Repensant l’escola confinada: una proposta conjunta entre l’escola i la Universitat

Quan la pandèmia ens ha posat el límit del que pensàvem que érem capaços de fer, hem descobert quines línies vermelles no voldríem tornar a creuar mai més, també com a docents.

Anna Ramis Assens

 

El curs passat, la pandèmia ens va agafar per sorpresa, i el col·lectiu de mestres vam haver d’improvisar la manera de continuar fent escola des de casa.

Aquest setembre, calia preparar-nos per un curs ple d’incerteses, amb possibles confinaments discontinus.

De seguida hi va haver un aspecte en què vam estar totes d’acord: no fer que els infants petits es passessin gaire temps davant de la pantalla de l’ordinador, que poguessin fer activitats d’aprenentatge coherents amb el què fan a l’escola i que tinguessin l’oportunitat de treballar amb una certa autonomia dels pares, si aquests estaven fent teletreball.

A partir d’aquí vam començar a concretar: quins aprenentatges poden fer els infants a casa? La vida quotidiana en sí mateixa ja és rica i molts cops estar a casa fa que hi hagi temps més llargs i ens permet aprofitar les diferents situacions que sorgeixen, com per exemple deixar temps per vestir-se, parar taula, estendre i plegar roba… Volíem fer visibles també aquests tipus d’ aprenentatges a les famílies.

L’altre aspecte que ens plantejàvem era com poder portar un tros de l’escola a casa, amb tot el que això comporta.

L’altre aspecte que ens plantejàvem era com poder portar un tros de l’escola a casa, amb tot el que això comporta: encomanar la visió d’infant, aprenentatges de procés, contextualitzats i oberts. Calia pensar molt bé el material i la informació que fèiem arribar a les famílies per transmetre-ho.

Mentre hi reflexionàvem va néixer la proposta de “Les caixes de confinament”. Compartint la idea amb la professora Berta Vila ens vam posar a treballar conjuntament escola-universitat, en el marc de l’assignatura Jocs matemàtics i exploratius, del grau de Mestre en Educació Infantil de la UVic-UCC.

En la preparació de les caixes, les estudiants van tenir un rol important hi van participar de manera activa. El primer pas era conèixer l’escola per saber com trebàllavem i després de concretar l’àmbit de treball van fer una pluja d’idees sobre la proposta escollida. Cada grup d’estudiants va ser acompanyat per una mestra de la comunitat, fent trobades virtuals per poder compartir el que havíem treballat a l’escola, el que elles havien pensat fer, i els criteris que havien de seguir les caixes, treballant de manera conjunta i coordinada. A més vam fer una visita infants i mestres a la Universitat, on les estudiants van complementar amb més propostes les temàtiques que havien anat treballant.

Simultàniament, des de l’escola i des de la Universitat, es van anar preparant les caixes en presentacions variades segons la temàtica (cistells, cabassos, motxilles, maletes…)

Simultàniament, des de l’escola i des de la Universitat, es van anar preparant les caixes en presentacions variades segons la temàtica (cistells, cabassos, motxilles, maletes…). A dins hi ha diferents materials que permeten fer activitats de joc i treball a casa, acompanyats d’instruccions intuïtives. Algunes es poden fer de manera autònoma i d’altres requereixen la intervenció de la família. N’hem preparat una vintena de temàtiques diverses. Un cop han acabat les propostes, les famílies poden enviar fotografies i impressions a la responsable de la caixa, i els infants poden plasmar-ho en una llibreta. A la web de l’escola poden consultar les diferents documentacions. 

Us en posem alguns exemples:

Llavors i plantes: consisteix en posar a l’abast dels infants diferents tipus de sòl, llavors i estris d’horticultura. Hi ha algunes propostes per investigar i descobrir-ne les seves característiques principals. Van acompanyades del llibre Encara no? de Christian Voltz.

Modelatge: s’ofereixen diferents materials (mà de morter i morter, corrons, argila, farina i sal) per crear, modelar, potenciar la força de la mà i experimentar. La nostra intenció era crear propostes obertes que també permetessin anar més enllà. Per exemple a l’hora de fer pasta de sal, calen unes mesures concretes per poder-la modelar, si no es respecten s’ha de pensar què cal fer. Aquí sorgeix de manera espontània, la pràctica del mètode científic. 

