Els drets de l’infant des de la Primera Infància

Jornada Infància | Primavera 2022

Aquest mes de març celebrem el 2n aniversari del confinament estricte a causa de la COVID-19. Han estat uns anys de pèrdues i situacions dures en el terreny familiar, personal i social.

El 19 de febrer de 2022 vam tornar a obrir les portes de Rosa Sensat com feia temps que no ho fèiem, i ho vam fer per parlar dels drets dels infants, amb una Jornada  per (re) mirar el 0-6 com una etapa educativa amb identitat i valor propi.

A continuació compartim les reflexions que hi vam fer la cinquantena de mestres del 0 a 6, que vam participar en la Jornada: 

Partim del fet de la invisibilitat de l’etapa 0-6, cosa que comporta invisibilitzar els infants més petits. Com a mestres, aquesta evidència ens compromet a contribuir en fer visibles els infants i l’etapa.

Estem il·lusionats en els vents que semblen propicis: recursos europeus, el nou currículum de 0-6, que si es porta a terme i es recupera aquesta idea d’etapa, pot ser una gran oportunitat; la gratuïtat dels grups de dos anys, a l’espera de veure com es resol des dels ajuntaments i quins condicionants comporta; els calendaris escolars nous, amb molts interrogants oberts. Tots aquests indicadors són propicis i auguren bones notícies per a l’etapa. Reivindiquem que es portin a terme i que es compti amb els professionals per concretar-les i que esdevinguin realment oportunitat i en cap cas suposin retallades.

Com agents actius i decisoris que som per al bon funcionament de l’etapa, moments com aquesta Jornada són imprescindibles per preparar-nos i per intentar estar a l’altura com a col·lectiu.

El títol de la jornada, Els drets dels infants des de la Primera Infància, aixopluga idees com: l’escola com a lloc, l’individu i el grup, el quotidià com a eina per orientar les polítiques, la necessitat del poder de l’equip i l’emancipació de l’etapa.

Pensar en l’escola com a lloc que evoluciona és pensar-la, d’una banda, com a agent que dóna oportunitat social, i de l’altra és comptar amb uns mestres, amb uns equips, que compleixen el deure d’aportar qualitat i rigor a aquest lloc anomenat escola, donant així l’oportunitat als infants que l’habiten. Quan Berta Vila parla de la confluència coherent de l’ambient perquè es converteixi en aquest lloc de vida, es quan ens ressonen de nou aquests deures que com a professionals ens pertoquen i ens evoquen paraules com: rigor, formació o equip.

David Altimir i Eva Sargatal acompanyen la idea amb aquesta afirmació: treballar bé és un acte revolucionari. Però què vol dir treballar bé? Sabem omplir de valor la paraula bé?

Programar o planificar aquests llocs considerant les interaccions que oferim dins l’escola és justament valorar aquesta infància 0-6.

Aquest lloc que es mereixen els infants ens obliga a posar no tant l’infant al centre, sinó els infants al centre de la nostra acció. Per la qual cosa, la recerca de l’equilibri entre la dimensió individual i la col·lectiva del fet d’aprendre és cabdal. Està clar que reconeixem com a molt important considerar a cadascun dels infants; no obstant això, alertem sobre la interpretació d’aquesta idea. Si l’escola -com diu Berta Vila-, és un lloc de socialització, i nosaltres, no mirem l’infant en tant que subjecte de necessitats, sinó com a subjecte de drets, per què això l’empodera, és cabdal treballar en la imatge col·lectiva: quins drets col·lectius nous hi ha en el grup? Com els detectem? Com els considerem? Com els tractem a les escoles? Aquests interrogants poden ser molt pertinents per reflexionar amb els equips.

Totes aquestes idees compartides s’han d’enllaçar amb la importància del treball en equip per avançar en la visibilitat de l’etapa i dels infants, i en la visibilitat de les escoles com a llocs únics i imprescindibles. Aquestes idees són importants, però cal comptar amb la complexitat que comporta portar-les a la pràctica. A més de necessitar polítiques que garanteixin la reflexió d’equip, necessitem una cultura de centre que parli i doni valor a paraules com cura. La paraula cuidar-nos, cuidar-nos a nosaltres mateixos i cuidar els altres, cal enllaçar-la amb la paraula exigència, però no exigència com a sobreesforç, ni tampoc exigència com a deixar d’esforçar-nos, sinó una cura que ens permeti aquest acte compartit dins l’equip. Aquests dos anys de pandèmia han alterat del tot el diàleg d’equip, i és per això que  trobem necessari i prioritari que sigui un requisit imprescindible per funcionar.

És ben sabut que per la porta del 0-3 han entrat bona part de les transformacions educatives de casa nostra, però també és cert que hi ha hagut un embriagament de la idea d’innovació i transformació. Tal vegada, això ens ha fet perdre el coneixement dels fonaments teòrics, tan necessaris per empoderar-nos com a mestres, com a equips i com a etapa.

Vetllem per una etapa visible, exigim els recursos i les condicions necessàries. No obstant això, com a professionals fugim d’una retòrica buida i solament reivindicativa.

Acabem amb unes paraules de Vicenç Arnaiz: “Cada paraula estira un fil”, per tant, avui ens pertoca a cadascú, des del seu lloc -que a vegades és un lloc molt petit-, continuar estirant fils per convertir-nos en una gran xarxa 0-6.

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!
Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!

Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!