MANIFEST CONJUNT en relació amb l’Obertura de Centres Educatius, curs 2020-2021 

Entitats signants: Associació de Mestres Rosa Sensat, Col·lectiu TORNEM A LES ESCOLES, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Fundació Jaume Bofill. 

 

La Declaració dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides reconeix la necessitat de protecció especial dels drets dels infants i del seu ‘interès superior’. La Convenció sobre els Drets de l’Infant estableix en l’article 28 “el dret de l’infant a l’educació“. Aquest és un dret bàsic reconegut també al nostre ordenament jurídic. La Llei d’Educació de Catalunya, 12/2009, de 10 de Juliol, en el seu article 3 recull explícitament que “els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals”. Així mateix, la Llei 14/2010 dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència, en el seu article 13, estableix també que “els infants i els adolescents tenen dret a rebre el màxim nivell d’educació possible des de llur naixement”. 

La pandèmia per la COVID-19 ha comportat una vulneració sense precedents dels drets dels infants, entre ells el dret a l’educació. Hem patit una interrupció de l’educació dels infants i adolescents a Catalunya de sis mesos, des del 14 de març al 14 de setembre, amb el cost social associat i el consegüent impacte que això suposa en la seva salut social, física, emocional i mental. 

L’educació no pot parar durant una emergència, ja que és una part essencial de la recuperació en el marc d’una crisi: aporta normalitat, un sentit de la rutina, coneixements i habilitats necessàries per al desenvolupament, protecció en casos d’especial vulnerabilitat i serveix de pont per tancar les diferents bretxes socials, econòmiques i educatives. 

Cal valorar positivament els esforços que han fet al llarg d’aquests mesos, en un context molt difícil, docents, famílies i alumnat, tota la comunitat educativa. Però l’escola a distància NO és una solució ni una resposta adequada a les necessitats dels infants i joves en temps de pandèmia, ja que no pot compensar l’absència de presencialitat, especialment per a aquells infants d’entorns més vulnerables i pels que tenen necessitats educatives especials. L’escola presencial no només garanteix educació, sinó també socialització, benestar, igualtat d’oportunitats, cures i refugi

Creiem que és urgent, i que així ho sent el conjunt de la comunitat educativa en el seu espectre d’actors més ampli, posar el dret a l’educació i el benestar d’infants i joves al centre de les polítiques públiques. 

La por està molt present en aquesta pandèmia i en la presa de decisions. És important saber conviure amb el risc, la incertesa i les pors en l’àmbit educatiu, per prendre decisions sensates i que la por no ens paralitzi. Superem, doncs, la por, vivim la incertesa com a valor educatiu i tinguem la imaginació com a recurs 

imprescindible per generar i crear nous espais. A l’escola acompanyem des del present, amb confiança, cooperació, optimisme i raons per viure. 

Durant el curs 2020-2021 és necessari que el sistema educatiu garanteixi totes aquelles eines i recursos necessaris per tal que l’escola encari l’obertura amb totes les garanties de salut, el 100% de presencialitat i una atenció de qualitat a les necessitats educatives, de benestar i de cura dels nostres infants i joves. 

Per tot això creiem que és clau garantir aquests vuit principis bàsics

1- Assegurar l’educació presencial en tant que servei essencial per garantir mesures d’equitat educativa i social així com socialització, benestar, igualtat d’oportunitats, cures i refugi per als infants i joves. La tecnologia és una eina que complementa la tasca educativa, cal superar la bretxa digital, però la digitalització no pot substituir l’escola presencial. Una escola oberta és un centre d’educació, aprenentatge i coneixement, és un lloc de protecció de la infància i de compensació de possibles carències familiars i socials, és un espai de relació, d’intercanvi social, d’enriquiment cultural i joc, és una eina de suport a les famílies i a la conciliació entre la seva vida personal i laboral, és una activitat econòmica per ella mateixa i un punt de coordinació i lideratge de la comunitat. 

2- Assegurar la col·laboració estreta entre totes les administracions públiques en la provisió de recursos suficients que permetin un retorn presencial i segur als centres educatius. La desinversió de les diferents administracions en educació durant els pitjors anys de la crisi de 2007 van fer que el sistema educatiu patís greus retallades i es debilités encara més. El 2018 la inversió destinada a educació va ser del 4.23% del PIB espanyol, lluny de la mitjana europea del 5%. Ara hem de garantir que els recursos que les administracions destinin al sistema educatiu realment siguin suficients, que responguin a la detecció de necessitats reals, s’apliquin íntegrament a millorar l’estat de l’educació al nostre país i que els centres educatius disposin de vies clares per sol·licitar- los. Calen recursos des de les administracions per assegurar la qualitat educativa del curs 2020-2021 i per tal de revertir la desigualtat generada durant els mesos de tancament escolar (reforç educatiu, priorització de l’atenció a col·lectius desfavorits i amb necessitats educatives especials…). I demanem als ajuntaments i administracions que cedeixin espais públics i equipaments per a fer pobles i ciutats educadores. 