Roques i minerals: dins la caixa hi ha roques, minerals i diferents tipus de sòl. En posar a l’abast dels infants aquests materials tenen l’oportunitat de veure’ls de més a prop, explorant i investigant com són, tot descobrint i iniciant-se en el món de la geologia. 

 

Traç: prenent com a punt de partida el conte Qui ha passat per aquí? de Monika Lange, s’ofereixen diferents tipus d’instruments (ceres, colors de fusta, guixos…) i suports (pissarra, rajola, papers) on fer traços. També material natural com a provocació (espiral de cargol, plomes d’ocells…) i un carpesà amb fotografies del poble fetes pels infants quan vam anar a buscar línies per l’entorn.

LLums i ombres: hi ha propostes d’aprenentatge on, utilitzant diversos materials opacs, translúcids i transparents, podran conèixer que l’ombra pot canviar de forma i de mida. El material translúcid permet observar que els colors sobreposats en creen de nous. Tot això va acompanyat d’una part literària amb el conte: Sombras de la Suzy Lee i titelles per fer teatre d’ombres.

Quan un infant s’ha hagut de confinar de manera individual, ha rebut una visita del grup classe i li han portat una caixa de confinament a casa seva. Davant d’un confinament de grup, tots els infants es van emportar una caixa a casa. 

 

La veu de les estudiants de la Universitat de Vic

Com a estudiants d’últim curs, aquest projecte ens va servir per poder sentir-nos mestres al 100%, aportar a l’escola i als infants, el nostre granet de sorra a través de de la creació de les caixes de confinament. Una proposta que vam rebre de molt bon grat totes les estudiants, perquè era una proposta molt encertada durant aquest temps tan incert.

El fet de seguir la mateixa línia metodològica (crear propostes sobre els diferents àmbits que treballen des de l’escola) ens va fer sentir que formàvem part de l’equip de mestres

El fet de seguir la mateixa línia metodològica (crear propostes sobre els diferents àmbits que treballen des de l’escola) ens va fer sentir que formàvem part de l’equip de mestres, on teníem veu i vot per la selecció, preparació i posada en pràctica de les propostes. Ens exposàvem a crear i realitzar uns recursos i activitats que es durien a terme i que havien de complir unes necessitats i interessos del moment. Fins llavors, durant la carrera, havíem pensat i creat moltes activitats, sense tenir l’oportunitat de veure’n l’aplicació real. 

 

La veu dels infants

Recollim la veu dels infants a l’assemblea després de tornar d’uns dies de confinament de tot el grup. Uns infants expliquen com és la caixa que s’han emportat a casa, les paraules són de satisfacció i molt contents. Comparteixen les propostes que més els hi han agradat, cada un dels infants amb la seva mirada. 

Recollim la veu dels infants a l’assemblea després de tornar d’uns dies de confinament de tot el grup.

La Fàtima (cinc anys) “ Jo vaig tenir la caixa de les mans (modelatge) i la de cosir, per fer coses i pintar, perquè sinó després m’avorriré. Ho vaig fer amb la mama. També fem pastissos, jo la mama i la meva germana”.

En Jan (quatre anys) “ La meva era molt xula. Hi havia unes roques. També vaig barrejar els diferents tipus de sorra amb l’aigua”

La Lola (cinc anys) “Amb la meva caixa semblava que estigués dins l’escola treballant i aprenent moltes coses.”

Ens ha sorprès que després d’uns mesos que es van emportar la caixa el record és ben viu.

La valoració de les famílies

Mercè Capdevila, mare de la Vinyet (4 anys) ens fa arribar el següent missatge:

La capsa està molt ben preparada! Hi ha diverses activitats per fer relacionades amb les llums i ombres.

El que li ha agradat més han estat les formes de colors. N’ha fet diferents figures, ha intentat fer el seu nom i també les ha posat una sobre de l’altre per fer més colors.

Amb les ombres xineses s’inventa històries, però principalment provava d’acostar-los més o menys al llum per fer dibuixos més grans i més petits.”

L’Estel Pujol, mare d’en Roc (4 anys) ens diu que “En Roc ha estat molt emocionat, el que més li ha agradat ha estat plantar. Va escollir plantar llavors de cogombre i flors, vam seguir les instruccions de la caixa. El conte, Encara no? també ha estat una de les tasques que més li ha agradat. El joc d’aparellar les bossetes també és molt interessant ja que els desperta la curiositat tan visual com l’olfacte. La classificació de llavors també li ha agradat encuriosit sobretot per saber de que era cada llavor o fruit.”

