Nosaltres, mestres, defensem que la formació és la millor eina per emancipar l’individu. Doncs ara més que mai hem de respondre amb molta més presència a les formacions que s’organitzen des dels moviments de mestres
El mestre Jaume Cela feia un post a la seva pàgina del Facebook on es lamentava de l’escassa presència mediàtica de les escoles d’estiu. Escrivia això:
«No he sabut trobar cap notícia ni a la tele ni a la premsa escrita que parlés de la celebració de la 50a Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Ni de les que se celebren a diverses ciutats del nostre país. Ens hem de sentir orgullosos de l’existència d’aquestes escoles. Ara bé, sí que hem sabut que Alonso, el dels cotxes, anava amb pantalons curts, i es veu que va caure anant en bicicleta i es va fer unes petites ferides a una cama. Després ens omplirem la boca de la importància de l’educació. I de les vacances dels mestres, és clar.»
Comparteixo totalment el contingut del seu missatge, i em sembla haver-hi trobat una crítica també a l’actitud de les companyes i companys mestres, que d’alguna manera afavorim aquesta indiferència amb la nostra escassa implicació en les formacions que es proposen des dels moviments de mestres.
És cert que les grans Escoles d’Estiu de Rosa Sensat al final de la dècada dels setanta, amb la presència de milers de mestres del país, de la resta de l’Estat i fins i tot de l’estranger responia a un context on es barrejaven molts components polítics, vinculats a la recuperació de la democràcia i de les llibertats; el que em sorprèn és que en uns temps en què s’està posant en un perill real la democràcia real a les nostres escoles i instituts no hi hagi una necessitat de revolta equivalent a la d’ara fa una quarantena d’anys.
Estem acceptant alegrement que els consells escolars acabin sent testimonials i simbòlics, que es facin avaluacions a infants de vuit anys amb exàmens centrats només en el domini de la llengua i de les matemàtiques, amb la intenció clara de difuminar projectes educatius diversos…. Aquestes i tantes altres coses que podríem llistar no poden deixar indiferent el nostre col·lectiu. Si a nosaltres ens cauen els braços en aquests moments, tampoc no ens podem lamentar de la progressiva caiguda del prestigi social del nostre ofici davant les famílies, els mitjans de comunicació i la societat sencera.
Nosaltres, mestres, defensem que la formació és la millor eina per emancipar l’individu. Doncs ara més que mai hem de respondre amb molta més presència a les formacions que s’organitzen des dels moviments de mestres, perquè són les que nosaltres mateixos organitzem sense respondre a cap interès ni editorial ni polític ni universitari, perquè estan fonamentades en el debat crític, en la discrepància constructiva, en l’intercanvi d’experiències.
Mestres, ara més que mai, al juliol toca formar-nos! Per nosaltres, pels infants i joves, per l’escola que la nostra societat es mereix.