3- Necessitem un equilibri entre les mesures de seguretat i salut i un entorn educatiu ric i de qualitat. Les escoles, junt amb els centres de treball, el transport públic o d’altres instal·lacions, poden ser entorns de transmissió de Covid-19, per això és essencial que reobrin amb totes les garanties sanitàries, en coordinació amb els professionals i centres de salut i d’atenció primària. Les autoritats educatives i de salut han de garantir que els infants i educadors disposin dels equips de protecció i higiene necessaris (mascaretes, sabons i gel pel rentat de mans i superfícies, neteja dels espais…) i de les mesures ambientals adients (ventilació, espais exteriors i d’esbarjo, circulació fluida en interior dels edificis…). Basant-nos en les certeses científiques, cal adaptar i ajustar els protocols sanitaris amb seny i sentit comú a les necessitats reals dels infants i els centres educatius. 

4- Lideratge de la comunitat educativa i màxima participació en la represa presencial als centres amb voluntat constructiva per a garantir una educació igualitària i de qualitat, treballant per superar les bretxes social, econòmica i educativa. Els mestres i educadors tenen una funció essencial de presencialitat, física i autèntica. Aquesta funció va lligada a l’acompanyament dels infants i joves, i les seves famílies, en el procés de creixement i aprenentatge, durant totes les etapes educatives. Els elements clau són, d’una banda, la proximitat, perquè no hi hagi desarrelament, i de l’altra, l’expertesa en aprenentatges i l’expertesa a generar vincles i descobertes. A més, l’educació és una tasca col·lectiva, de grup, de molts professionals educatius i no només del professorat. Els educadors no treballen de manera aïllada i individual, sinó en equips compromesos. 

5- Adaptabilitat, creativitat i flexibilitat dels Plans Educatius de centre davant la situació excepcional de pandèmia i les exigències sanitàries i d’espais dels centres, així com de les necessitats socioeducatives i emocionals dels infants, per garantir el dret a una educació més justa i més humana. Cal treballar tot atrevint-nos a aprendre sobre la marxa, per una escola renovada adequada a la realitat d’una societat diversa, complexa i canviant i amb mestres valents i compromesos. Caldrien «menys normes i més criteri». Hi ha d’haver iniciativa, per adaptar i ajustar amb seny i sentit comú les normatives i protocols a la realitat de cada escola, a cada context. Cal que les noves organitzacions en grups estables responguin a lògiques imaginatives i d’equitat, que garanteixin la inclusió de tot l’alumnat i el reforç de l’acció tutorial. 

6- Situar el benestar dels infants i joves i de les seves famílies com a prioritat pública. Abordar i donar cobertura a les necessitats socioeconòmiques i educatives dels infants i les seves famílies com la falta de recursos materials o econòmics, d’alimentació, necessitats de conciliació, precarietat laboral en el si del nucli familiar, situacions de desigualtat quant a l’entorn educatiu de l’infant o en referència a necessitats educatives especials. Recordem que a Catalunya el 30% dels infants es troben en risc o en situació de pobresa, i que més de 8.000 alumnes de les nostres escoles tenen necessitats educatives especials i necessiten atenció específica en la seva educació i benestar. No oblidem que els centres d’educació especial han estat declarats recentment serveis essencials, reconeixent així la necessitat d’una atenció específica. 

7- Prestacions econòmiques als progenitors per cura d’infants quan aquests es trobin en quarantena mèdica. Si un infant ha de quedar-se a casa 14 dies en quarantena, ja sigui o no positiu de Covid19, perquè així ho ha prescrit l’autoritat mèdica competent, caldrà que un dels progenitors treballadors pugui quedar-se a casa a tenir cura de l’infant. Si tots els progenitors exerceixen una activitat laboral, sigui per compte propi o d’altri, caldrà que un d’ells obtingui una prestació econòmica per cura d’infants, ja sigui en forma de baixa laboral o de permís retribuït remunerat, durant tot el període de quarantena prescrit a l’infant. La cura de l’infant en quarantena es pot alternar entre els diferents progenitors, i arbitrar mecanismes per evitar que la cura recaigui sempre sobre la mare treballadora. Cal donar resposta també a les situacions de precarietat i vulnerabilitat laboral d’aquelles famílies en l’àmbit del mercat de treball informal. 

8- Tornem a les escoles amb voluntat de confiança, compromís i empatia de tots els estaments de la comunitat educativa (docents, famílies, infants, joves, món local), tot potenciant els espais de participació (com els consells escolars, consells dels infants, associacions de famílies…) en què repensem una escola que necessita més que mai de la complicitat de tothom. Creem més connexions entre les escoles i l’entorn social i cultural, del lleure, de l’espai natural i dels ens locals, per aconseguir una educació humanitzadora i estretament vinculada a la realitat del territori. 

Tornem a les escoles. 

Ho farem en condicions diferents de les del curs passat i que sabem que no són les òptimes però que han de ser les millors que puguem oferir en aquesta situació d’emergència i pandèmia. 

És un punt de partida sobre el qual continuar millorant l’atenció educativa als nostres infants i joves, per recuperar l’escola com a resposta per a les seves necessitats i garantir-los el dret a l’educació. 

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!