Monogràfic. Més enllà d’un codi de colors… Un plantejament pedagògic per regular l’ús dels mòbils a les aules de secundària

Elefants blaus i telèfons mòbils
«No pensis en un elefant blau!» En què estàs pensant? Exacte! En un meravellós elefant blau! Aquest és l’efecte que tenen les prohibicions descontextualitzades i ge· neralitzades. Aquest va ser un dels motius, entre d’altres, que ens van portar com a centre educatiu de secundària a dissenyar una estratègia per regular l’ús dels mòbils a les aules. Teníem clar que no es podien prohibir, però que sí que calia regular·ne l’ús, així que des del curs 2012·2013 uns cartells amb uns codis de colors i símbols penjats a les aules, els passadissos, la biblioteca… recorden a l’alumnat com i quan cal utilitzar el mòbil.
Fa vuit anys vam iniciar un procés de reflexió al voltant de l’ús de les tecnolo· gies mòbils. La normativa de règim intern explicitava, com a la immensa majoria de centres, la prohibició de fer servir qualsevol dispositiu electrònic, però això comportava un munt de conflictes. Per aquest motiu, el curs 2012·2013 la comissió TAC del centre va obrir un procés de reflexió per regular l’ús dels dispositius mòbils i, alhora, aprofitar per treballar el seu ús responsable. Per donar·hi forma, ens vam inspirar en l’ex· periència prèvia de la George C. Marshall High School a Fairfax County (EUA), que feia servir un codi de colors.
Però aquest plantejament va més enllà d’un codi o d’unes normes a complir. No serviria de gaire si no anés acompanyat d’activitats de conscienciació i reflexió dissenyades en el Pla d’Acció Tutorial i d’un replantejament per part dels docents de les metodologies de gestió i de treball a l’aula. Perquè cal tenir present, tal com diu Carlos Magro (2017), que la potencialitat de les eines digitals a les aules és molt gran i que el seu ús canvia la relació entre l’alumnat i el professorat. Per tant, és ridícul expulsar la tecnologia de les aules, i és incoherent no deixar entrar els mòbils però permetre que l’alumnat sí que utilitzi tauletes o portàtils.

Nadius però no experts
Sovint es diu que els joves són nadius digitals, és a dir, que són capaços de fer servir la tecnologia sense dificultats, ja que forma part del seu modus vivendi. Però aquesta idea, tal com també apunta Magro, és molt contraproduent des del punt de vista educatiu, perquè sembla obviar la responsabilitat que tenim els docents d’educar els nostres alumnes en l’àmbit digital. Tenim joves més o menys hàbils en l’ús de les tecnologies, però que sovint no en tenen una visió crítica ni en fan un ús reflexiu i adequat. A més, sovint poden tenir problemes de gestió de la informació, de discernir la veracitat del que llegeixen, i això no s’aprèn de manera innata. Per molt que se’ls vulgui anomenar nadius digitals, això no significa que siguin experts en tecnologia ni que en facin un ús adequat i responsable. És aquí on els adults (família i escola) tenim també el compromís d’educar·los.
Educar en tecnologia va més enllà de simplement educar amb tecnologia. Els joves no només han de saber accedir als continguts i controlar·los, sinó que han de saber quan, com i per què fer·ho, desen· volupant el pensament crític i la reflexió, i fent un ús responsable dels dispositius que utilitzen. Aquest és l’eix vertebrador del nostre plantejament per regular l’ús dels mòbils a les aules: la finalitat última és educar·los en un ús adequat, responsable i respectuós dels aparells.

L’adequació, una habilitat social bàsica
Els cartells amb els codis de colors recorden als alumnes en cada espai del centre quan és adequat l’ús del mòbil i quan no i com cal utilitzar·lo. L’adequació consisteix a entendre que no tot serveix, que no tot és permès o tot és prohibit. Quan una persona decideix què és adequat i què no ho és està posant moltes habilitats en joc, està contex· tualitzant la situació, està tenint en compte els diferents factors que hi intervenen i està emprant mecanismes de regulació de la conducta. Aquests comportaments requereixen una certa maduresa i reflexió personal. Són, per tant, molt valuosos i necessaris en el desenvolupament dels adolescents. Els joves han d’anar aprenent que allò que en una situació pot estar bé en una altra pot ser contraproduent o pot suposar una falta de respecte. És allò que deien els nostres avis: «Això, ara, no toca!» I aquesta habilitat és bàsica per a la socialització i la convivència. És més útil emprar el terme adequat que el terme correcte o incorrecte. El primer fa referència al context, a les circumstàncies que les persones estan compartint, i el segon fa referència als codis ètics i morals, que les persones no sempre comparteixen.
Xatejar amb els amics no és ni dolent ni s’ha de prohibir, però fer·ho enmig d’una classe no és adequat i suposa una manca de respecte cap al professorat i la resta de companys. Escoltar la teva playlist de música pot ser molt entretingut, però fer· ho mentre el professor o professora està explicant no és adequat.

