Monogràfic. Seduïts pels mòbils: recursos educatius i orientacions pedagògiques del seu ús a l’escola i a l’aula

«La irrupció de les noves tecnologies ens
obliga a educar els nens d’una manera diferent.»

Howard Gardner (2011)1

Un no pot esperar que passi alguna cosa diferent a la seva vida si acostuma a tenir els mateixos pensaments, fa les mateixes coses i abraça les mateixes emocions cada dia.  Aplicar això a l’àmbit educatiu suposa repensar i posar en judici moltes de les nostres pràctiques docents a l’aula. Aquest és el primer esglaó cap a la innovació.
A la societat del començament del segle xxi, caracteritzada com a societat del coneixement, la institució escolar no pot ser aliena als ritmes del canvi actual, per la qual cosa la innovació constitueix una de les seves principals i prioritàries tasques. I és obvi que un dels canvis i innovacions més profunds que hem experimentat en aquests darrers anys ha vingut de la mà de les tecnologies digitals. Per tant, l’escola, si el que vol és preparar per a la vida real a curt, mitjà i llarg termini, no pot restar al marge de l’ecosistema informacional actual: els mitjans digitals són decisius, i són ja una part indissociable d’aquesta vida, malgrat que és força probable que acostumin a aparèixer implicacions on la tecnologia sembli una simple qüestió de moda o bé una exigència consumista. Precisament per aquesta darrera raó és encara més necessari conèixer les eines digitals i fer·ne un ús ètic, reflexiu, responsable i saludable a l’escola i a casa.

Algunes dades per comprendre el context sociotecnològic actual
En l’última enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars, realitzada per l’INE a finals de 2018,2 alguns dels resultats obtinguts són molt reveladors. Així, els resultats assenyalen que el 86,4% de les llars espanyoles té accés a la xarxa, enfront del 83,4% de l’any anterior. Pel que fa al tipus de connexió, a Espanya hi ha gairebé 14,1 milions de llars que tenen accés a Internet per banda ampla, fet que suposa el 99,9% dels habitatges que han declarat el tipus de connexió. En aquest sentit, el 57,2% dels habitatges es connecten per la xarxa de cable o fibra òptica; per línia ADSL, un 35%; per connexions mòbils de banda ampla-via mòdem USB o targeta, un 7,6%, i la resta, el 7,4%, per connexions fixes per satèl·lit. Això suposa que hi ha un increment significatiu de l’accés per xarxa de cable o fibra òptica per sobre de les línies ADSL.
En aquesta edició de l’enquesta es van investigar precisament els dispositius que es fan servir a les llars per connectar-se a Internet. Els principals equips utilitzats són els dispositius mòbils (diferents de l’ordinador portàtil) com el telèfon mòbil o el lector de llibres electrònics (e-book), entre d’altres. També són assenyalats pel 86,4% de les llars amb accés a Internet, l’ordinador (inclosos netbooks, ordinadors de sobretaula i tauletes), amb un 79,5 % de penetració.
Sobre l’ús de les TIC pels nens i adoles· cents, tenim els següents resultats: la proporció d’ús de les tecnologies de la informació per part de la població infantil (de 10 a 15 anys) és, en general, molt elevada. Així, l’ús d’ordinador entre els menors arriba al 91,3%, i el 92,8% utilitzen Internet. Per sexe, les diferències d’ús de l’ordinador i d’Internet amb prou feines són significatives.
En canvi, les nenes que disposen de telèfon mòbil superen en més de tres punts els nens.
L’evolució dels resultats segons l’edat suggereix que l’ús d’Internet i, sobretot, de l’ordinador és una pràctica majoritària en edats anteriors als 10 anys. Per la seva banda, el fet de disposar de telèfon mòbil s’incrementa significativament a partir dels 10 anys, fins a assolir un 95% en la població de 15 anys. La disposició de mòbil (69,8%) augmenta cinc punts i mig respecte a l’enquesta anterior, cosa que ve a trencar la tendència negativa en l’evolució d’aquesta variable des de 2009.
Per la seva banda, l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC), en el seu últim informe, AIMC Infants 2018,3 exposa els següents resultats més rellevants:

1. El 89% dels infants consumeixen vídeos a Internet.
2. Els nens passen gairebé 5 hores diàries davant d’alguna pantalla.
3. 7 de cada 10 nens d’entre 12 i 13 anys utilitzen les xarxes socials.
4. Ajuntar·se amb els amics és la seva activitat preferida, per davant de prac· ticar esport o jugar als videojocs.

