Els reptes de la formació docent en temps de canvis

La renovació pedagògica es fa lloc a les escoles de forma transversal i des de baix, mitjançant espais de reflexió, sense receptes i repensant l’educació com un bé comú.

La formació continuada i el reciclatge constant del professorat és una de les claus principals per dur la renovació pedagògica a les escoles. Davant les innovacions i els canvis constants del nostre món, ensenyar a aprendre s’ha convertit en una fita per als docents i  els centres educatius, i l’interès perquè cada centre treballi segons la realitat contextual que el defineix és imprescindible per evitar caure en manuals d’instruccions.

«Cal adequar la mirada a les necessitats actuals, perquè els infants i els joves no aprenen de la mateixa manera que fa un segle», assegura Pilar Gargallo, mestra i presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), que considera vital que es trenqui amb la relació unidireccional entre docents i infants i joves. Per Gargallo, els mestres «s’han d’alliberar de les barreres del passat», deixar de transmetre informació perquè els alumnes l’absorbeixin i convertir-se en acompanyants i orientadors dels processos d’aprenentatge.

Concebre la comunitat educativa més enllà de les escoles també és un punt que destaquen des de la FMRPC, perquè pensen que el temps educatiu va més enllà de l’educació formal i hi ha molts actors que hi intervenen. «L’aprenentatge és constant i divers i la formació continuada s’ha de centrar en tots els àmbits de la vida», diu Gargallo.

El tracte amb l’alumnat: el peu coix dels mestres

El vincle amb els alumnes, la dinamització dels grups classe i generar un bon clima a l’aula són, per Joan Maria Girona, mestre jubilat i psicopedagog, les grans assignatures pendents dels docents. «Tenim unitats didàctiques molt ben preparades i pensades, però no sabem despertar l’interès en l’alumnat, relacionar-nos-hi i intervenir en la resolució dels conflictes», exposa Girona, que centra l’atenció en formacions en què els mestres provin d’entendre el moment i les circumstàncies de joves i  infants.

«Com intervenim davant un adolescent que es rebel·la contra la figura que li posa límits?», es pregunta el psicopedagog, que pensa que no s’ha de contenir aquesta necessitat perquè «si els adolescents no es rebel·len, alguna cosa passa». Segons Girona, cal rebaixar les ràtios «en lloc de tancar les aules» i treballar amb classes d’entre 15 i 20 alumnes per atendre la diversitat. I una manera de millorar en les relacions i els aprenentatges, segons Girona, és trencant amb els límits de l’espai i el temps –les cadires, les taules i els horaris–, i trobar noves maneres de treballar i espais més flexibles. Però perquè tot això arribi a les aules «cal que cada centre destini més hores de formació segons les seves necessitats».

I els coneixements? 

«El mestre ha de ser un bon coneixedor» assegura Xavier Besalú, mestre del Grau de Magisteri de la Universitat de Girona, que veu en la tecnologia una font d’informació però no de coneixements, necessaris per poder comprendre, discutir, contrastar i, a més, perquè les persones es formin en tots els àmbits. Segons Besalú, la personalitat del mestre es té poc en compte en la formació inicial, malgrat que aquesta sigui molt important per al seu futur desenvolupament en l’ofici.

Una de les grans incongruències entre la formació inicial i les plantilles dels centres escolars és la manca de coherència amb les necessitats educatives reals. Mentre que a les escoles es busquen perfils singulars i especialitzats, a la universitat es continua formant per àmbits educatius (educació infantil i primària), una modificació que va introduir la Llei orgànica d’educació (LOE). I aquest fet genera moltes incerteses entre els estudiants.

Portar la millora de la formació a la pràctica 

Des de fa tres anys, totes les universitats de magisteri del territori, públiques i privades, juntament amb el Consell Interuniversitari de Catalunya, concentren esforços en el Programa de Millora i Innovació en la Formació de mestres (MIF). Segons explica Miquel Martínez, coordinador del projecte i professor de la Universitat de Barcelona (UB), els principals objectius de la iniciativa són identificar i millorar els aspectes més crítics de la formació inicial i canviar l’enfocament del model actual. Per fer-ho, hi ha aproximadament uns seixanta grups de recerca on mestres i professors  duen a terme accions concretes i n’avaluen l’impacte. La formació a peu d’aula, la incorporació de l’anglès i la mirada formativa amb la perspectiva de gènere integrada són alguns exemples en els quals s’està treballant des del MIF.

«No es tracta de fer assignatures sobre aquestes qüestions, sinó d’integrar-les en la formació inicial i en la mirada dels mestres», explica Martínez. A més, assegura que amb tots aquests projectes s’està generant un espai d’aprenentatge col·lectiu molt interessant.

Avui veiem que la renovació pedagògica s’està fent un lloc a les escoles, amb una mirada transversal i des de baix, mitjançant espais de reflexió, sense receptes i repensant l’educació com un bé comú, malauradament encara en construcció.

Relacionats

Associa't!
Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!

Associa't!

Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!