temps més?
DAVID: Si ens hem de referir al nou decret, estem molt il·lusionats. Si fas una cerca ràpida dins del document, buscant la paraula documentació, t’adones que surt en moltes ocasions i això ja és esperançador.
PILAR: Durant els últims anys s’ha creat molta inquietud a l’hora de repensar espais i materials. Aleshores, la documentació s’ha tornat un ingredient més que passa a formar part d’aquest combinat. Penso que hi ha una voluntat d’introduir-la a les aules.