El 99% dels nens i nenes veu continguts televisius, i un 80% en consumeix diàriament. La televisió no és només el dispositiu més utilitzat per veure els continguts televisius (91%), sinó que també és el preferit, encara que també un 40,8% dels enquestats afirma que veuen aquest tipus de continguts a través de dispositius mòbils o de l’ordinador. Quan miren aquest tipus de continguts a través del televisor, un 95,6% declara haver vist en algun moment el que les cadenes estan emetent en aquest instant, i un 81,8% també ha vist el que vol veure a partir de continguts no emesos en directe, com per exemple mitjançant la recerca en plataformes de vídeo (opció seleccionada per un 58,3% dels nens que veuen aquests continguts a través de l’aparell de televisió), la recerca a les apps de les cadenes (53,9%), l’accés a continguts que s’han gravat o descarregat prèviament (48,2%) o la recerca d’aquests continguts en plataformes com Movistar, Vodafone, Netflix, HBO… (41,4%).
Quant als tipus de vídeos, els de tipus graciós, de bromes o «reptes» són els que més criden l’atenció, tant de nens com de nenes.
A la resta de les categories s’aprecien diferències en funció del sexe: els contrastos es troben, en les nenes, en el fet que els agraden més els vídeos musicals, mentre que els nens prefereixen els vídeos de gent jugant a videojocs o els vídeos relacionats amb l’esport.
Finalment, cal destacar el temps que dediquen els nens a estar davant d’una pantalla.
L’estudi AIMC Infants 2018 revela que la població infantil passa gairebé 5 hores diàries davant d’alguna pantalla, i que el temps d’exposició és molt més ampli durant els caps de setmana: 396 minuts de mitjana, enfront dels 236 minuts de dilluns a divendres.
El temps d’exposició també augmenta a mesura que els nens són més grans; els de 12 i 13 anys són els que hi passen més temps (7 hores diàries).
Així mateix, l’estudi també posa de manifest un descens en el repartiment del temps d’ús de pràcticament tots els dispositius, a excepció de l’ordinador, per part dels menors de 12·13 anys. Això afavoreix el telèfon mòbil, que incrementa de forma important la seva presència tant en minuts com en percentatge sobre el total de temps d’ús de dispositius.
Pel que fa a l’edat, on més diferències s’observen és en la possessió de smartphones: mentre que únicament un 6,3% dels nens de 6·7 anys en tenen un en propietat, la xifra augmenta a un 61,3% en el cas dels nens de 12·13 anys.
En conclusió, i segons l’estudi AIMC Infants 2018, el consum en menors està creixent en un sistema de convergència multimediàtica que els proporciona oportunitats per a la socialització, l’autonomia, l’autoexpressió, l’aprenentatge, la creativitat i la participació a través dels mitjans en línia i, de manera creixent, en els mitjans mòbils.
No obstant això, a més de les oportunitats que ofereix Internet, els nens i nenes també poden experimentar riscos, cosa que evidencia la interdependència de tots dos factors: com més fan servir els menors els dispositius digitals i Internet, més gran és el ventall d’oportunitats que tenen i més elevada és també l’exposició a experiències de risc.
Caldrà, doncs, estar molt més alerta en aquest sentit i treballar en aquesta línia de manera molt seriosa des de casa, l’escola i la comunitat!