La responsabilitat, una eina per créixer
En el moment que entra en joc la presa de decisions per determinar si aquella conducta és adequada o no, és inevitable parlar del concepte de responsabilitat, que es podria definir com la capacitat d’assumir obligacions i ser capaços de respondre dels propis actes. És un aprenentatge, i com tots els aprenentatges necessita un temps de pràctica per poder interioritzar·lo i requereix situacions en què el jove pugui practicar·lo i posar·lo a prova.
Quan a un adolescent se li donen responsa· bilitats és quan té l’oportunitat de decidir, és quan aprèn dels errors i dels encerts i madura. L’adolescència és una etapa clau per aprendre que tenir drets comporta també tenir deures, i que els actes tenen conseqüències. Per aquest motiu, quan un alumne té un comportament inadequat amb el mòbil, segons el nostre projecte, el principal responsable és ell o ella. I, per tant, les conseqüències l’afecten directa· ment: es queda quaranta·vuit hores sense el telèfon. L’aparell queda requisat al cen· tre fins passat aquest període, i el mateix alumne l’ha de venir a buscar. Abans ho havia de fer la família, però vam considerar que així no responsabilitzàvem el jove. Ara és el noi o noia qui sap que si no en fa un ús adequat es pot quedar sense mòbil. És la seva responsabilitat!
Hem hagut d’ajustar el protocol en funció de si entremig del període de «confiscació» del mòbil hi ha el cap de setmana. En aquest cas, l’alumne recull el mòbil el di· vendres i cal que el porti el dilluns a primera hora per acabar el temps de la sanció. Un cop més, caldrà que mostri responsabilitat i que el porti segons allò acordat.

El respecte, un ingredient imprescindible per a la convivència
L’adequació i la responsabilitat no tin· drien sentit sense un tercer ingredient: el respecte. L’adequació permet decidir el quan i el com cal utilitzar el mòbil, i la responsabilitat possibilita assumir les conseqüències d’aquesta decisió. El respecte és el valor que inclou els altres i els emmarca. El respecte pels altres, pel centre, per la societat…
No hem de perdre de vista que l’ús del mòbil i dels dispositius que permeten accedir a Internet, a les xarxes, a les aplicacions de missatgeria… posa en joc conceptes com la privacitat, la petjada digital i la gestió de la identitat. L’entorn digital ha generat aquests i altres conceptes, que són complexos i en els quals el valor del respecte és clau per maximitzar les oportunitats i, sobretot, mi· nimitzar els perills. Des del primer moment en què un menor es connecta, necessita entendre que Internet és un camp sense portes. Cal que els adults l’acompanyem i l’ajudem a fomentar un ús crític i segur de la xarxa. Els joves necessiten comprendre les normes del joc, els límits, les oportunitats i els riscos. Cal educar·los en la reflexió i el respecte abans de publicar opinions o imatges, abans de fer un ús indegut d’una informació o abans de participar en deter· minades accions col·lectives promogudes a les xarxes. Cal acostumar·los a no ser impul· sius (amb propostes de l’estil de comptar fins a deu i respirar abans de respondre) i que es facin preguntes: t’agradaria que parlessin així de tu? Penjaries això d’aquí a dues hores? La teva família o amics es poden avergonyir quan llegeixin això? Algú amb males intencions pot utilitzar aquesta informació per trobar·te o perjudicar·te?…

Arribats fins aquí…
El primer any d’aplicació d’aquesta estratè· gia les incidències ja es van reduir a menys de la meitat, i va resultar molt revelador el fet que un sol alumne reincidís. El segon any es va veure que el 80 per cent de les incidències provenien d’alumnes nous al centre de 4t d’ESO i Batxillerat, que encara no havien interioritzat les pautes d’ús. Els resultats han continuat sent força bons, però els darrers dos cursos hem detectat un cert relaxament que fa que ja estiguem revisant els protocols per veure què podem millorar, perquè hem pogut comprovar que els dispositius mòbils són una eina amb un potencial de suport pedagògic molt potent a l’hora d’explorar metodologies més mo· tivadores (gamificació, flipped classroom, projectes…) i facilitar l’aprenentatge dins i fora de l’aula. Estem treballant en la construcció de ciutadans i ciutadanes ade· quats, responsables i respectuosos. Educar en tecnologia és també educar en valors.
Nota: Podeu consultar les pautes d’ús al web del centre (www.plafarreras.cat).

EVA MIRÓ MARTÍ Professora i coordinadora pedagògica
ANTONI APARICIO LLURBA Professor i coordinador TAC
Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!