Aspasim, un centre especialitzat en educació especial, dóna les claus de l’escola inclusiva a un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat
«L’escola inclusiva: eines, mètodes, estratègies i recursos pràctics». És el nom d’un taller de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat que vol compartir estratègies que permetin als nens i nenes amb discapacitats formar-se sense sortir de l’escola ordinària. El curs el dóna Aspasim, un centre concertat d’educació especial que assessora altres escoles.
En quina situació es troba l’escola inclusiva als centres catalans? Meritxell Milián, una de les mestres d’educació especial que guia el taller, creu que «depèn molt de l’escola», però reconeix que abans «era una cosa molt estranya i ara costa menys trobar-ho, però encara s’ha de fer camí». Tot i això, Núria Capellas, coordinadora d’Aspasim i logopeda, apunta que el procés d’inclusió «va quedar molt minvat des del Departament i hem anat entomant molts sotracs». Capellas espera que aquest curs es faci «un pas endavant» i creu que la solució passa perquè els centres especialitzats, com el seu, puguin donar una empenta i ajudar les escoles. De moment, ja han establert concerts amb una cinquantena de centres a Barcelona.
Per què és important per als infants amb necessitats especials escolaritzar-se en un entorn normalitzat? Gordon Porter és director d’Inclusive Education Canada i una de les màximes autoritats pel que fa a l’atenció a la diversitat. En una entrevista al Diari de l’Educació, va afirmar que tenir una xarxa d’escoles ordinàries i una altra d’especials no només és negatiu per a l’alumnat, sinó que és molt més car. Per això proposa «traspassar tots aquests recursos i posar-los al servei de la inclusió». Núria Capellas creu que per a aquests infants estudiar en un entorn normalitzat «dóna models de comportament, llenguatge i fa que aprenguin a interaccionar». De fet, els ajuda a ser més conscients de les seves habilitats i les seves mancances, i defensa que «és un dret, el de créixer i evolucionar amb els seus iguals, que no s’hauria de qüestionar».
I per a la resta? Els beneficis de l’educació en la diversitat no acaben en els infants amb necessitats educatives especials, sinó que arriben també a les seves famílies i, de fet, a tota la societat. Sovint, són famílies que es poden sentir soles. Per això, «si tu portes el teu fill a l’escola del barri, on va la seva germana, però també la filla del forner i la del veí, se t’obren moltes més oportunitats», reflexiona Milián. A més, «si no formem en la diversitat aquests alumnes no inclouran en la societat alumnes amb discapacitats», explica Capellas. Per tant, si no s’aposta per l’educació inclusiva tots plegats viurem d’esquena a una realitat social i ens perdrem un gran aprenentatge.
Quin és l’objectiu que ens hem de marcar? L’èxit per a la canalla amb necessitats especials que comença P3 és que finalment pugui graduar-se a l’ESO. Ara per ara, encara és una fita a assolir, però a poc a poc hi ha millores: la majoria ja aconsegueix acabar primària, tot i que la secundària és encara un repte. «Quan un nen amb discapacitats fracassa és perquè volem que faci com els altres», apunta Capellas, que creu que s’ha de tenir en compte que són nens i nenes «que no parlen, que no saben dialogar, que no llegeixen i que es queden quiets». La formació dels mestres és important, tot i que la coordinadora d’Aspasim adverteix que «hi ha mestres fantàstiques que fan una feinada, però si no hi ha un equip directiu i una aposta des de dalt no es pot fer res». Una mestra del taller es queixa: «Aquest curs tenim un grup més i som els mateixos professors; no tenim temps». Atendre la diversitat sembla impossible quan sobreviure al dia a dia ja és complicat.