Urgent necessitat de lideratge i governança de centre
Com hem pogut observar en els apartats anteriors, els índexs de penetració en la població són cada cop més elevats i en edats més tendres. Això ens ha de fer pensar en l’alt grau d’impacte que tenen aquests aparells o dispositius mòbils quan aterren als centres educatius. Seguint amb alguns aspectes clau del document aprovat pel ple del Consell Escolar de Catalunya el 4 de març de 2015 sobre Les tecnologies mòbils als centres educatius,4 l’ús disruptiu dels dispositius mòbils al centre educatiu pot ser considerat una manca de respecte a la convivència, i en aquest sentit les normes d’organització i funcionament haurien d’incorporar previsions clares i proporcionades a la naturalesa dels fets, que poden anar de l’inoportú avís sonor que molesta fins a accions com el ciberassetjament i la vulneració del dret a la intimitat i a la pròpia imatge. El ciberassetjament —maltractament entre iguals mitjançant instruments digitals de comunicació— mereix una especial atenció per la seva gravetat i per les potencials conseqüències. El Departament d’Ensenyament5 ha posat a disposició de la comunitat educativa instruments per facilitar la reflexió del professorat amb els alumnes en el si del grup classe, així com protocols d’actuació específics per a primària i secundària en els casos més greus. Les famílies també disposen de recursos per saber què és el ciberassetjament, com detectar si el seu fill o filla el pateix i com col·laborar amb el centre educatiu per fer·hi front.
D’altra banda, una de les qüestions que ha estat darrerament més de domini públic té a veure amb l’ús o la prohibició dels dispositius mòbils. En aquest sentit, la prohibició total dels dispositius mòbils al centre educatiu per evitar possibles problemes es contradiu amb els objectius curriculars vinculats a l’assoliment de la competència digital, els aprenentatges en general i la capacitat d’aprendre al llarg de la vida. Saber utilitzar responsablement els dispositius digitals és alhora un contingut curricular i una competència a adquirir, de la qual no es pot privar l’alumnat. Conscients d’aquesta realitat, molts centres educatius de Catalunya reflecteixen de manera proactiva l’ús dels dispositius mòbils al projecte educatiu i als diversos documents del centre.
En aquest sentit, la incorporació dels dispositius mòbils als centres educatius ofereix una oportunitat única de presentar orientacions sobre el seu bon ús i d’articular la conversa d’alumnes i professors sobre aquest tema. A més, a través dels mecanismes de participació establerts als centres les famílies poden ser convidades a formar part d’aquest diàleg i, alhora, aprofitar l’ocasió per implicar-se en activitats formatives conjuntes amb relació a la temàtica digital, les seves oportunitats i repercussions.
Si, com dèiem abans, l’autoritat moral dels progenitors és clau, l’exemplaritat dels professors i professores és també un component essencial de tota praxi reeixida. L’ús dels mòbils dins de les instal·lacions d’un centre educatiu per part de tots els membres de la comunitat escolar ha de ser coherent amb els principis i les normes establertes.6 Per tant, el professorat i les persones presents al recinte del centre també han d’assumir unes normes similars a les que regeixen per a l’alumnat. L’exemple del professorat s’estén a la seva actitud davant la tecnologia, l’ús que en fa i l’impuls que li dona. Sense por a equivocar-nos, podríem afirmar que és molt important la participació de l’alumnat en tot aquest procés.

Donant voltes als mòbils… (algunes consideracions més!)
Segons l’informe Net Children Go Mobile,7 actualment els mitjans mòbils són objecte de debat perquè n’hi ha diverses definicions, que varien al llarg del temps en la mesura que Internet canvia: els mitjans mòbils són un objecte d’investigació canviant en tant que noves tecnologies i aplicacions que es desenvolupen contínuament. Així, cal remarcar que ens agradaria diferenciar les experiències a Internet quan s’hi accedeix des d’un PC (inclosos els portàtils i netbooks) de les experiències en línia quan s’hi accedeix des de dispositius mòbils que utilitzen diferents sistemes operatius
(p. ex. smartphones i tauletes), ja que aquests dispositius tecnològics poden facilitar o dificultar diverses pràctiques.
Per això, quan en aquest article fem referència a l’«Internet mòbil» o la «mobilitat», ens estem referint a l’accés a Internet des d’uns mitjans mòbils que són potencialment diferents d’una experiència en línia des d’un PC. Hem de tenir en compte que els mitjans mòbils que presentem tenen les següents característiques:

1. Són dispositius mòbils connectats a Internet via wifi 3G o 4G, com és el cas dels smartphones, les tauletes, les consoles de jocs portàtils, els dispositius MP3 i MP4 (iPod Touch) i els e-books. La portabilitat d’aquests dispositius permet accedir a Internet des de qualsevol lloc sempre que hi hagi senyal, encara que aquests aparells no s’usen exclusivament en mobilitat i que les consideracions socials n’afecten l’ús.
2. Són dispositius convergents i multifuncionals, que permeten un creixent repertori de pràctiques comunicatives i activitats en línia. Combinen opcions proporcionades per anteriors generacions de telèfons mòbils (com trucades de telèfon, missatges de text, jocs, ràdio, música i fotos) amb activitats habitualment desenvolupades en ordinadors, Internet i els mitjans socials (com correu electrònic, missatgeria instantània, xarxes socials, mapes, vídeo, televisió i blogging). També permeten noves activitats com les relacionades amb serveis basats en la localització, i d’altres a través d’aplicacions (que poden configurar noves experiències en línia, com ara realitat augmentada, jocs, videoconferències…).
3. Són dispositius personals, i el seu ús sovint implica un component afectiu (evoquen afeccions emocionals) semblant a altres elements de la vida quotidiana. En ser personals i portàtils, els mitjans mòbils permeten tenir uns hàbits més flexibles i personalitzats, i crear noves oportunitats d’ús privat dins de contextos domèstics / escolars / públics.  Aquesta privatització de l’accés i l’ús va acompanyada per la ubiqüitat d’Internet en la vida diària dels i les menors, i implica la creació de diferents i noves convencions socials relacionades amb la llibertat, la privacitat, la sociabilitat, i fins i tot la supervisió per part dels pares i mares i les persones adultes.