Maria Freixa, mare de l’Ariadna (5 anys):“Li ha encantat, l’Ariadna és una buscadora a l’aire lliure” diu la seva mare. Quan surtin del confinament l’agafaran de referència”. 

La veu de les mestres

Sovint les mestres de les escoles tenim idees, de vegades moltes idees, però el dia a dia i la vida de l’escola et deixa poc temps per dur-les a terme. Les caixes en són un exemple. A l’escola els infants tenen molt material a l’abast i les comunitats de mitjans i grans se l’emporten a casa per continuar treballant. Quan vam fer el disseny del pla de confinament vam tenir clar que volíem que tots els infants tinguessin materials a casa. Vam recollir el que demanaven les famílies, tenint en compte l’experiència del confinament del curs passat. Vam incorporar una trobada virtual cada dia, era voluntària i durava uns trenta minuts. També vam dissenyar un diari de confinament, i cada dia recollíem el que feien amb fotografies i textos construïts conjuntament, tal i com fem la documentació quan som a l’escola.

Quan vam rebre la proposta des de la Universitat vam ser conscients del que suposava. Primer de tot que seria possible fer-ho, després que seria de qualitat. Fer el material a tres bandes l’enriqueix al màxim. Hi ha la mirada experta de la professora de la Universitat, la demanda concreta de les mestres de l’escola, d’una escola que té una manera de fer concreta, un grup d’infants en aquest cas de tres, quatre i cinc anys, i unes estudiants engrescades, que tenen el temps, aquell que a l’escola ens falta. No podia sortir malament de cap de les maneres.

Per acabar

Aquest curs 2020-2021 es presentava com un repte, veníem d’un temps tancats a casa i amb un primer contacte amb l’exterior marcat per les restriccions i la por. Vam iniciar el curs amb la voluntat de fer una escola amable amb els infants i amb els adults, intentant aconseguir fer conscients a tots del goig que és aprendre junts. La proposta de les caixes de confinament ens va il·lusionar, es van convertir en un exemple de voler convertir el moment en una oportunitat de repensar, de buscar la manera de fer que malgrat les circumstàncies, els confinaments intermitents, l’escola i el que ofereix pot ser interessant, bonic, ben pensat, fet amb estima cap els infants. Vam sumar esforços, vam focalitzar-los en fer que dins d’un recipient hi hagués un tros del que volem que siguin les propostes que oferim als infants: interessants, amb diferents graus de complexitat, boniques, de qualitat, i que els infants hi puguin dir la seva i modificar-les si els hi cal. Amb la mirada atenta de diferents adults que recollim allò que passa amb la interacció amb el material, i que procurem enriquir-ho amb alguna pregunta, o apuntant allò que ha passat per recollir-ho en un altre moment i continuar. Fer-ho en grup, ha estat un plaer. Sabem que això d’aprendre es fa en comunitat, nosaltres vam tenir sort, ens vam permetre el fet de compartir un temps, estones en petit grup i d’altres individual. Finalment en van sortir uns materials físics, que continuarem enriquint, però també reflexions interessants, dubtes, preguntes, comentaris que de ben segur a totes nosaltres ens aniran acompanyant. Algunes, les anirem resolent, d’altres en provocaran més, però ja es tracta d’això fer de mestra, no?

 

Bibliografia

Lange, M.(2009). Qui ha passat per aquí? Les petjades i els rastres dels animals. Editorial Joventut.
Voltz, C.(2019). Encara no? Editorial Kalandra.
Suzy, L. Sombras. Barbara Fiore Editora.
Ramis, A (2019). De 0 a 3, res de pantalles. Eumo editorial. 

Bibliografia web

https://elpais.com/mamas-papas/2021-03-29/anna-ramis-el-topico-de-nativos-digitales-es-una-mentira-absoluta. 

https://agora.xtec.cat/ie-josepmxandri/

 

Autores: Laia Barcons, Iraida Cotrina,Cristina Erra, Júlia Lapuerta, Pilar Marmi, Alba Rizo, Pilar Trabal i Berta Vila

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!