Usos dels mòbils i recursos digitals educatius
A la taula següent, fruit d’una adaptació pròpia de Feliz-Murias i Ricoy (2015), tenim de forma resumida tot un seguit
d’alternatives obertes i adaptables a diferents edats i disciplines, formacions i contextos amb la finalitat d’estimular l’ús del mòbil a l’aula.


Mòbil com a eina de cerca bàsica
Possibilitat d’emprar el mòbil com a eina personal de cerca bàsica d’informació per mitjà d’un navegador o d’un cercador especialitzat. Accés des de l’app de Safari o Google Chrome.
Ús per a l’oci
Possibilitat d’emprar el mòbil com a entorn de consum d’apps d’oci (jocs, música, llibres, vídeos,…). Accés a l’App Store per descarregar-se jocs, llibres, música… o ús de diferents apps de consum audiovisual (Netflix, Spotify…).
El mòbil com a eina per aprendre a programar
Es tracta d’emprar el mòbil com a dispositiu experimental que permet crear apps i conèixer el funcionament del llenguatge de programació per a dispositius mòbils. Ús d’apps per aprendre a programar (Scratch, MIT App Inventor…).
Autoaprenentatges o aprenentatges ocasionals
Emprar la tauleta com a eina que accedeix a l’entorn personal d’aprenentatge de cada individu. Accés a les diferents eines de xarxes socials (Twitter, Instagram, Facebook, Pinterest…).
Seguiment acadèmic i avaluació
Emprar el mòbil per consultar el material acadèmic virtual en el dia a dia de l’escola. Ús d’apps per a la gestió acadèmica (Moodle, iDoceo, Socrative Teacher, Evernote…).
Experimentar i crear explicacions i presentacions / exposicions
Emprar els mòbils per exposar i comunicar projectes d’aprenentatge, comunicacions, treballs… Ús d’apps per exposar i presentar (Google Presentacions, PowerPoint, Keynote…).
Retransmissió d’esdeveniments o experiències
Emprar el mòbil per capturar evidències, comentar-les o simplement realitzar descripcions amb suport audiovisual de fets, esdeveniments o experiències i publicar-les a les xarxes socials. Ús de les apps bàsiques d’àudio i vídeo integrades dins el mateix dispositiu mòbil.
Realitat augmentada i codis QR
Emprar apps de realitat augmentada i apps de geolocalització per tal de treballar, per exemple, projectes curriculars del medi social i natural. Ús d’apps de geolocalització i realitat augmentada (Layar, Bidi, Aumentaty…).
Videoconferències
Emprar el mòbil com a sistema de videoconferència o de comunicació síncrona per mitjà d’Internet amb Skype o FaceTime.
Gestió i desenvolupament personal
Emprar el mòbil per a la gestió i la comunicació personal a partir d’apps com el correu electrònic, el calendari, l’accés als arxius, Google Keep…
Tasques col·laboratives
Emprar el mòbil per portar a termes tasques i/o projectes entre diferents alumnes, de manera que l’encàrrec o la demanda d’aprenentatge s’hagi de resoldre usant recursos digitals collaboratius. Ús d’apps per desenvolupar feines col·laboratives (Google Apps, Microsoft Apps…).


Tornant de nou al document aprovat pel ple del Consell Escolar de Catalunya el 4 de març de 2015 sobre Les tecnologies mòbils als centres educatius, les tecnologies mòbils a l’aula poden simplificar la retroacció i l’avaluació, perquè proporcionen indicadors de progrés immediats a professors i alumnes. Una resposta interactiva instantània pot permetre detectar amb rapidesa dificultats de comprensió i facilitar la revisió de conceptes. A títol d’exemple, hi ha aplicacions matemàtiques per a dispositius mòbils que ajuden a resoldre problemes pas a pas. Altres aplicacions permeten que els professors distribueixin qüestionaris breus per assegurar que els alumnes hagin assolit una determinada tasca –per exemple, la lectura–, perquè es poden corregir al moment, i si es vol els resultats es poden incorporar en un registre acadèmic. L’automatització de determinades tasques logístiques de correcció pot permetre que els professors i professores dediquin més temps a atendre directament l’alumnat. Aquest tipus d’aplicacions també poden contribuir a fer que tasques, proves i avaluacions serveixin per millorar l’aprenentatge en lloc de limitar-se a proporcionar dades per a l’avaluació sumativa.
A més, no cal que esmentem les potencialitats multimèdia dels aparells mòbils (apps de fotografia, apps de vídeo, enregistrament de so, música, podcast…), així com les de geolocalització i les possibilitats de la realitat augmentada i els codis QR.
Per la seva banda, la integració de les tecnologies d’ampliació de text, transcripció de veu, detecció de la ubicació i lectura de textos als dispositius mòbils afavoreix l’aprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives especials. Per als nois i noies amb dèficits visuals hi ha aplicacions gratuïtes que fan possible que la càmera del dispositiu mòbil llegeixi textos en veu alta. Els alumnes amb dislèxia poden emprar textos reformatats en dispositius digitals de pantalla petita per millorar la velocitat i la comprensió de la lectura. En definitiva, el ventall d’aplicacions educatives de les tecnologies mòbils per a tot tipus de necessitats educatives sembla tenir com a límits únicament els que imposi la imaginació.
En conclusió, i com a resum d’aquest apartat, exposem a continuació un llistat de recursos digitals imprescindibles, amb una breu descripció de cadascun d’ells, que es poden emprar amb dispositius mòbils, i que permeten la interacció, la participació i l’avaluació conjunta:


http://spiral.ac/ Eina col·laborativa per a entorns de treball digitals 1:1


https://www.peardeck.com/ Eina que ens permet crear preguntes i respostes, i compartir una presentació amb l’alumnat.


http://www.socrative.com/ Eina col·laborativa per a entorns de treball digitals 1:1 que ens permet crear preguntes i respostes. Disposa d’app per a diferents plataformes (iOS i Android) i usuaris (mestre o alumne).


https://getkahoot.com/ Eina que ens permet ludificar l’aprenentatge per mitjà de preguntes i respostes i des d’un entorn molt amigable i amb traçabilitat.


https://www.plickers.com/ Eina que ens permet treballar amb realitat augmentada i amb una sistema de votació i/o pregunta-resposta. No fa falta que l’alumnat tingui un dispositiu mòbil. Disposa d’app per a diferents plataformes (iOS i Android).


https://www.pollev.com/ Eina col·laborativa per a entorns de treball digitals 1:1 que ens permet crear preguntes i respostes.


http://en.linoit.com/ Eina col·laborativa per a entorns de treball digitals 1:1 que ens permet crear un suro digital.


https://www.nearpod.com/ Eina col·laborativa per a entorns de treball digitals 1:1 amb la qual es poden crear lliçons via iPad (amb l’app corresponent) i compartir-les a la mateixa plataforma perquè els alumnes puguin seguir la lliçó i interactuar-hi fent exercicis a la mateixa tauleta.


http://es.padlet.com Eina col·laborativa per a entorns de treball digitals 1:1 que ens permet crear un suro digital.


https://www.mentimeter.com/ Semblant a Kahoot però molt més versàtil, aquesta eina ens permet ludificar l’aprenentatge per mitjà de preguntes i respostes, des d’un entorn molt amigable i amb traçabilitat.


http://quizizz.com/ Eina col·laborativa per a entorns de treball digitals 1:1 que ens permet crear tests, proves i qüestionaris de forma senzilla.


https://drive.google.com/ Eina de Google Apps que ens permet el treball de tipus col·laboratiu compartint documents, presentacions, formularis, fulls de càlcul i altres eines específiques.


Orientacions pedagògiques sobre el seu ús a l’escola i a l’aula

Reptes i potencialitats
Seguint Gisbert, Prats i Cabrera (2015), els mitjans mòbils (smartphones i tauletes) permeten que els menors tinguin uns hàbits més flexibles i personalitzats, i crear noves oportunitats d’ús privat dins de la llar, l’escola i l’espai públic.8

 

Usos saludables dels dispositius mòbils
1. És aconsellable limitar-ne l’ús durant la setmana, pactant i establint unes regles clares del seu consum.
2. Cal advertir que el mòbil és un aparell personal i intransferible. És aconsellable no intercanviar·lo amb els companys, com si d’un videojoc es tractés.
3. Cal tenir molta cura a l’hora de decidir a qui donem el número de telèfon mòbil o les adreces de correu, o a qui donem accés al nostre perfil de Facebook. Cal educar i sensibilitzar pel que fa al concepte d’identitat digital.
4. Bona part dels aparells de tercera generació o mòbils multimèdia (smartphones) necessiten una adreça de correu electrònic per establir vincles digitals amb el núvol. Cal que els nois i noies es responsabilitzin dels comptes i les adreces de correu electrònic i les seves contrasenyes.
5. Cal tenir molta cura amb els aparells mòbils de tercera generació o mòbils multimèdia (smartphones) que incorporen càmeres de vídeo i / o fotogràfiques. El seu ús de forma fraudulenta pot vulnerar els drets d’imatge personal.
6. En la majoria de telèfons intel·ligents actuals, la seva enorme potencialitat neix de l’ús i descàrrega d’apps (aplicacions) o bé de l’activació de serveis de geolocalització. És molt important tenir-ho en compte i que els nois i noies siguin conscients de quines aplicacions es descarreguen i quins serveis es troben actius.
7. Cal tenir en compte que alguns missatges SMS tenen un cost més elevat, normalment en el cas de compres de logos, músiques, jocs i / o missatges que es poden enviar en alguns concursos de cadenes de televisió. Cal alertar que aquests SMS són molt més cars, i també informar-los de les in-app-purchase, és a dir, del fet que hi ha apps que poden arribar a incloure pagaments mentre s’utilitzen.
8. Cal fer·los ser molt curosos en les converses per WhatsApp: que s’ho pensin dues vegades abans de contestar. El nostre exemple i model aquí és clau.
9. Cal dir·los que davant qualsevol situació poc adequada o estranya han d’informar els mestres i els pares.
10. Bona part dels usos que fan els adolescents dels aparells de tercera generació o mòbils multimèdia (smartphones) se centren en el WhatsApp o l’Instagram; també els fan servir per escoltar música i per jugar amb apps que es descarreguen. Cal fer-los reflexionar sobre el temps que passen connectats amb aquest dispositiu i amb aquest tipus d’activitats.

Recomanem i destaquem la lectura de diferents guies per a pares, mestres i educadors:
1. Butlletí Família i Escola de la Generalitat de Catalunya sobre Internet i els seus usos (xarxes socials i usos i abusos de les tecnologies). Disponible a http://fa· miliaiescola.gencat.cat/ca/escolaritat/ acompanyament·escolar·casa/internet· usos/
2. Quadern de Faros (Hospital de Sant Joan de Déu) sobre Les noves tecnologies en nens i adolescents. Guia per educar saludablement una societat digital, dispo· nible a https://faros.hsjdbcn.org/ca/tema/ medios·tic, i la pàgina Consells per als pares en l’era digital, disponible a https:// faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/nens·tecno· logia·consells·pares·lera·digital.
3. L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i la FAPAC editen la guia per a famílies Com t’impliques en l’educació digital dels teus fills i filles?, disponible a http://w110.bcn.cat/Educacio/Con· tinguts/Documents/BCN·IME_Guia· vdigital_ca.pdf.

Bons usos d’aprenentatge
1. És primordial que cada individu es vagi configurant el seu propi entorn personal d’aprenentatge (PLE) tenint en compte que:
○ El dispositiu mòbil permet accedir als espais de gestió d’informació i comunicació personal (mail, calen· dari, notes, arxius…);
○ El dispositiu mòbil permet llegir, exposar i compartir informació a la xarxa (Twitter, Facebook, Insta· gram…);
○ El dispositiu mòbil permet accedir a plataformes d’aprenentatge en línia;
○ El dispositiu mòbil (quan és un smartphone) sol tenir eines multi· mèdia molt potents que permeten infinitat d’aplicacions creatives i / o de productivitat.
2. En el cas acadèmic o escolar, cal anar assajant i provant diferents aplicacions (apps) que permeten resoldre i enriquir digitalment una activitat didàctica.
3. És aconsellable conèixer a fons les opcions i configuracions tècniques mínimes dels aparells o dispositius mòbils per conèixer-ne les possibilitats.

Riscos i recomanacions
Seguint l’estudi Net Children Go Mobile, la por que els menors arribin a perdre el control sobre la seva activitat en els nous mitjans és un aspecte clau de les pors més esteses amb relació a Internet i els telèfons mòbils (moral panics).
El contacte permanent no és ni positiu ni problemàtic per se, però pot conduir a l’ús excessiu i a un sentiment d’estar atrapat. Igualment, no excloem els usos excessius i compensatoris dels dispositius mòbils com una manera d’escapar-se de vulnerabilitats psicològiques. Preferim parlar de dependència i ús excessiu per suggerir que el límit entre l’ús intensiu i el patològic és negociable i ha de ser contextualitzat considerant les experiències i vulnerabilitats de cada individu.
En aquest sentit, creiem indispensable que pares, mestres i educadors consultin pàgines actualitzades que permetin sensibilitzar·los al voltant dels hàbits cibersaludables per minimitzar i evitar riscos innecessaris. Amb aquest objectiu podeu visitar el web https://internetsegura. cat/habits·ciber·saludables/habits·2019/

Conclusions: el repte i la revolució de la mobilitat a l’escola
En el document de conclusions de la XXII Jornada de Reflexió del Consell Es· colar de Catalunya sobre L’impacte i la contribució de les tecnologies digitals en l’educació, celebrada a Barcelona l’abril del 2013, s’utilitzen expressions com ara nadius digitals, generació Facebook o altres de semblants que expressen un fet generacional relacionat amb la familiaritat del jovent amb la tecnologia. En aquest sentit, remarca el document, molts escolars disposen d’un extens bagatge de coneixements, experiències i habilitats digitals, ampli però poc estructurat, que no es pot assimilar a la competència digital perquè no garanteix que infants i adolescents aprenguin i obtinguin un valor afegit de l’ús de la tecnologia en el treball intel·lectual. Haver nascut en un context sociotecnològicament ric no implica automàticament que se sigui capaç de treballar i estudiar amb els entorns digitals de manera profitosa i eficient, fet que els professors observen cada dia. Emprar assíduament sistemes de missatgeria i participar en les xarxes socials no és sinònim de domini de la comunicació; cercar informació i emprar eines ofimàtiques (a vegades poc més que copiar i enganxar) no equival a elaborar ni gestionar coneixement. I és per això que creiem fermament que ens cal educar i no pas prohibir, acompanyar i donar criteris per tal d’ajudar a fer un ús moderat, crític i productiu dels recursos de la xarxa i dels dispositius (mòbils) de què disposen els nois i noies, així com donar-los eines i recursos per aprendre a gestionar la seva identitat a Internet i els riscos de seguretat associats. Que no sigui que per no voler sortir de la nostra zona de confort docent estiguem produint finalment orfes digitals.
En aquest sentit, creiem que en aquests moments al món educatiu tenim un repte prioritari que encara no hem pogut resoldre del tot. Un repte que ha esdevingut una assignatura pendent, i que té a veure amb un dels principals pilars de l’educació proclamats per la UNESCO (1994): aprendre a conviure. És per això que trobem encertat que, en el recull de conclusions de l’Informe de la Subcomissió de Cultura Digital del 5 de setembre de 2019, més enllà de la innovació tecnològica i pedagògica, es tractin aquestes qüestions cabdals de convivència, pensament crític, respecte, responsabilitat, compromís, ètica, civisme i benestar digital: la convivència en societat exigeix un marc comú de normes i pautes que regulin els intercanvis comunicatius tant en el món virtual com en el presencial. L’ús de la xarxa hauria de regir·se per normes que reconeguin i respectin la dignitat i la llibertat de les persones.
De la mateixa manera, i citant el document aprovat pel ple del Consell Escolar de Ca· talunya el 4 de març de 2015 sobre Les tecnologies mòbils als centres educatius, ja es confirma que l’amplíssima i ràpida incorporació de les tecnologies mòbils en tots els àmbits d’activitat personal, social i econòmica obliga a redefinir sistemes i procediments, a repensar estratègies i models de treball i d’activitat i, fins i tot, a crear nous codis de conducta i de relació. L’educació no és en absolut aliena a aquest fet. Les situacions noves i canviants plantegen reptes que s’han d’afrontar amb esperit constructiu i pensant en les conseqüències i implicacions futures de les decisions actuals. D’altra banda, l’enorme presència social de la tecnologia és ben manifesta també a la llar. En termes generals, en tan sols una generació s’ha passat de la inexistència de material informàtic a disposar de múltiples dispositius, com ara ordinadors fixos i portàtils, tauletes, telèfons fixos i mòbils, consoles i altres aparells digitals, inclosos els televisors connectats a Internet. Infants i adolescents troben absolutament natural i normal un entorn que per als més grans és, en bona part, sobrevingut i que els exigeix un esforç de comprensió i adaptació.
És per això que cal començar a construir plegats (directius, professorat i famílies) projectes d’innovació pedagògica amb suport tecnològic i amb la presència i el compromís dels mateixos alumnes. El fet de tenir la complicitat de l’alumnat és la clau de volta de tot plegat: involucrar-los també a ells permetrà la corresponsabilització. Ens cal que les famílies adoptin també mesures saludables i siguin un bon exemple de com s’han d’emprar les eines tecnològiques en general i les tecnologies mòbils en particular. L’autoritat moral per part de pares i educadors és clau en totes les edats. Els nostres fills infants i adolescents ens tenen en el seu punt de mira, es fixen en com les emprem, quin grau de dependència en tenim, quin ús en fem, com són les nostres relacions personals amb aquests mitjans, què enviem i què escrivim. Per tant, no podem demanar ni exigir res que nosaltres mateixos no puguem complir.
En definitiva, doncs, el repte del coneixement i l’ús de les tecnologies digitals a l’escola i a casa ens dona la possibilitat real de ser molt a prop d’aquells que potser són molt lluny. És probablement el desconeixement del bon ús d’aquestes tecnologies digitals el que ens fa sentir molt lluny d’aquells que realment són ben a prop.

Per saber-ne més
Feliz-Murias, t., i Ricoy, M. C. (2015). «La tableta: fascinación por el apren· dizaje ubicuo». En E. Vázquez-Cano & M. L. Sevillano (eds.), Dispositivos digitales móviles en educación: El aprendizaje ubicuo. Madrid: Narcea, p. 85·103.
Gisbert, M.; Prats, M. Àngel; Cabrera, N. (2015). Aprenentatge mòbil. Com incorporar els dispositius mòbils a l’aprenentatge? Barcelona: Fundació Jaume Bofill, col·lecció «Informes Breus», 58.
Pedró, F. (2015). Tecnología para la mejora de la educación: experiencias de éxito y expectativas de futuro. Madrid: Fundación Santillana.
Prats, M. À. (2016). «Aproximaciones al concepto de innovación educa· tiva». En Sigalés, C.; Mominó, J. M. (eds.). El impacto de las TIC en la educación. Más allá de las promesas. Barcelona: Editorial UOC, p. 179·229.

Documents en línia
L’impacte i la contribució de les tecnologies digitals en l’educació. Consell Escolar de Catalunya, 2012. Dispo· nible a: http://consellescolarcat.gen· cat.cat/web/.content/consell_escolar/ actuacions/3publicacions/publicaci· ons_en_pdf/static_files/dossier36·_ jornada22.pdf
Les tecnologies mòbils als centres educatius. Consell Escolar de Ca· talunya, 2015. Disponible a: http://consellescolarcat.gencat. cat/web/.content/consell_escolar/ actuacions/2documents_i_informes/ documents_i_informes_en_pdf/sta· tic_files/Doc1·15_Tecnologies_mo· bils.pdf
Els dispositius mòbils als centres educatius. Informe de la Subcomissió de Cultura Digital 2019. Dispo· nible a: https://govern.cat/govern/ docs/2019/09/10/14/38/adbc732b· 4457·4de7·b9b6·c88cc26d3c26. pdf

MIQUEL ÀNGEL PRATS
Professor titular de Tecnologia Educativa.
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. Blanquerna, Universitat Ramon Llull
miquelpf@blanquerna.url.edu – @maprats

____________
1. Vegeu http://www.rtve.es/television/20111209/inte· ligencias·multiples·educacion·personalizada/480968. shtml
2. Vegeu·ne més a https://www.ine.es/prensa/tich_2018.pdf
3. Vegeu·ne més a https://www.aimc.es/a1mc·c0nt3nt/ uploads/2018/11/ninos2018_informe_principales_re· sultados.pdf
4. Vegeu·ne més a http://consellescolarcat.gencat.cat/ web/.content/consell_escolar/actuacions/3publicacions/ publicacions_en_pdf/static_files/Les·tecnologies·mo· bils_catala_web.pdf 5. Vegeu·ne més a http://internetsegura.cat/ i a http:// xtec.gencat.cat/ca/recursos/tecinformacio/internet_se· gura/
6. Vegeu·ne més a http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/ tecinformacio/usdispositiusmobils/
7. Garmendia, M.; Jiménez, E.; Casado, M. A., i Masche· roni, G. (2016). Net Children Go Mobile: Riesgos y oportunidades en internet y el uso de dispositivos móviles entre menores españoles (2010-2015). Madrid: Red.es/ Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsita· tea. Vegeu·ne més a https://www.ehu.eus/es/web/eukid· sonline/informes·net·children·go·mobile
cas
8. Vegeu·ne més a https://www.fbofill.cat/publicacions/ aprenentatge·mobil·com·incorporar·els·dispositius·mo· bils·laprenentatge

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!